.jpg)
1925. Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés).
«La Hormiga de Oro», de 6 d'agost (HDH).
La cripta del monestir exclaustrat.
1925. Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés).
«La Hormiga de Oro», de 6 d'agost (HDH).
1925. Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés).
«La Hormiga de Oro», de 6 d'agost (HDH).
Pertanyent al bisbat solsoní, feia en aquells temps de casar del senyor rector. Emplaçat a la vall de Cellers, que s'aboca al Llobregós, el riu bregós de rubinades.
1912. Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés).
Foto: Cèsar August Torras (1852-1923) (MdC-AFCEC).
Vista panoràmica des del sud-est. L'indret se cita ja al segle X, i és dedicat a Sant Celdoni i Sant Ermenter, de qui se'n guardaven les relíquies... Sembla que lo cenobi fora més tardà i als inicis només hi hauria hagut alguna activitat eremítica.
Els noms de sants masculins, i encara no de Santes Maries, testimonia l'antiguitat de la devoció. Durant l'alta Edat Mitjana no hi hagué advocacions marianes. Fou cap a l'any mil quan l'Església, organització històricament masculina i masclista, s'empescà lo culte a les marededeus, i l'orde benedictí l'escampà arreu, com a part central de l'estratègia del control espiritual sobre les dones (aristocràtiques) i arma principal en la fèrria lluita de possessions territorials amb los senyors feudals. Passà el feudalisme, i altres períodes històrics, però les marededeus i lo sindicat eclesiàstic continuen...
1912. Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés).
Foto: Cèsar August Torras (1852-1923) (MdC-AFCEC).
1912. Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés).
Foto: Cèsar August Torras (1852-1923) (MdC-AFCEC).
Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés).
Mapa: «Catalunya Romànica» enciclopèdia.cat
Avui terme de Torà, però de l'antic municipi de Llanera.
Lo monestir de Cellers, Torà (lo Solsonés).