2004. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
Preciosa vista aèria del vell casal i estables de l'hostal (viquipèdia).
Un pèl més amunt, les runes de l'antiquíssim castellet. El sembradet tot verd no deixa apreciar ben bé la coloració rogenca de la terra, origen del nom popular.
,%201-1987.JPG)
1987. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«La Palanca», Artesa de Segre, núm. 1-1987 (XAC).
Mapa del Montsec de Meià, amb la carretera que puja des de Sta. Maria i Vilanova per l'espectacular congost del riu Boix. En una de les corbes, hi ha la coneguda Font de la Figuera. No poques vegades el meu pare hi havia anat a buscar garrafes d'aigua! Al vessant septentrional, a l'entrada del congost, l'Hostal Roig en guardava la porta i el pas cap a la Conca, vall de Barcedana avall.
1922. Lo castell de l'Hostal Roig o de Montllor.
«Cataluña Ilustrada», F. Carreras i Candi (BDH).
A tocar de l'Hostal, en un petit turó cent metres amunt, hi ha el vell castell dels Moros, que així en deien al país. L'han datat de l'any 1000 (probablement del temps de l'expansió territorial d'Arnau Mir de Tost) i, és clar, guardava el pas del congost, encara sense el sender que els monjos de Meià hi construiran al segle XIII. Mirant endarrere, un lloc de pas de temps immemorials, d'època hispanoromana.
.jpg)
1972. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
Rodrigo Pita Mercè, «El distrito de Lérida enla frontera superior musulmana»,
Revista «Ilerda», núm. 33 (FPIEI).
Probablement, el castellet de l'Hostal Roig ja existí en època andalusina, en una línia defensiva de tot el Montsec «contra los ataques y avances del Conde de Pallars». Sovint passaven dels uns als altres, car el lloc isolat els feia de difícil defensa.
.jpg)
1895. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«La Pagesia, suplement quinzenal de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre»,
núm. 190, d'11 d'octubre (XAC).
La fira de bestiar de l'Hostal Roig fou un referent del món ramader a Catalunya. Aquell any, però, «los muntanyesos se n'han tornat a casa molt poc contents».
1897. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«Diario de Lérida», de 13 de maig (FPIEI),
Sobretot, la fira era de bestiar oví: corders i cabres, amb més de vint mil caps de bestiar! Només hi havia restauració i pernocta a l'Hostal Roig i als petits poblets a banda i banda del Montsec, per la qual cosa la gran majoria de compradors i venedors s'havien d'emportar lo sarró ben ple de pa i formatge, potser pernil i tot en algun cas. I dormir a les palleres, les baumes i al ras. A més a més, els animals també havien de menjar, i els gossos de pastor... Tota la vall de Barcedana devia ser un estable gegantí, amb ramats i més ramats al llarg del camí.
La notícia és del mes de maig: diria que no hi hagué mai fira de primavera, i que la notícia feia referència a la darrera edició.
1897. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«Diario de Lérida», de 25 de setembre (FPIEI),
A la tardor, tots cap a la fira, «que se celebra a campo raso, alrededor de un mal mesón en que apenas cabe nadie, en la sierra del Montsec, más allà de Santa Maria de Meià, a la cual acude todo el ganado de montaña que desea venderse». A la fira, calia firar-hi aviat: el ramader es desfeia del ramat que baixava dels prats pirinencs tan aviat com podia, abans que els animals s'emmagrissin més, i el comprador se l'emportava cap a les terres baixes, als pobles i ciutat a on els farien la pell, bàsicament per a l'alimentació. Sembla que l'Hostal ja era decadent al tombant del segle XIX al XX.
1902. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«Diario de Lérida», de 28 de setembre (FPIEI),
La fira s'hi celebrava el dia de Sant Miquel, 29 de setembre.
1913. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«Lo Pla d'Urgell», de 13 d'abril (FPIEI).
La «fira del Pont» d'Artesa de Segre havia sigut la gran fira de llana de les nostres contrades, a tocar del pont d'Alentorn. Però, i a banda les raons amb els veïns d'Alentorn (que la volien al seu costat de riu), amb la destrucció del pont durant la primera guerra carlina, calgué trobar un altre emplaçament alternatiu, i «los comerciants... decidiren definitivament celebrar-la en una masia del terme de Sant Salvador, anomenda Hostal Roig, on encara se celebra actualment». Sabem, doncs, la data d'inici de la fira durant aquella primera guerra dinovesca, entre 1833-39.
Des d'Artesa de Segre va provar-se de recuperar la fira per tal com el poble tenia bona dotació de «fondes, cafés, cases de banca, gir postal i bon servei de telègraf», i allà hi confluïen quatre carreteres. Tot eren avantatges per als firandants, però arribar-hi costava un dia més, tot baixant els ramats de la muntanya, que no pas acostar-se a les portes del Montsec, fet que sembla que fou decisiu per a la continuïtat de la fira a l'Hostal Roig.
,%201-12-1919.JPG)
1919. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«La Conca de Tremp», d'1 de desembre (XAC).
La construcció de la carretera, ara en fa poc més d'una centúria.
1947. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«Lérida Ganadera», de desembre (FPIEI).
Encara després de la guerra, el lloc era reputat. L'associació lleidatana de veterinaris el trià aquell any per celebrar-hi el dinar de son patró, Sant Eloi, a raó de 6 pta per cobert.
1962. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«Circular. Centro Excursionista de Lérida», d'abril (FPIEI).
El Montsec fou lloc destacat d'excursionisme als anys 60. Més tard, vindria la febre de l'escalada a les parets del congost del Pas Nou (dit així, tot i la secular antiguitat per haver-ne sigut el darrer a travessar el Montsec, rere dels de Mont-rebei i Terradets). Si hi passeu, ni que sigui amb cotxe, sempre hi trobareu les furgonetes aparcades als vorals de la carretera, i un bellugueig constant dels escaladors i -dores, tots colgats de cordes, cap als centenars de vies d'escalada que hi ha registrades, en especial a la magna Roca dels Arcs, paradís (o meca, trieu segons la vostra religió) de l'escalada.
1988. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«L'Esporret», d'Oliana, núm. 1-1988 (XAC).
Mapa del Montsec de Rúbies fins a Meià.
1988. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«L'Esporret», d'Oliana, núm. 1-1988 (XAC).
Detall amb la carretera del congost del Pas Nou fins a l'Hostal Roig.
1988. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«L'Esporret», d'Oliana, núm. 1-1988 (XAC).
Detall del Montsec des de Santa Maria i Vilanova.
,%2030-11%20(1).jpg)
b,%2030-11%20(1).jpg)
1931. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«Pla i Muntanya», Balaguer, de 30 de novembre (XAC).
Breu ressenya del Montsec oriental, amb l'Hostal Roig com a punt de referència, a més de mil metres d'alçada, de magnífics trumferars i la Font del Bou, «on un no es cansa mai de beure i no diria mai prou». A l'hostal, s'hi «troba netedat i bones menges i l'aigua fresca i regalada», als peus del cim més alt del Montsec, i talaia de l'Urgell i la Conca de Tremp.
1934. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«Finestral», Balaguer, d'1 d'octubre (XAC).
«Fins pocs anys ha, s'hi celebrava per Sant Miquel una importantíssima fira de bestiar de llana... D'uns anys ençà... se celebra la fira a Cellers, al peu de la carretera». Les terres altes d'aquesta banda del Montsec eren llavors «uns trumferars extensos. Paratge frescal, les trumfes són riquíssimes. Se n'hi cullen centenars i centenars de quarteres, venudes a preus elevats per a llavor i anades a cercar allí mateix pels compradors». A tocar de l'Hostal, hi hagué també la Font del Bou.
«A l'Hostal Roig hi ha acurada netedat i un servei aprimorat... Taula neta amb tot el parament blanc com un glop de llet. En un pany de paret del menjador, un lavabo amb aigua corrent com en qualsevol hotel». I de la teca, sempre ben proveït de carns. A més, des de l'Hostal «poden fer-se una sèrie d'excursions magnífiques, principalment les que condueixen a la carena del Montsec».
1934. L'Hostal Roig del Montsec de Meià.
«Finestral», Balaguer, d'1 d'octubre (XAC).
La vista des de dalt de la serra és espectacular: «tot l'Urgell, el fil d'argent que marca la carretera d'Agramunt a Tàrrega, la silueta del castell de Lleida, pobles i més pobles, i al lluny, entre una boirina, els més alts florons de la corona muntanyenca de la nostra dolça Verge Bruna [Montserrat]. De cara al nord, el Pallars, els seus poblats, i al lluny del lluny, les crestes i agulles pirenaiques, i entre elles la faç blanca, amb ses perennes congestes, com estereotipades, de les Maleïdes». Que avui, però, sabem que no són perennes.
Pel camí de ferradura que deixa el caminant a dos quilòmetres del Tossal del Pallars [Mirapallars], que és el més alt de la serralada amb més de 1.600 m, hom pot continuar fins al santuari de Sant Salvador del Bosc, i així s'estalvia la pujada per la ziga-zaga de les cent corbes. O també des de l'Hostal pot visitar-se la coneguda Cova del Gel. Tota aquesta informació turística d'ara en fa cent anys, continua essent vàlida, tot i que l'Hostal, mig enrunat mig en reconstrucció, ja no pot acollir el visitant, el caminaire, el traginer, el firandant.
[1284] La Coma o Conca de Meià
Quina la fem? Canal Whatsapp