 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. El poble de la meua infància, que vàrem recórrer pels quatre costats, a peu i en bici, mentre jugàvem i ens fèiem grans. Als anys 80 ja era un jovenot crescudet... pels estàndards actuals. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. Passada una generació i la bombolla immobiliària, gairebé és tot un altre poble ja, per a bé i per a mal. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. Al peu del tossal, que l'amaga de la vista de Lleida, i de cara a solana cap a la Plana d'Urgell. Les antigues eres llavors ja desfigurades per magatzems i coberts. Els estralls del monocultiu de la fruita. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
En aquells anys, el poble devia tindre cap als 1500 habitants o encara no, és a dir, la meitat d'habitants que ara. Les adossades encara s'havien d'inventar, la casa de la vila encara era en l'edifici vell, i la plaça de la font, sencera... i amb la font.
|
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. La part final de l'antic carrer de les Eres, ja canviat dels temps de la infància, amb el cobert de Cal Micaló ja construït, amb l'edifici de Cal Tonet nou amb la farmàcia, i amb la nova casa del Cal Mo. Al camí del cementiri i de la Nora, cap rotonda ni cap bloc de pisos. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. El poble s'acabava als peus dels tossals, sense urbanitzar. El de damunt del poble, el Tossal dels Morts, de 239 m. i on hi hagué l'antiga torre de guaita o petit castell; el de damunt del camp de futbol, el de les Forques (236 m), i el del camí de Miralbò o Tossal de l'Agustinet (237 m). La cantonada de Cala Pilara era l'acabament del poble, tot i que llavors ja era transitadet perquè baixàvem a la gasolinera pel trencant de la dreta del camí de Lleida. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
El camp de futbol i els vells dipòsits, excavats a pic i pala al tossal durant la postguerra. També s'hi veu el nou dipòsit dels anys 70s, llavors descobert. Les noves escoles, llavors ja ampliades un cop des que s'hi van traslladar des de les antigues dependències de casa de la vila dels anys 50 i 60. Quan sortíem d'escola, baixàvem pel descampat fent l'avió amb la bata, entràvem pel darrere de la botiga de Cala Pera, i sortíem al carrer de l'Arrabal, que en dèiem en castellà. Els arbres del pati, al costat de la tanca, els vam plantar poc abans de Setmana Santa, cap a finals 70, i aquelles vacances els vam anar a regar cada dia un parell de voluntaris, sempre els mateixos. Aquell fou el col·le de la Senyoreta Pilar i de la Senyoreta Melé, del Senyor Lluís, del Senyor Daniel i del Senyor Manuel. Llavors els mestres eren anomenats senyors i les mestres, senyoretes.
|
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. Darrere els dipòsits, les excavacions de la gravera. Del poliesportiu i les piscines, ni tan sols un projecte. Ja teníem el Racó d'en Pep! A l'edifici de grans finestrals de les escoles, que era el parvulari, a la banda esquerra a dalt hi havia el menjador, i a la dreta, l'aula de Pretecnologia (o treballs manuals). L'Educació Física (aleshores gimnàssia), al camp de futbol. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. La que anomenàvem la móvila rodona, o sigui la bòbila, que llavors ja no ho era. A l'esquerra, la torre del Muntanyola i al fons la Plana de l'Urgell. El Camí del Pla Negret, arribant al polígon, hi havia la torre del Lorente, on anàvem a pescar amb bicicleta. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. L'església al carrer Major, i darrere el Carrer de les Eres, popularment de la Comparativa, després rebatejat com a Nostra Senyora del Carme. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
L'entrada del poble per l'anomenada Carrerada, actualment Avinguda de Catalunya.
|
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. Detall de la cooperativa agrícola. Llavors també relativament nova, ja que l'antiga era al capdavall del Carrer de les Eres, on encara hi resten els magatzems. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. La part de dalt de la carrerada, llavors poc construïda, només amb Cal Pubilleta, l'edifici sindical d'habitatges i quatre cases més a l'altre costat de Cal Doble. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Ja hi havia fet el xalet nou a l'era del Sastre, amb piscina i tot!
|
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. L'era de ca l'Espill ja tenia el cobert nou a l'entrada, però encara s'hi veia el vell maset. Fins allà pujava la processó del Viacrucis de divendres sant, ara convertida en l'edifici dit secretament de la plaça de toros. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. El camí de Lleida, poc construït, al peu del tossal argilós tot rascat per tal de fabricar totxos a l'altra bòvila, quadrada per oposició a l'altra, de la qual se'n veu un trosset a la dreta. |
 |
| Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell. |
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
El camí de la Bovera, de Bell-lloc, dels Alamús, d'Artesa... havien estat territoris d'exploració entre trossos, fasseres, eres, granges, alguna piscina... dels xiquets i xiquetes. Al carrer dels darreres, ja hi havia la nova centraleta de Telefònica, que ens permeté de tindre a les cases telèfons amb rosca giratòria i de sis números, llavors no calia afegir-hi el 973.
|