20240331

[2569] La inauguració popular i a la força del pont penjant de Fraga, 1847

 

1844 ca. Plànol del Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
(BVMB).
Lo magne i breu pont vuitcentesc fragatí.

1847. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«Diario de Barcelona», de 20 d'abril (HDH).
La inauguració del nou pont tingué lloc a l'11 d'abril d'aquell any 47 del segle XIX. La joia per aquest avanç constructiu no duraria gaires anys. Llavors es parlava de la solidez del pont, en el qual s'havien fet proves de càrrega durant tres dies. Es van descuidar de la variable més important, la força del Cinca, i mira que el riu venia avisant sens parar durant segles.

1847. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«Boletín enciclopédico», núms.223-24, de 15 de maig (HDH).
La joia expressada en aquells moments per aquesta moderna construcció. Quan diu «naciones artísticas» vol dir que construeixen, que fabriquen, industrials.

1839. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«El Corresponsal», de 15 d'octubre (HDH).
Les riuades del Cinca eren freqüentíssimes abans del segle XX, i fortíssimes: no en va les aigües procedeixen dels cims ribagorçans més alts, des de l'Aneto al Posets. Sovint acostumaven a emportar-se alguna de les arcades del pont de fusta. La vila ja disposava de la coneguda maça, amb la qual es clavaven novament els pilans per refer-lo. Però la riuada del 39 (del segle XIX) va endur-se'n més de la mitat de les arcades. 

 La maça de Fraga (el Baix Cinca).
Foto: Gonzalo de Reparaz, 1930 (MdC).
 Guardada com un tresor a casa de la vila. Els fragatins i lo riu han jugat durant segles a fer i desfer el pont. L'eina era ben potent, i d'aquí la dita més famosa de la contrada: Ets més pesat que la maça de Fraga!



1841. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«El Corresponsal», d'1 d'agost (HDH).
 Aquell any la riuada s'emportà «en su totalidad» el pont recent refet feia un mes i mig! També s'endugué les barques de particulars que hi havia amarrades, tot trencant-ne les sogues que les lligaven. Tan gran era la força del Cinca. Els veïns que tenien hortes i terres a l'altre costat del riu no hi podien accedir durant dies. I als horts hi tenien fruita i hortalíssia per collir i poder menjar... Les peticions d'un pont nou ja es feien sentir de feia temps.

1845. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«El Heraldo», de 27 de juny(HDH).
Quan el riu s'emportava el pont, ni els ministres podien creuar-lo fins que baixava la fúria de les aigües. A més, els camins enfangats després de grans pluges provocaven greus relliscades dels carruatges i fins i tot que arribessin a tombar. 

1845. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«El Católico», de 28 de juny (HDH).
Les crítiques al govern (espanyol) eren constants pel mal estat d'aquest camí ral i la falta d'un pont de pedra i ben sòlid, «cosa que muy bien puede compararnos con lo interior de Africa».

1845. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«El Heraldo», de 3 d'octubre (HDH).
Sembla que el ministre va posar-se mans a l'obra: a la tardor ja es parlava de la construcció del pont, i pas d'un pont qualsevol, sinó d'un pont penjant. 
 
1844 ca. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
Detalls del plànol del pont. Penjant com el volien, pensaven que el riu podria baixar tot a l'ample sense obstacles, fins i tot en els moments de màxima altura de les aigües durant les riuades. La idea no era pas dolenta sobre el paper, oi?

1846. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«La Postdata», de 21 de gener (HDH).
Ja en construcció, el pont era tota una atracció per als fragatins. L'enginyer Pere d'Andrés i Puigdollers en fou l'enginyer, autor també de l'Estació del Nord barcelonina.
 
1846. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«El Español», de 24 de febrer (HDH).
Les esperances dipositades en el pont eren enormes, després dels constants embats del Cinca. De fet, el pont de San Isidro, nom que se li donaria al pont fragatí, s'havia aprovat al setembre de 1844 per Reial Ordre. Per això es parla a l'article de les obres que n'estaven aturades des de feia mesos. Els inconvenients ocasionats a grans personalitats del govern (espanyol) van fer-ne reactivar la construcció ja fins a la fi de les obres. 
 
1847. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«El Clamor Público», de 7 d'abril (HDH).
El pont era ja acabat però no inaugurat aquell mes d'abril. Ocorregué que el Cinca, en una de les seues malifetes, augmentà de cabal de manera tan gran que impedia el pas en barques tant dels carruatges i diligències com dels pagesos fragatins que tornaven del tros. Més de cinc-cents, amb les mules, someres i tota la pesca. Demanaren a l'enginyer Puigdollers que els permetés de creuar pel nou pont per evitar de passar la nit al ras, «como lo habían hecho en todo el mes las famílias de sus amigos», de l'enginyer, s'entén. L'home s'hi oposà, però els pagesos «desesperados... hicieron por fuerza lo que no se les quiso conceder de grado, atravesando con el mayor orden». La força armada hi arribà tard, quan els fragatins ja tenien el porró a taula... Això s'escaigué el vespre del 31 de març.

1847. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«El Espectador», de 25 d'abril (HDH).
Les proves de càrrega i resistència foren altament satisfactòries. El pis del pont era de taulons.
 
1847. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«El Heraldo», de 30 d'abril (HDH).
A Montsó perseguien també la construcció d'un pont penjant. Les obres s'adjudicarien al mes de maig d'aquell any.


1847. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«Clamor», de 26 d'octubre (HDH).
Sembla que les obres dels voltants del pont, que havien de protegir la muralla de la ciutat, no s'havien executat com era previst.

1848. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
«Clamor», de 14 d'abril (HDH).
El pont sobre el Gállego era a Saragossa. Començava amb aquesta carretera la construcció de la futura N-II, i l'inici de la seua Espanya madrilenyocèntrica.

1844. Lo Pont Penjant sobre el Gállego, Saragossa.
Aquest gravat que circula per les xarxes sense peu de foto no correspon al pont penjant fragatí, ans al del riu Gállego al seu pas per Saragossa. A més, li falten els dos pilans que el sustentaven. El pont saragossà s'inaugurà al novembre de 1844 amb el nom, òbviament, de Santa Isabel, en honor a la monarca allà regnant.

1850. Lo Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
Genaro López Villaamil y Duguet, Museo del Romanticismo de Madrid (enllaç).
  El pont pintat tal com es correspon amb el dibuix del seu plànol.

1852. Plànol del Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga.
«Boletín enciclopédico», núm. 275, d'1 d'octubre (HDH).
Entre la matinada del 28 al 29 de setembre, d'ara en fa poc més de 170 anys, el grandiós pont fragatí es va ensorrar per la banda del tram dret, o sia, a l'altre costat de poble, segons el sentit del corrent d'aigua. S'emportà la gent i els carruatges que en aquell mateix moment hi travessaven. El trànsit, és clar, quedà interromput, i amb una barca s'intentà salvar tanta gent com es pogués de les quaranta persones que caigueren a l'aigua. 

1852. Plànol del Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga.
«Boletín enciclopédico», núm. 276, de 2 d'octubre (HDH).
La desgràcia tingué lloc a les cinc de la matinada i això minvà el nombre de víctimes.

1852. Plànol del Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga.
«Boletín enciclopédico», núm. 280, de 6 d'octubre (HDH).
Un tros de pont baixà riu avall, amb gent a sobre demanant ajut i auxili. Un empresari de Torrent de Cinca, lo Sisco Montfort, dedicat a la cria de cucs de seda a la seua plantació de moreres, va decidir amb l'ajut d'algun treballador i tres hòmens més del poble de sortir al rescat amb una barqueta que tenia al Conillar, i que hagueren d'anar a buscar amb carro. En pogueren auxiliar alguns. Altres se salvaren agafats a troncs, i un parell aconseguiren surar fins a la Granja (d'Escarp). Els allotjà a tots a casa seua perquè s'anessin recuperant. Sens dubte, un gran acte d'altruisme en aquell moment desgraciat.
Aquest cop, el pont es pogué apariar, però una nova avinguda del Cinca al 1866 l'envià definitivament aigües avall. 

1844 ca. Plànol del Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga (el Baix Cinca).
(BVMB).
Si cliqueu sobre la imatge, i la informàtica ho permet, veureu el pont en tota sa extensió. Disposava de tres trams, sostinguts per dos pilans que tibaven el cablejat que el sostenia.

1883. Lo Pont de Ferro, Fraga (imatge).
Lo pont que substituiria, per força, al malaurat pont penjant.

1853. Plànol del Pont Penjant sobre el Cinca, Fraga.
«Diario de Barcelona», núm. 155, de 4 de juny (ARCA).
Si a l'octubre del 52 queia el pont fragatí, ben aviat cauria també el de Montsó, riu Cinca amunt: al juny del 53! 

1883. Pont de ferro de Montsó (Osca).
Manuel Silva Suárez, ed., «Técnica e ingeniería en España. VI: el ochocientos», 2011 (enllaç).
Els nous ponts ja no es farien penjants, sinó amb altres tècniques de construcció, com el pont bow-string de Montsó. Al darrere, s'hi veu també el pont de ferro de la via del ferrocarril. Per tant, la imatge és de cap al 1915. 





Quina la fem? Canal Whatsapp