20241123

[2624] La Ribagorça de fa cent anys, 1932

 

1932. Beranui (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Congregació de gent de les valls ribagorçanes a Beranui, alguns dels quals havien fet fins a vuit hores de camí, per fer reclamació de la construcció d'una carretera.

1932. La Ribagorça.
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Article del polític republicà i d'esquerres, Casimiro Lara Serrate, natural de Sarinyena, als Monegres. Hi explica l'abandó de la comarca ribagorçana, «el antiguo condado... entre los ríos Ésera i Noguera Ribargozana, al pie del macizo de la Maladeta... una faja de terreno abrupto, cuya anchura oscila enter veinte y treinta quilómetros, siendo su longitud desde el Aneto hasta Benavarri, superior a sesenta». Més enrere encara, en los temps de l'arribada dels romans a Hispània, era terra d'ilergets, que des del Segre s'escampaven fins als cims pirinencs, com ara el Llardana (>ilerdana, segons Joan Coromines).

S'hi denuncia la vida de «triste condición de lucha continua conta la Naturaleza y contra la miseria», en un territori d'una trentena de municipis a on encara no s'hi havia fet «ni una carretera, ni un camino vecinal». Bàsicament, les comunicacions seguien sent les mateixes que deu segles enrere, «aparte de las sendas milenarias». S'hi testimonia que en aquest racó de món «se sigue hablando como lengua vernácula el catalán».

1932. La Ribagorça.
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Mapa de la Ribagorça.

1932. La Pobla de Roda (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Vista del carrer Major. Des d'allà s'iniciava el camí de ferradura riu Isàvena amunt per accedir a la part septentrional de la comarca. No n'hi havia d'altra. 

1932. La Ribagorça.
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
En destaca la bellesa natural, que no podia donar-se a conèixer per manca de vies d'accés. I hi afegeix un exemple: lo carter de Bonansa a la Pobla de Roda tenia 35 quilòmetres com a recorregut oficial, amb sou de 1.200 pta. a l'any. La població vivia molt disseminada en petits llogarrets: al partit judicial de Benavarri hi havia llavors 210 nuclis de població! Només a Cornudella de Valira es repartien en vuit poblets d'una seixantena de persones cadascun, per a un total d'uns 500 habitants. Els xiquets, matí i tarda, havien de recórrer uns quatre quilòmetres per anar i tornar a l'escola. Per camins de muntanya i barrancs que segons l'època de l'any baixaven crescuts: «estas pobres criaturas se llevan por toda comida para todo un dia, un trozo de pan más o menos duro y una sardina de cuba [arengada salada] o un trozo de bacalao crudo [badejo sec]». Tampoc a Benavarri, «ya en la zona de las carreteras», l'escola era en millors condicions. Des del poble d'Aneto a la farmàcia del Pont de Suert, calien cinc hores de camí. 
El diputat aragonés preparava un recorregut per la zona pirinenca per acostar la gent a la modernor i que els permetria veure sessions cinematogràfiques, sessions de ràdio i gramòfon i recepció de llibres.

1932. La Pobla de Roda (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
L'escola de la Pobla de Roda, a l'edifici de Casa de la Vila, a on hi havia també el forn de pa. 

1932. Bonansa (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Los xiquets bonansins posen per al retratista. Probablement, la primera ocasió en què veien una càmera fotogràfica. 

1932. Cornudella de Valira (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Veïns davant l'edifici de l'escola municipal. 


a