20111028

[33] «Soy la Norma»

Anys 80. La Norma: la màxima expressió del «bonisme» en matèria de política lingüística nacional.

Aquesta era la simpàtica noia que va promoure la normalització de la llengua en els primers anys de restauració del govern, durant els anys 80. Llavors la meua generació era a la Uni i, com és lògic i ha de ser, tot ho vèiem des del punt que crema i érem molt exigents. Amb el pas dels anys tot es veu d'una altra manera. Però en el cas que ens ocupa, ara miro enrere... i m'agafa un atac de riure: fa riure que la normalització de la llengua de tot un país es confiés a una campanya publicitària voluntarista. Qui ens va parir als catalans, sempre amb el lliri a la mà, amb aquest «bonisme» hereditari, esperant de pagar el beure!

Feu un exercici, estimats xics i xiques lectors (si algun n'hi ha): imagineu-vos-ho en espanyol. Que en lloc de jutges i tribunals i constitucions, ho fiessin tot a voler-nos convèncer que «el español es cosa de todos». Faria riure, oi que sí? Però no riem, perquè no és això el que fan (ja n'esteu prou informats aquest començament de curs), sinó que a sobre, ara ens volen negar la (insuficient, imperfecta) política d'immersió lingüística. Certs cenacles es justificaven dient que això era el que el país permetia a causa del franquisme i de la immigració. Però a la fi, no volent ésser ambiciosos ni estirar amb més decisió i convenciment de la corda de la normalització de l'ús de la llengua, només en disfressaven el seu propi afranquistament social, econòmic i mental, que va impedir una vertadera transició nacional.

Fins que no siguem conscients dels errors del passat, no podrem començar a posar-hi remei. En lloc d'això, he sentit darrerament que alguns proposen de recuperar la campanya i tot! Llavors, i ara tampoc, no ens en vam voler donar per assabentats: Una nació sense estat, un poble sense llengua? I així hem acabat: resulta que el català, avui, no és cosa de tots, sinó cosa de criminals. Ui, perdó! Cosa dels (seus) tribunals.

Anys 80. La Norma. El català, cosa de tots. Amb la mà al cor, creieu que això ha sigut cert?
Anys 80. Decàleg del catalanoparlant. Examinem-nos per veure si hem complert i aprovem.
Anys 80. Decálogo del castellanohablante que vive y trabaja en Cataluña.
Sense comentaris (tret d'honorables excepcions).
Anys 80. Campanya de normalització lingüística:
«me gustaría tener una niña así».
Anys 80. Campanya de normalització lingüística.
Després d'una generació, han canviat gaire aquests retrats sociolingüístics?
Anys 80. Campanya de normalització lingüística.
Cal que expliquem què passa, trenta anys després, quan en un grup, una classe, una reunió, hi ha un castellanoparlant?

Anys 80. Campanya de normalització lingüística de la Paeria.
Anys 80. Campanya de normalització lingüística de la Paeria.