1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»,
Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE). Los fanals de gas a la façana de la Paeria.
 | |
| 1861. El llum de gas Lleida.
«Correspondencia de España», d'11 de maig (HDH).
El dia del patró de la festa major, el corresponsal lleidatà del diari, feia arribar a la capital «del Estado» la provinciana notícia sobre els esforços de la ciutat del Paer Fuster per modernitzar-se, i cita entre les millores la imminent instal·lació dels llums de gas.
1859. El llum de gas Lleida.«El Alba Leridana», de 5 d'octubre (FPEI). S'hi saluda la redacció dels plànols per a la primera fàbrica de gas a Lleida, que se situà a l'eixample de Sant Antoni, o sia, carrer Acadèmia avall, aprox a on actualment hi ha la benzinera.
.jpg)
1998. Lleida. Lo seny del lladre.
Vidal Vidal, «La ciutat de l'oblit», Ed. Pagès. Lleida.
%20(1).jpg)
1998. El llum de gas Lleida.
Vidal Vidal, «La ciutat de l'oblit», Ed. Pagès. Lleida.
«El seny del lladre» era el toc de campana que marcava la vida de Lleida tots els vespres de l'any fins que als tombants del segle XIX al XX, es feu la llum, primer de gas (1862) i després elèctrica (1893), a la nostra ciutat. La inauguració del llum de gas als carrers més cèntrics de la vella Lleida, la va fer l'Alcalde Fuster, «encarregat d'encendre el primer fanal, plantat a la plaça de Sant Joan, enmig dels aplaudiments de la multitud i dels acords d'una banda de música». Els fanals, però, es tancaven set dies al mes, els que coincidien amb el pleniluni (tres dies abans i tres després): «calia estalviar i per aquelles dates la llum de la lluna ja feia el fet». L'incendi de la fàbrica de gas cap a final de la dècada dels 90 del XIX, conjugat amb l'arribada del llum elèctric, van sentenciar aquells primers fanals de gas que havien portat la llum a la foscor de la nit lleidatana. |
|
|
  1877. El llum de gas Lleida. «El alumbrado por gas», Manuel Perenya. «Revista de Lérida», de 26 d'agost (FPEI). La satisfacció per l'enllumenat de gas deixarà pas a les reclamacions d'un millor servei per part de l'empresa concessionària, fet que es repetirà quan s'encetarà l'enllumenat elèctric, trenta-dos anys després. Los abusos de la companyia eren constants i començaren a provocar la indignació dels lleidatans. |
1883. El llum de gas Lleida.«Lo Garbell», d'11 de novembre (FPEI). Sembla que lo servei a la zona de la fàbrica de gas no era gens bo.
|
El llum de gas Lleida.
J.C. Alayó i F.X. Barca (UPC),
«De la electricidad al gas. La implantación de las fábricas de gas en Lleida en 1951 y en Tarragona en 1953» (enllaç).
Introducció a l'article esmentat en què es resumeixen els principals moments de la instal·lació del gas a la capital de Ponent. Los primers plecs de condicions foren establerts per la Paeria durant el 1861. Tres socis terrassencs, que des de 1859 gestionaven l'enllumenat per gas de Terrassa, es presentaren al concurs municipal. La primera fàbrica s'inaugurava l'any següent cap a la zona dels actuals carrers Alcalde Costa i Acadèmia, llavors zona de magatzems i fàbriques. Com a curiositat del contracte, s'hi establien cinc nits en què la ciutat havia d'estar especialment il·luminada: la Nit de Nadal, nit de celebració i Missa del Gall, i quatre nits de Carnestoltes, per evitar mals majors. Aquell 1892, Lleida disposava de 90 fanals de pal i 124 de paret, «por el paseo» de Ferran i «hasta el fielato y el portillo», és a dir, fins a l'Arc del Pont i fins a la caseta del burot del Pont Vell.
| |  | 1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida: viaje por la ciudad, al objeto de conocer su historia, tradiciones y costumbres, estudiar sus monumentos, y facilitar al viajero cuantas noticias respecto a administración, industria y comercio puedan convenirle en la misma», Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE). Los fanals de gas a la façana de la Paeria.
|
|
.jpg)
%20(1).jpg)
