El
més famós poema dedicat al campanar de la Seu Vella és el sonet de
Magí Morera i Galícia. Amb motiu de la Festa Major de l'any 1912 (ben
aviat farà cent anys!) es va col·locar una làpida de marbre al peu
del campanar en la qual, a sota del retrat en bronze del poeta, s'hi
gravà aquella poesia.
Magí Morera i Galícia
(Lleida, 1853 - 1927) fou un escriptor i polític català, germà del
pintor Jaume Morera i Galícia. La seva formació fou cosmopolita, ja
que residí a Lleida, Barcelona, Madrid i a Anglaterra. Estudià dret a
la Universitat de Madrid, on conegué Ramón de Campoamor. Exercí
després d'advocat a Lleida, on fou degà del Col·legi d'Advocats de
Lleida. Inicialment, milità al Partit Liberal, influït pel regeracionisme,
amb el qual fou alcalde de Lleida i diputat de la Diputació. Després
passà a la Lliga Regionalista, partit amb què fou diputat per
Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918, 1919, 1920
i 1923. En aquest període participà en l'Assemblea de Parlamentaris i
en els debats a favor de l'autonomia i de la cooficialitat del
català (1918). Com a escriptor, començà a escriure poesia en
castellà, influït pel romanticisme. Alhora, va escriure a les
revistes «L'Esquella de la Torratxa» i «La Il·lustració Catalana» poesies en català, influïdes per Joan Maragall, el modernisme i pels Jocs Florals. El 1916 ingressà a la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, per a la qual va traduir al català obres de William Shakespeare: XXIV Sonets (1912), Selecta de Sonets (1913), Venus i Adonis (1917), Coriolà (1918), Hàmlet (1920), Romeu i Julieta (1923), El marxant de Venècia (1924) i els inèdits Juli Cèsar i Macbeth. Font: Viquipèdia.
 |
| 1927.
Autògraf del sonet més famós de Magí Morera, que reflecteix
l'ortografia prefabriana de quan l'escrigué. Revista LLEIDA, núm.49,
maig 1926. |
|
