Anys 1900-10 ca. L'antic Hostal del Roig, Cappont, Lleida.
El modern Cappont incipient complementava els nous Camps Elisis al marge esquerre del riu Segre. Llavors se'n deia a foralpont. A la dreta de tot, el vell Hostal del Roig. En canvi, l'Hostal del Tupí queda tapat pels arbres de la plaça Bores, a la sortida del pont vell. Al darrere, hi tenia l'alta fumera que hi hagué (crec que de la serradora Mostany) a tocar de la futura avinguda de les Garrigues, ja ben dibuixada a l'entrada de la ciutat a començament de segle XX.
Anys 1920 ca. L'Hostal del Roig, Cappont, Lleida.
Preciosa imatge del Cappont d'abans de la guerra del segle XX, quan el nou pont de ferro modernista ja s'hi havia construït. A la dreta del camí d'Albatàrrec, futur carrer dit de Jaume II, s'hi aixecava el gran casalici de l'Hostal del Roig. Pecat que no tinc ara la referència de l'autor de la fotografia, esplèndida vista del Cappont modern primigeni, encara ple d'horts i masies, rere l'únic carrer que feia façana al Segre.
.jpg)
1992. L'antic Hostal del Roig, Cappont, Lleida.
Romà Sol i Carme Torres, «Diari de Lleida», de 13 de setembre (ARCA).
L'Hostal del Roig «era un monumental casalot amb bon estable, sala gran i millor cuina. Menjar fort i bon vi». Després de la guerra (del segle XX) només funcionà com a restaurant per «trobar-se i reunir-se al redós d'una taula ben parada». El 1941, s'hi congregaren els membres del nounat Caliu Ilerdenc, la colla d'«intel·lectuals» locals proclius al franquisme espanyol i promotors del leridanismo cultural durant la dura primera mitat d'aquella postguerra, amb una Lleida que volien allunyada de les arrels catalanes.
Quan s'inundà el local al 1907 «calgué anar a rescatar uns nuvis i el seu seguici que hi celebraven l'àpat de noces i hi quedaren atrapats».
1968. L'antic Hostal del Roig, Cappont, Lleida.
Eugeni d'Ors, «Estilo y Cifra: El Hostal del Roig»,
«Diario de Lérida», d'11 d'agost (ARCA).
En Xènius, ver cervell pensant del Noucentisme català, convertit posteriorment en feixista (espanyolista) durant la guerra, fou un assidu de l'Hostal del Roig en les estades lleidatanes que feu. Tingué una secció a «La Vanguardia española» des del 1943 fins al 1954, any del seu traspàs, des de la qual, a les seues velleses, repartia benediccions i anatemes... en castellano, és clar. A l'Hostal del Roig lleidatà li tocà una gran lloança: «El gusto de los rovellons en aquella casa... pasa de lo patricial para alcanzar el nivel de lo áulico y palatino», escrivia amb paraules altisonants per descriure una realitat simple i senzilla. Afegia que a l'Hostal del Roig no «abusan de los pimientos, que solo con sabia parquedad asoman se geta escarlata en campo de arroces». Però sobretot allò que l'ampul·lós escriptor en destacava n'eren els peixos: «A uno le cuesta concebir cómo tan lejos del mar se logra tan meritoria frescura y hasta variedad tan laudable». En comenta també la decoració interna en aquella darrera època de l'Hostal, amb un parell de grans quadres del pintor expressionista andalús Rafael Zabaleta.
L'article original era datat del 5 d'agost de 1952.
1935. L'antic Hostal del Roig, Cappont, Lleida.
«La Veu de Catalunya», de 13 de setembre (ARCA).
L'Hostal del Roig al Cappont fou tradicionalment lloc de celebracions. Enllà del riu, els hòmens que s'hi reunien (molt rarament amb companyia de les mullers) s'hi mantenien lluny de mirades escrutadores i el soroll de la gresca no emprenyava ningú.
1563. L'antic Hostal del Roig, Cappont, Lleida.
Gravat d'A. Wyngaerde.
L'Hostal del Roig lleidatà en temps reculats s'havia anomenat, segons Lladonosa (Els carrers i places de Lleida a través de la història, 2008, reedició traduïda de 1961), Hostal de la Nau, i encara més enrere l'Hostal de la Ratera, emplaçat al vell Cappont que subsistí fins al segle XVI.
.jpg)
1910. L'antic Hostal del Roig, Cappont, Lleida.
Plànol de Lleida, Alberto Martín Editor.
A primera fila del nou Cappont, allà a on s'iniciava el camí d'Albatàrrec, hi hagué l'Hostal del Roig lleidatà.
.jpg)
1907. L'antic Hostal del Roig, Cappont, Lleida.
«La Actualidad», BCN, d'1 de novembre (BDH).
La riuada d'aquella tardor s'endugué el vell pont de pedra medieval, ja molt tocat d'anteriors avingudes sicorines de finals del segle XIX. Al marge esquerre del riu, el Cappont llavors renaixent també en restà inundat, i l'Hostal del Roig, al cap del camí d'Albatàrrec (que es veu a la imatge) no pogué evitar la desgràcia.
.jpg)
1907. L'antic Hostal del Roig, Cappont, Lleida.
Els estralls de la riuada sobre l'estable de l'Hostal del Roig.
1894. L'antic Hostal del Roig, Cappont, Lleida.
«La Correspondencia de España», Madrid, de 8 d'agost (XAC).
Una forta tempesta feu créixer lo Segre només en una hora, i l'aigua arribava gairebé als peus de l'hostal.
1979. L'antic Hostal del Tupí (Posada de San Antonio), Cappont, Lleida.
«La Mañana», de 23 de desembre (XAC).
Al començament del carrer de Jaume II, tocant a la carretera o futura avinguda de les Garrigues, s'hi aixecà l'Hostal del Tupí, després dit Posada de San Antonio, competència directa de l'Hostal del Roig, aquest al capdavall del carrer, allà a on ja esdevenia camí d'Albatàrrec.
.jpg)
1979. L'antic Hostal del Tupí (Posada de San Antonio), Cappont, Lleida.
«La Mañana», de 23 de desembre (XAC).
L'arquitectura simple de la posada res no tenia a veure amb el gran casal de l'Hostal del Roig, un centenar de metres avall. «Las diez habitaciones quedaban cortas en días de feria».
.jpg)
1979. L'antic Hostal del Tupí (Posada de San Antonio), Cappont, Lleida.
«La Mañana», de 23 de desembre (XAC).
L'antiga austeritat de la casa d'hostes.
1979. L'antic Hostal del Tupí (Posada de San Antonio), Cappont, Lleida.
«La Mañana», de 23 de desembre (XAC).
Vista de la Seu des de l'antic Cappont, encara amb el bosc i fauna de ribera. Cap als anys darrers de l'hostal, ja no hi havia estufes de pinyola ni brasers. L'articulista va poder parlar amb en Josep, octogenari ja, que hi havia treballat abans de la guerra, quan un menú valia set pessetes. Era més popular (vull dir barat o assequible) que no pas l'Hostal del Roig, que passava per més aristocràtic i fins tenia dos menjadors per separar la clientela segons la butxaca. Allà hi feien banquets els mandataris locals, des del governador al bisbe. La Posada, en canvi, era per a traginers i gent menuda. En recordo les grans lletres amb què s'anunciava a la façana, quan travessàvem el pont amb l'Alsina Graells de retorn cap a casa, cap al poble, després d'un dia d'institut. Llavors el Cappont ja començava a tindre uns quants carrers, preludi de la bufada urbanística que tindrà al tombant del segle XX al XXI.
.jpg)
1900. L'antic Hostal del Tupí, Cappont, Lleida.
«Diario de Lérida», de 7 de juny (FPIEI).
Des de la caseta dels burots del pont vell (a on s'hi cobrava per entrar mercaderies a la ciutat) senten uns crits a prop de l'Hostal del Tupí: hi acaben de disparar a un home. Foralpont no sempre era un lloc elisíac.
1909. L'antic Hostal del Tupí, Cappont, Lleida.
«Diario de Lérida», de 2 de desembre (FPIEI).
Els hostals solien ser els indrets de parada i sortida de les tartanes, i dels cotxes automòbils després. En canvi, els trens hagueren de tindre les pròpies estacions. A prop seu, també s'hi anirien obrint nous hostals.
Quina la fem? Canal Whatsapp