1963. La Seu Vella de Lleida.
«Boletín del Centro Comarcal Leridano», núm. 70, de desembre (FPIEI).
Lo campanar de la Seu, encara en plena restauració després que fos desocupat aquells anys 50 de la militarada que s'hi aquarterava des de 1707.
1955. Lleida.
Revista «Inquietud», d'1 de juliol (FPIEI).
Un parell d'imatges de la Lleida de postguerra dels anys 50s: un característic TAF (Tren Automotor Fiat) arribant a l'estació pel pont del ferrocarril, i el grup d'habitatges entre el Camp d'Esports i el Passeig de Ronda, carrer encara per obrir.
.jpg)
1955. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Revista «Labor», de 16 de juliol (FPIEI).
A la banda del Camp de Mart s'hi preveia la sortida del túnel de la Seu Vella.
.jpg)
1955. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Revista «Labor», de 16 de juliol (FPIEI).
Entrevista a Victorià Muñoz Oms, autor del projecte. Llavors, com a enginyer de camins, era un dels principals impulsors dels pantans de l'ENHER a la Ribagorçana. La idea va nàixer de la Paeria republicana, al 1934, i pretenia agilitar la mobilitat d'una part del turó a l'altra, a on es preveia, com així ha sigut, el gran eixample urbanístic de la ciutat des dels anys 50.
.jpg)
1955. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Revista «Labor», de 16 de juliol (FPIEI).
L'accés a la boca oest del túnel es preveia des del carrer Prat de la Riba (llavors amb nom de generalot espanyol) pel costat de l'Estonac.
.jpg)
1955. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Revista «Labor», de 16 de juliol (FPIEI).
Diu l'enginyer: «un túnel bajo la Seo no sería otra cosa, en realidad, que un nuevo puente», per lligar la ciutat vella i històrica amb la que es començava a desenvolupar. La boca d'entrada la situava al solar de l'Almodí Vell, i la foradada tindria una longitud de 425 m fins al Camp de Mart, amb desnivell del 4%, «lo cual supondria una rampa relativament suave, parecida a la de la Rambla de Aragón».
.jpg)
1955. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Revista «Labor», de 16 de juliol (FPIEI).
L'amplada prevista era de 17 m, amb voreres i dos carrils per sentit de circulació. Just al centre, una rotonda, des d'on es podria pujar a la Seu per escales o per ascensor. Advocava, finalment, per un gran impuls econòmic de la ciutat. I així fou, només que, en plena dictadura, els pelotassos urbanístics anaren a l'ordre del dia...
1955. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Revista «Labor», de 2 de juliol (FPIEI).
Aquest article signat per un enginyer industrial va encetar el debat aquell estiu lleidatà. Aportava dades genèriques sobre el cost de construcció, que incloent xemeneies de ventilació per als gasos dels vehicles, xifrava en unes 12.000 pta. per metre lineal. No ho compteu amb euros, que és una nimietat... No en va han passat gairebé setanta anys...
1955. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Revista «Labor», de 30 de juliol (FPIEI).
Encara una tercera aportació a la idea del túnel sota el turó de la Seu lleidatana. S'hi mostra partidari de la idea i n'apressa la decisió: l'edifici de l'Almodí Vell (a la plaça Sant Joan, que havia perdut el nom des del 39) s'havia enderrocat per fer-hi un edifici de vuit plantes i calia, per tant, ràpida decisió. Cosa que, és clar, no va pas poder ser per a un projecte d'aquesta magnitud, potser més simbòlica que no pas material o econòmica.
1955. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Revista «Labor», de 22 d'octubre (FPIEI).
La Plaça de Sant Joan, amb l'edifici enrunat de l'Almodí Vell.
1955. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Revista «Labor», de 22 d'octubre (FPIEI).
L'ascendent professional d'en Victorià Muñoz era de pes en aquells anys. Un balaguerí reclamava que la idea no caigués en l'oblit i que hi hagués campanya ciutadana per empènyer-la.
1963. Vista de Lleida.
«Boletín de información municipal», d'octubre (FPIEI).
.jpg)
1963. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Revista «Ciudad», de desembre (FPIEI).
La Paeria encarregà aquell any un estudi de viabilitat del projecte. No consta que se n'hagués redactat cap més a banda dels dos que s'hi citen com a originals, l'un de Civit i l'altre de Muñoz.
1963. Vistes de Lleida.
«Boletín de información municipal», d'octubre (FPIEI).
Aquella Lleida de postguerra.
1965. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Revista «Acento», de febrer (FPIEI).
Passats deu anys, la premsa reprengué la idea.
.jpg)
1965. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Setmanari «Hoja del Lunes», de 29 de març (FPIEI).
Sembla que hi havia cert interès ciutadà, però se'ls recorda que qui mana són els paers.
.jpg)
1963. Lo túnel sota la Seu Vella mai no foradat.
Revista «Ciudad», de desembre (FPIEI).
Passats gairebé cent anys des de la primera idea del túnel sota la Seu Vella al 1934, la ciutat moderna sorgida de l'explosió demogràfica i urbanística de la segona mitat del segle passat ha modelat la mobilitat ciutadana sense aquest somiat túnel. Ben segur, doncs, ara és del tot innecessari per al trànsit rodat. Però com que volem promoure els trasllats urbans a peu o amb bicicleta, potser un petit túnel de vianants i carril bici no fora cap idea forassenyada, oi?
[2371] De la plaça dels Polls i de les Cols a la plaça de Sant Joan lleidatana