.jpg)
1893. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler, i el Gabinet Oftalmològic lleidatà.
«El Almogávar Leridano», de desembre 1916 (FPIEI).
.jpg)
1904. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler, i el Gabinet Oftalmològic lleidatà.
«La Comarca de Lleyda», de desembre 1916 (AML).
1905. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler, i el Gabinet Oftalmològic lleidatà.
«La Veu del Segre», de 31 desembre (FPIEI).
El senyor Dionís Soler i Arrugaeta fou un metge i cirurgià lleidatà que estudià medicina i cirurgia a la Universitat de Madrid, sempre que fem cas a les paraules escrites en l'anunci publicitari, fil del també metge Francesc Soler, fundador al 1860 del Gabinet Oftalmològic de la Rambla de Ferran 32, 2n.
Prometia «l'extracció de les catarates en menys d'un minut i sens dolor», juntament amb una colla d'altres operacions oftalmològiques, i ninetes artificials i tot! També operava per corregir «en cinc minuts les pestanyes introduïdes dins dels ulls... sens arrancar-les i sens fer patir al malalt, puix utilisa los més recents descobriments de l'anestèsia local, produint la insensibilitat en mig minut i sense cap perill». Les granulacions a les parpelles ja no es treballaven per mitjà d'una cremada «amb càustics com se feia antigament i que poques vegades se curaven amb aital procediment». La propaganda pretén de trobar un to científic i modern, plena de terminologia oftalmològica, però amb tot no deixa de tindre una certa flaire derivada dels antics xarlatans de fira.
Aquest anunci aparegué reiteradament en diferents diaris de la premsa local almenys entre els anys 1904-05. En aquestes dates, el pare n'era ja difunt. No sabem del cert si n'hi havia altres, de Gabinets oftalmològics, però és poc probable. La fama, la tenien els oculistes Soler.
1891. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler, i el Gabinet Oftalmològic lleidatà.
«Diario de Lérida», de 10 d'abril (FPIEI).
Esquela del metge Francesc Soler i Codina. Com era habitual, després de la missa, s'acompanyava el cotxe (de cavalls) fúnebre fins al pont, a on s'acomiadava el dol. L'esquela va signada pel Col·legi Medicoquirúrgic lleidatà, pel Cercle Tradicionalista i La Margarita, principals cenacles aquests dos darrers de la comunió carlina local.
1898. Gabinet Oftalmològic de Joan Miró, Tarragona.
«Diario de Lérida», de 5 de gener (FPIEI).
La concurrència en el negoci sembla que era important. L'oculista tarragoní Miró s'anunciava a la nostra premsa local. Amb el ferrocarril, llavors Tarragona era prou a propet. Durant una hora al matí, atenia els «pobres que acrediten serlo», no sabem per quin mitjà.
1887. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler, i el Gabinet Oftalmològic lleidatà.
«Boletín semanal. Ilustre Colegio Oficial de Médicos de Segovia»,
núm.377, de març de 2016. desembre.
Pare i fill també s'afanyaven les garrofes fent expedicions mèdiques a províncies espanyoles. Ja s'hi menciona el gabinet de la Rambla de Ferran. Durant una setmana s'estarien a Segovia, a la Fonda de Caballeros. No fora estrany que, posats a viatjar, fessin una setmana d'estada a diverses capitals durant l'agost o tot l'estiu. Al 31 tornarien a Arévalo, al límit segovià de la província d'Àvila.
S'hi fa menció de tota una collada de gent a la qual els metges havien atès. Cal creure que foren casos verídics. La propaganda personal era molt decisiva i creava clientela d'un any per l'altre amb la fama que se n'explicava. Ja hi ha la llista bàsica d'operacions que publicarà un cop i altre als anuncis periodístics. A banda dels ulls, de manera sorprenent, també tractava la incontinència urinària, prometent de guarir «radicalment en dos o tres días a los que se orinan sin sentirlo, ya levantado, ya en la cama». S'ofereix per fer visites privades per operar a cases particulars, «siempre que antes se hubiesen arreglado en el precio». També publicitaven que operarien davant de qualsevol metge que els pacients volguessin portar a l'operació.
La seguretat en la feina ben feta que transmetien amb el prospecte propagandístic era tal, que hi afirmaven que «No dando la vista, nada se paga», i que només cobrarien si el malalt, després d'operat començava a distingir objectes. Puntualització important: això era només vàlid per a les operacions de cataractes.
Finalment, s'hi demana als alcaldes que facin publicitat gratuïta de la seua estada, i fins i tot que els capellans, perquè les misses eren una de les xarxes socials de l'època, en facin prèdica als feligresos!, car «de este modo contribuiremos todos al socorro de los desgraciados». Com deia el meu pare, m'hi trac el barret: deuen ser dos dels lleidatans més llestos de tostemps.
1884. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler.
«El Siglo Futuro», de 15 de desembre (HDH).
Tots dos pare i fill ja exercien a Saragossa, «muy conocido el padre desde hace veinte años en toda la península por haver operado en todas las capitales del reino». Ell fill tot just devia començar la carrera professional. Si tenien gabinet a Lleida des del 1860, aquest gabinet saragossà potser només treballava alguns dies de la setmana, cosa estranya que no s'hi indiqui, o bé només s'hi instal·laren per un temps. L'anunci, en aquella data reculada, deia i prometia si fa no fa les mateixes operacions que vint anys després!
1893. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler, i el Gabinet Oftalmològic lleidatà.
«El Almogávar Leridano», de desembre 1916 (FPIEI).
En aquest anunci, s'hi fa constar que el Gabinet va començar a treballar al 1855, ja a la mateixa adreça de la Rambla de Ferran. Més de cinc mil operacions n'avalaven la professionalitat. Les operacions s'anunciaven amb anestèsia. També hi venien aparells de l'especialitat.
1898. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler, i el Gabinet Oftalmològic lleidatà.
«El Siglo Médico», Madrid, núm. 2.300, de 23 de gener (UCA).
Aquell any, en Dionís passà a fer de comptable del Col·legi de Metges lleidatà, amb una junta en què hi havia destacats noms de la medicina local d'aquell canvi de segle.
1905. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler, i el Gabinet Oftalmològic lleidatà.
«La Veu del Segre», de 20 de maig (FPIEI).
Una desgràcia familiar.
1916. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler, i el Gabinet Oftalmològic lleidatà.
«Diario de Lérida», de 18 de juliol (FPIEI).
Les titulacions per endavant.
1917. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler, i el Gabinet Oftalmològic lleidatà.
«El Pallaresa», de 18 de setembre (FPIEI).
El prestigi del metge feia que se n'anunciés el retorn de l'estada vacacional.
1916. El metge oculista Robert Perenya.
«El Pallaresa», de 25 d'octubre (FPIEI).
Cap a la segona dècada del segle XX, ja hi havia competència de gabinets oftalmològics. La Plaça de la Llibertat és l'actual de Sant Francesc, a tocar de la qual hi havia l'antic Gobierno Civil (espanyol) abans que després de la guerra se'n construís l'actual.
La gran casa Melcior, una de les obres modernistes més destacades de la ciutat i que fa cantonada amb Blondel, fou la casa pairal de la nissaga dels Perenya a Lleida, a on tingueren despatx professional bona part dels germans de Robert, com l'Alfred o l'Octavi, entre altres germans, que foren oncles del poeta Màrius Torres per part de mare, Maria Perenya.
1925. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler, i el Gabinet Oftalmològic lleidatà.
«Revista Sanitaria», Lleida, núm.11, de 15 d'agost (FPIEI).
L'adreça del Gabinet era a Rambla de Ferran 10, 2a, ja no al número 32. Amb electricitat i tot.
1929. Els oculistes Francesc Soler i fill Dionís Soler, i el Gabinet Oftalmològic lleidatà.
«Dirio de Lérida», de 17 de juliol (FPIEI).
S'hi anunciaven tractaments moderníssims de totes les afeccions de la vista. També feia revisions per tal de «librarse de quintas».
1896. El metge i oculista lleidatà Dionís Soler i Arrugaeta.
«El Correo Español», de 9 d'octubre (FPIEI).
Constitució de les joventuts locals del moviment carlí, en presència del Baró de l'Albi i dels lleidatans Manel Roger de Llúria (advocat i redactor de La Veu del Segre), i el metge oftalmòleg Dionís Arrugaeta. L'acte tingué lloc a La Margarita, la seu dels carlins lleidatans, nom dedicat a l'esposa del pretendent Don Carlos.
%20Ed.%20Vespre.jpg)
1900. El metge i oculista lleidatà Dionís Soler i Arrugaeta.
«La Veu de Catalunya», de 4 de novembre (FPIEI).
Batuda a la ciutat contra dirigents locals del moviment carlí. Des del Gobierno Civil del carrer Major foren portats detinguts per la Guardia Civil a les masmorres de la Seu Vella. El bisbe de Lleida anà a fer d'home bo, però el Señor Gobernador no el va voler ni rebre. El «círcol carlista», La Margarita, fou clausurat. L'estat d'alarma a la ciutat «ha sigut i és molt gran, sobretot, per haver-se practicat els actes que esmentem amb forma a la que no estem acostumats i amb maneres per demés aparatoses». La censura treballà de valent, i alguns diaris locals foren suspesos de publicació.
1900. El metge i oculista lleidatà Dionís Soler i Arrugaeta.
«El Diluvio», de 6 de novembre (FPIEI).
Sembla que no eren masmorres, sinó que als detinguts, prohoms locals, se'ls tenia totes les consideracions degudes «que por su carácter de presos políticos merecen». Fins i tot, hi hagué registres policials a la seu del Seminari Conciliar del bisbat.
%20Ed.%20Vespre.jpg)
1900. El metge i oculista lleidatà Dionís Soler i Arrugaeta.
«La Veu de Catalunya», de 12 de novembre (FPIEI).
A la fi, només es tractà d'una bona batuda per posar-los la por al cos, a ells, i a tots els moviments polítics que propugnaven l'abolició de la monarquia borbònica espanyola regnant: els uns per posar-hi un altre Borbó, altres per convertir l'Estat en una república. Si fa no fa una ràtzia com aquella del 92 d'el juez Garzón contra el jovent independentista, o les fake news de la policia patriòtica (espanyola) o les imputacions coercitives de (part de) la judicatura (espanyola) actual.
1910. El metge i oculista lleidatà Dionís Soler i Arrugaeta.
«El Norte», Girona, de 19 de juliol (XAC).
Com a tresorer de la Junta Tradicionalista carlina de la ciutat. Ara s'explica com, amb aquesta filiació política familiar, els metges Soler, pare i fill, tenien bona entrada entre el clero perquè els fes propaganda quan anaven a operar a províncies.
1929. El metge i oculista lleidatà Dionís Soler i Arrugaeta.
Encara a Rambla de Ferran.
.jpg)
1936. El metge i oculista Andreu Arrugaeta,
«Crònica Targarina», de 15 de febrer (XAC).
Per cognom i ofici ben bé podria ser el fill del metge Dionís. S'escriu al web de Metges Catalans a l'exili: que nasqué al 1902, que fou Llicenciat en medicina per la Universitat de Saragossa al 1925 i doctorat a Madrid l'any següent, en què ingressà a la Sanitat Militar. Quan començà la Guerra Civil fou ascendit a major metge i destinat a l'Hospital d'Evacuació de l'Exèrcit de l'Est (amb seu, crec, a Manresa). Per l'anunci targarí sabem que en algun moment tornà a la vida civil, a Lleida, a exercir-hi d'oculista, al carrer Blondel 1, 1a, just davant de l'antic Hospital de Santa Maria, ben a prop del Liceu Escolar. Així era just mig any abans de l'esclat del cop d'estat feixista. Figura a les llistes de combatents republicans.
Però als anys 50, reapareix, ara com a militar franquista, de coronel director de l'Hospital Militar de Saragossa, inaugurat al 19 de novembre de 1958. Això ens fa deduir que no acabà a l'exili, com pressuposa aquell primer web, sinó que probablement canvià de bàndol en algun moment de la guerra, d'acord amb les creences ideològiques tradicionalistes i carlines familiars, i davant l'esclat anarcosindicalista del 37, que tant mal feu a la causa catalana i democràtica.