 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Vista del pobles des de sobre del camí de la Nora. Al peu del tossal, el nucli primitiu d'Alcoletge, agombolat al voltant del turó del castell per carrers costeruts. Després vindrien, com a carrers principals des dels segles XVIII-XIX: el carrer Major i la resta d'eixamples: cap a la Plaça, cap al carrer de les Eres (Nta. Sra. del Carme), cap als carrers de les Basses, Bovera i Bona, cap al carrer Paral·lel i cap a l'Arrabal (Miralbò).
|
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Vista de la nova cantonada de Cal Mo. El vell edifici històric del carrer Major, antic convent, havia estat enderrocat, però encara no s'hi havia fet el nou bloc que ara hi ha. Fins llavors, el carrer de les Eres s'acabava a Ca la Maria del Micaló (versió nom de la mare), o a Cal Josep del Soleràs (versió nom del pare). Al solà de la casa dels meus pares, la padrina hi tenia la roba estesa, i el meu germà havia deixat el camió de farina a l'ombra de Cal Mo.
|
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
L'església neoclàssica és del segle XVIII, potser sobre alguna capella primitiva. Després de la Guerra de Successió, l'antic règim borbònic imposà una pau obligada, mancada de llibertats i de respecte a l'autogovern i la llengua dels catalans, però que al capdavall comportà una recuperació econòmica i demogràfica després de segles de setges i guerres. |
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Detall del carrer de les Eres, amb el molí de farina als primers magatzems de la cooperativa. Al nostre carrer, ja hi havia l'edifici nou de Cal Farré, i el magatzem de Cal Micaló, però sense l'habitatge que s'hi faria als anys 90 al damunt.
|
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Darrere el carrer de les Eres, encara no existia el nou carrer, continuació del Paral·lel. Només el transformador i la caseta de Telefònica. L'hort de padrí Josep era encara un hort amb munts de llenya, sense la casa de mon germà, dels anys 90. L'era de Cal Micaló encara funcionava com a granja, amb la bassa dels purins al darrere. Més ençà, la casa i la granja de Cal Jaumetó, quan encara hi vivien i hi treballaven.
|
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Les antigues eres de ventar i batre ja havien desaparegut. En el seu lloc, coberts, magatzems i granges, símbols dels temps canviants de la nova estructura agrària familiar, llavors ja assentada de manera definitiva.
|
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Carrers ara desconeguts: els darreres del carrer Paral·lel, el carrer Pompeu Fabra i l'Avinguda Lluís Companys, que per davant de Cal Canyada s'acabava a la cruïlla de Can Torra. Si hi anaves a la tarda a l'hora de munyir, et deixaven tastar la llet recent munyida. Després els camins dels Alamús i d'Artesa, amb la piscina de Cal Joan de la Ventureta al començament. Quant cops n'havíem saltat la paret per banyar-nos-hi!
|
  |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Detall del campanar i de l'església, de la placeta de Cal Quadrat carrer Major avall i de l'antiga plaça de l'Ajuntament, amb la bàscula i la font, i el vell edifici de Casa de la Vila.
|
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Els darreres de l'església encara per urbanitzar. Davant l'Ajuntament, la casa cantonera més guapa del poble: Cal Marxant. Les seues blanquilles eren famoses pels bancs de 7 escalerons que s'havien de fer anar per collir-les. Feien unes colles de 15 i 20 collidors, 10 hores al dia. Però que bé que ens anaven els calerons als jovent que hi anàvem al jornal! Tot i que una (petita) part se n'anaven de dret al Big-Ben el següent cap de setmana.
|
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Davant de Cal Fusteret, que era un cafè i cinema de programa doble, encara hi havia un parell d'arbres. A l'estiu, hi havia les tauletes i s'hi podia fer el vermut a l'ombra. Al carrer Nou, encara s'aprecia el lateral de l'altre cafè i cinema del poble: Cal Cugota o, popularment, Cuota, llavors encara en funcionament també. Al fons de tot, a la placeta, només asfaltada, de davant de Cal Roc i Cal Jaumebò, el cotxe de línia esperava l'hora de tornar cap a Lleida, que eren les 3 de la tarda. Com que arribava cap a quarts d'una o la una, això vol dir que la foto aèria es féu a ple sol de migdia. |
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
De l'Ajuntament per avall, l'antic carrer de l'Arrabal (Miralbò) que s'acabava davant el descampat de sota de les escoles. Llavors s'hi acabava de fer un gran bloc de pisos, que prefigurava el futur creixement urbanístic de la vila. Sobre el qual crec modestament que caldria reflexionar per evitar d'entrepussar per segona vegada a la mateixa pedra.
|
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Darrere el carrer Miralbò, encara poques cases i moltes granges. Per allà retombàvem darrere la fusteria del Paquito, per darrere de Cal Pagano, i vinga! bici amunt i bici avall. Al camí de l'era de Cal Roc, ja hi havia la gran casa de tres pisos dita Villa Germanes Pirla, segons que indicaven unes grans lletres a la cantonada, del maño d'Osso de Cinca, que tornaria a jubilar-s'hi al principi dels anys 90. Al seu darrere, la piscina de Cal Roc encara no hi era.
|
 |
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Quants records! Segur que se m'han oblidat molts noms i les anècdotes foren inacabables. Si algun alcoletgenc-a d'aquells anys me les vol refrescar, estaré i estarem tots encantats d'escoltar-vos. Una abraçada als vells amics i amigues que llegeixin aquestes ratlles. Aquest és el meu petit present als recentment celebrats 50 anys dels nascuts al 1964. Quin any tan guapo, oi?
|