20240111

[2550] Record dels vells republicans lleidatans

 

1904. Republicans lleidatans.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», desembre de 1929 (FPIEI).
L'entusiasme dels republicans lleidatans a començament del segle XX, en una manifestació de benvinguda a la Plaça de la Llibertat (ara Sant Francesc, que potser podríem pensar a canviar-li el nom, oi?) davant la casa de Manuel Perenya, diputat a les Corts (espanyoles), a on posà el senyor Nicolás Salmerón, vell republicà (espanyol), tercer president de la I República (espanyola) al 1873. Quan visità Barcelona aquell any, de tornada feu parada a Lleida, gràcies a la línia ferroviària. 
A diferència de cent anys després, aquell primer republicanisme català anà del bracet de l'avenç del republicanisme espanyol. Avui, en canvi, amb els republicans espanyols minvats o taciturns (a l'espera eterna d'un referèndum al seu Estat sobre república o monarquia), el republicanisme català ha emprès lluita pròpia i decidida per la llibertat d'una República Catalana. 

1904. Republicans lleidatans.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», desembre de 1929 (FPIEI).
La imatge és sens dubte històrica, amb Salmerón saludant des del balcó als republicans lleidatans que omplien la plaça. Això no impedí que aquell dia també se fes bugada i es pengessin els llançols al balcó a cal Perenya. 

«Lleida. Revista d'informacions i estudis», desembre de 1929 (FPIEI).

1904. Republicans lleidatans.
«La Publicidad», d'1 d'octubre (FPIEI).
L'estació plena de republicans lleidatans, amb passeig triomfal de l'il·lustre visitant des de l'estació fins a casa Perenya, segons la crònica. Salmeron feu un breu discurs a la multitud que s'agombolà sota el balcó i s'abraçà amb en Perenya, com a símbol de fraternitat amb tots els republicans de Lleida. «El recibimiento dispensado al Sr. Salmerón califícase de colosal». A la tarda, míting al teatre dels Camps Elisis. Bona part del discurs del polític de la Unión Republicana se centrà en la separació de poders en un Estat laic, i va donar suport als projectes del Canal de Tamarit (d'Aragó i Catalunya) i al ferrocarril de la Noguera Pallaresa. 

1904. Republicans lleidatans.
«La Publicidad», d'1 d'octubre, edició de la nit (FPIEI).
L'endemà, el diputat Manuel Perenya acompanyà Salmerón de visita al castell (la Seu Vella, llavors encara militaritzada), «y otros sitios de la población». A la tarda del dia 1, el polític espanyol ja partí cap a Saragossa. A l'estació lleidatana, «esperaban más de dos mil personas», a les quals en sortir el tren, Salmerón i seguici «saludan desde las ventanillas», i conclou la ressenya periodística que «el viaje del gran pensador, un éxito inmenso».

1904. Republicans lleidatans.
«Diario de Lérida», de 30 de setembre (FPIEI).
La crònica del diari monàrquic de la ciutat fou brevíssima. El míting fou de «propaganda republicana». A la nit, banquet d'honor a deu pta. per barba a la Fonda Espanya.
 
1904. Republicans lleidatans.
«Diario de Lérida», d'1 d'octubre (FPIEI).
Una breu referència en demèrit de la visita.

1904. Republicans lleidatans.
«Diario de Lérida», d'1 d'octubre (FPIEI).
El míting als Camps Elisis, segons aquesta petita crònica, «fue otro fracaso para los republicanos de Lérida. Los forasteros hicieron en todo el primer papel». Es refereix als oradors, entre els quals diversos republicans espanyols, alguns dels quals «distinguiéndose por sus ataques al clero». 

1904. Republicans lleidatans.
«Diario de Lérida», de 3 d'octubre (FPIEI).
Dos dies després de la partença de Salmerón de Lleida, el diari n'inclou una breu ressenya, i descriu així el trajecte en carro fins a l'estació: «a todo el trote de los caballos que arrastraban el landó, recorrió el trayecto des de la plaza de San Francisco a la estación de ferrocarril», com retratant un fugida d'amagat. 
Cent anys després, cada dia podem constatar que la premsa espanyolista i monàrquica no ha evolucionat gaire. 

1904. Lleida.
Vista de la banqueta de la ciutat en una postal d'aquell temps, quan encara s'escrivien per davant. Probablement, la imatge era del fotògraf Victorià Muñoz, que en feu tota una sèrie, de vistes lleidatanes, per a la casa editorial espanyola Hauser y Menet.

1860. Republicans lleidatans.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», desembre de 1929 (FPIEI).
«Els primers demòcrates lleidatans, estol d'homes ardits i integèrrims, que en aquell temps de reacció posaren la primera pedra del nostre liberalisme». Al 1868, triomfava la Gloriosa, la revolució que portaria al primer canvi de règim, de monarquia a república, a l'Estat (espanyol). La foto mostra aquests lleidatans, metges, advocats, petits empresaris (tots homes, llavors encara no hi havia dones en política, que no s'hi incorporarien fins a la II República amb el sufragi universal), numerats per a reconèixer-los. Els citarem com a homenatge:

Francesc Palau
Gaspar Rubiol
Pere Pérez
Albert Camps
Josep Soler
Pere Mias
Marià Pérez
Agustí M. Alió
Josep M. Gras
Miquel Ferrer
Martí Castells
Francesc Camí
Josep Camps
Ramon Castejon
Francesc Ribes
Carles Mostany

1890. Republicans lleidatans.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», desembre de 1929 (FPIEI).
La nova generació de demòcrates lleidatans: «Penya de professionals lleidatans que es reunien a la farmàcia que el Sr. Blàvia tenia al carrer Major tocant a Sant Jaume, i que malgrat les seves essencials diferències ideològiques convivien perfectament interessant-se per les coses de la ciutat, degut a la tolerància que floreix quan en l'ambient públic es respira aquell pregon sentit de liberalisme tradicional de què pot fer gala Lleida». Fins i tot, hi començava a haver veus més tolerants dins l'Església, que podien compartir conversa amb liberals i republicans. A Lleida, el republicanisme nasqué entre les classes mitjanes i de professionals liberals, pas com a moviment obrer.

Josep Torres
Francesc Banyeres
Mossèn Pellisé
Josep M. Vicens
Miquel Viladric
Manuel Perenya
Josep M. Porqueras
Antoni Blàvia
Joaquim Banyeres

 
1900. Republicans lleidatans.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», desembre de 1929 (FPIEI).
Alguns dels joves lleidatans que participaren en la fundació de l'Associació Escolar Republicana a Barcelona:

M. Tarragó Romeu
Pere Mias
Humbert Torres
Alfred Perenya
R. Pla i Armengol
Marcel·lí Armengol
1910. Republicans lleidatans.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», desembre de 1929 (FPIEI).
Els joves de la redacció del setmanari satíric Poticràcia, «d'esperit liberalíssim»:
R. Palacín
J. Esplugues
Francesc Mercé
Sebastià Ramells
Eliodor Calatayud
Adelf Benet
J. Bellart
Juli Perenya

1904. Balaguer.

a