_1%20(1).jpg)
1913. Anglesola (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
Escut del municipi des de la fi de l'Antic Règim, que conservà les armes dels antics senyors feudals, amb les faixes de sable (negre) sobre camper daurat.
_1%20(2).jpg)
1913. Anglesola (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
Tot i la baixada demogràfica, la població ha resistit prou bé l'embat de la crisi demogràfica rural de la segona mitat del segle XX, Actualment, té prop de 1.400 habitants, uns cinc-cents menys que fa cent anys. Al fogatge del segle XIV, amb 111 focs i una mitjana de cinc o sis persones per casa, ja disposava de cap a 600 ànimes.
_1%20(1).jpg)
1913. Anglesola (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
Plànol de la vila urgellenca a començament de segle XX. S'hi endevina ben bé la fesomia medieval del poble, arremolinat en vila closa al voltant de l'església. Sense dubte, que l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell ajudà al ràpid augment demogràfic, de gairebé tres-centres persones en aquelles dos primeres dècades del segle passat. S'hi fa també referència al Reguer, o riu de Cervera o d'Ondara, el qual «acostuma a assecar-se quan més se necessita». Ja hi havia arribat l'enllumenat elèctric i l'aigua corrent a les cases, i escola per a xiquets i xiquetes, sempre per separat, des del segle XIX, a més de l'escola de les monges.
_1%20(3).jpg)
1913. Anglesola (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
Detall del plànol. En destaquem la plaça i carrer de l'Església (16, 15), que donaven a la baixada del Macari (17) a l'un costat, i a la plaça Major (23) per l'altre. També hi destaca la gran plaça de la Baliavela (19, potser batllia vella, antigament?), a on donava el carrer de la Bentalada (18). A l'acabament del poble, el Firal de Baix (9) i el de Dalt (10).
Més cap a l'est, l'enorme plaça de Santa Agna (Santa Anna, 5) i el seu carrer (6).
Anys 1910-20. Anglesola (l'Urgell).
Vistes anglesolines de fa més de cent anys.
_1%20(4).jpg)
1913. Anglesola (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
Detall del plànol. A la banda nord de la població, la carretera de Balaguer, amb el cementiri als afores de la vila. I els ravals, el de l'Agual (3) i el del Convent (7).
_1%20(1).jpg)
1913. Anglesola (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
La creu gòtica de Santa Anna, del segle XVI, tombada al 36 en temps anticlericals, i refeta al 51, diria que per la Santa Misión.
_1%20(3).jpg)
1913. Anglesola (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
L'autor en destaca les velles cases de pedra picada del carrer Major, i fins i tot un teatret al vell convent en procés de rehabilitació ja en aquells temps, un dels primers a la península de l'orde trinitari. A l'església de les Carmelites, s'hi havia traslladat l'antic retaule gòtic de Santa Anna.
_1%20(1).jpg)
1913. Anglesola (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
L'església parroquial d'estil gòtic, però molt modificada amb els segles. En canvi, de l'antic i anomenat castell dels Anglesola, res no n'havia pervingut. Probablement, moltes de les pedres anaren a parar als fonaments de les cases en finir l'Antic Règim, ja molt malmès després de la Guerra dels Segadors.
La vila disposava de tres creus de terme: la de la plaça de Santa Anna, la de la Bastida, als afores a ponent de la vila, i la de la falda o faldar, dita avui de les Forques o Falder.
1917. Anglesola, l'Urgell.
«La Il·lustració Catalana», de 22 de juliol (HDH).
La plaça de l'església anglesolina de gom a gom en la diada de la repartició dels mils de pans, que un cop beneïts i distribuïts, protegeixen els camps de pedregades i salvaguarden les embarassades. Tradicions seculars del poble, sempre atemorit, desempoderat, abusat i subjugat pels poderosos, ja fos el poder civil, ja fos el poder religiós.
Al web municipal s'explica que aquesta festa és una
«Tradició que es celebra cada any al mes de maig en honor a la Santa Creu, que es remunta al s.XII, amb l'assistència dels clergues, l'Ajuntament i els prohoms. Es reparteixen panets beneïts a totes les persones que assisteixen a la festa. El sentit actual d'anar a buscar els panets és perquè hi ha la creença que el pa beneït preserva de la tempesta i dels llamps. La gent els penja als arbres i a les cases per protegir-se de les pedregades... Hi ha documents que acrediten la celebració d'aquesta festa el segle XVI, amb solemnes funcions religioses i amb la típica i tradicional almoina dels pans, anomenada 'caritat'. L'única festa major de la qual tenim una especial notícia documentada és la de l'any 1727, que revestí una solemnitat especial perquè foren inaugurats la capella actual i el magnífic retaule i altar de la Santa Creu, profanats l'any 1936 i restaurats i inaugurats el 14 de setembre de 1961, festa major petita».