.jpg)
1956. L'hospital (després dit Arnau de Vilanova) lleidatà.
Em sap greu no disposar del nom de l'autor de la fotografia (rescatada de xarxes socials), esplèndida, del nou hospital lleidatà, aixecat una mica més amunt del de Santa Maria, que localitzarem a la imatge si seguim el camí amunt, cap a la ciutat. En aquells anys, Lleida encara havia de fer l'enorme bufada urbanística dels anys 60 i 70 (i següents). Empesa per grans obres públiques d'aquells anys 50 (teatre Principal, hospital, ambulatori, institut de secundària, grups sindicals d'habitatges, Montepio, darrer tram de la banqueta...), la casta local agafà el relleu en la urbanització i construcció de nous polígons urbans, amb el resultat d'una empoderada classe social de nou-rics (ja en sabeu la definició, oi?), que determinarà sociològicament la Lleida de la segona meitat de segle XX, i que no acaba de desaparèixer en la d'inicis del segle XXI (i ja en som a la tercera dècada).
Tornem a la imatge: és realment espectacular veure encara les hortes al voltant del futur Arnau (l'hospital fou reanomenat al 1982 en substitució d'un nom de militar sanguinari franquista, indigne d'un centre sanitari). L'he datada del 56 perquè l'edifici hi apareix bastant acabat, però encara sense activitat.
.jpg)
.jpg)
1956. L'hospital (després dit Arnau de Vilanova) lleidatà.
Detalls del nou edifici envoltat d'hortes, amb la vella ciutat al fons.
Anys 1950. L'hospital (després dit Arnau de Vilanova) lleidatà.
L'hospital en construcció.
.jpg)
.jpg)
Anys 1950. L'hospital (després dit Arnau de Vilanova) lleidatà.
Un aspecte de les obres a l'inici i un altre al final.
1950. L'hospital (després dit Arnau de Vilanova) lleidatà.
Postal amb la data oficial d'inici de les obres.
1956. L'hospital (després dit Arnau de Vilanova) lleidatà.
Revista «Tarea», Lleida, de febrer (FPIEI).
L'hospital del «Seguro», o «ingressat al Seguro» són denominacions populars, provinents del programa de «Seguro Obligatorio de Enfermedad» que n'impulsava la construcció i l'afiliació.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Anys 1960. L'hospital (Arnau de Vilanova) lleidatà.
Seguint els temps que es vivien, l'hospital disposava, a més d'infermeres civils, d'un comando d'infermeres religioses, de monges, vage, que diem en nostrat lleidatà. Trobo les imatges al Facebook. Eren personal de les Religiosas Franciscanas de a Madre del Divino Pastor, uf, i s'hi estigueren fins al traspàs del centre al nostre govern als inicis dels 80. En una de les fotos, la vella capella de l'hospital, que desconec si encara existeix. Em sona una sala ecumènica... ja me'n perdonareu el desconeixement... atès que no solc fer ús d'aquesta mena d'instal·lacions, de cap ni una de les sectes ni religions diverses.
Eren una dotzena, com veiem en la imatge acompanyades del Bisbe Malla Call, i residien a la primera planta de l'hospital. Les "sors", com eren anomenades, feien tasques assistencials, bàsicament d'organització. Hi havia una sor encarregada de la coordinació de la sala de parts, una altra dels rajos X, de la planta d'homes, de la farmàcia, de la cuina i neteja, etc.
Anys 1970. L'hospital (Arnau de Vilanova) lleidatà.
El caos automobilístic, més endreçat des de la construcció del pàrquing soterrat del 2008, davant del nou edifici de l'Arnau dels anys 80. És pràctic i accessible, amb una pega només: el preu! Que s'hi va per necessitat, pas per plaer.