20111029

[34] Lo Campanar de Lleida

1927. Revista Vida Lleidatana, núm. 49
El més famós poema dedicat al campanar de la Seu Vella és el sonet de Magí Morera i Galícia. Amb motiu de la Festa Major de l'any 1912 (ben aviat farà cent anys!) es va col·locar una làpida de marbre al peu del campanar en la qual, a sota del retrat en bronze del poeta, s'hi gravà aquella poesia.



Magí Morera i Galícia (Lleida, 1853 - 1927) fou un escriptor i polític català, germà del pintor Jaume Morera i Galícia. La seva formació fou cosmopolita, ja que residí a Lleida, Barcelona, Madrid i a Anglaterra. Estudià dret a la Universitat de Madrid, on conegué Ramón de Campoamor. Exercí després d'advocat a Lleida, on fou degà del Col·legi d'Advocats de Lleida. Inicialment, milità al Partit Liberal, influït pel regeracionisme, amb el qual fou alcalde de Lleida i diputat de la Diputació. Després passà a la Lliga Regionalista, partit amb què fou diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. En aquest període participà en l'Assemblea de Parlamentaris i en els debats a favor de l'autonomia i de la cooficialitat del català (1918). Com a escriptor, començà a escriure poesia en castellà, influït pel romanticisme. Alhora, va escriure a les revistes «L'Esquella de la Torratxa» i «La Il·lustració Catalana» poesies en català, influïdes per Joan Maragall, el modernisme i pels Jocs Florals. El 1916 ingressà a la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, per a la qual va traduir al català obres de William Shakespeare: XXIV Sonets (1912), Selecta de Sonets (1913), Venus i Adonis (1917), Coriolà (1918), Hàmlet (1920), Romeu i Julieta (1923), El marxant de Venècia (1924) i els inèdits Juli Cèsar i Macbeth. Font: Viquipèdia.


1927. Autògraf del sonet més famós de Magí Morera, que reflecteix l'ortografia prefabriana de quan l'escrigué. Revista LLEIDA, núm.49, maig 1926.