1934. Lo Canyeret, Lleida.
Revista «Camins», de maig (Càtedra Màrius Torres, hemeroteca).
Article que s'acompanya d'imatges del vell Canyeret d'abans dels bombardejos de la guerra.
.jpg)
1934. Lo Canyeret, Lleida.
Revista «Camins», de maig (Càtedra Màrius Torres, hemeroteca).
De Sant Andreu a la Magdalena, tota la falda de la Seu Vella n'era lo Canyeret. A banda dels bombardejos, la moderna intervenció urbanística (des dels jutjats fins als enderrocs de la trama urbana històrica), l'ha deixat canviat del tot. Antigament, els dies plujosos, els carrers es convertien «per unes hores en barrancs que duen a la ciutat plana, l'aigua que es recull a la vessant del Castell». En aquells temps, els carrers mancaven de tota mena de serveis. Fins i tot, com que no disposaven ni de comunes ni vàters, calia fer les necessitats fisiològiques bàsiques a la intempèrie. La manca de salubritat era evident per tots costats, eren ben petites i, a sobre, hi vivien les «famílies amb la més gran promiscuïtat». La vida de cada dia hi era molt tranquil·la i sense trànsit, perquè sovint no hi passaven ni carros ni vehicles motoritzats: per les costes i per l'estretor que tenien.
.jpg)
1934. Lo Canyeret, Lleida.
Revista «Camins», de maig (Càtedra Màrius Torres, hemeroteca).
S'hi retrata una vida monòtona, plàcida i senzilla, però que «potser amb massa freqüència es veu torbada per baralles entre dones, que al mig del carrer i davant de tota la mainada del barri es diran les paraules més gruixudes, arribant moltes vegades a les mans, estirant-se els cabells»... i fins i tot alçar les faldilles de la contrincant per ataconar-la a l'esquena. Encara s'hi feien tertúlies els dies de festa, amb les dones jugant a cartes en grupets a les portes de casa.
L'altra gran distracció era avergonyir i enfotre-se'n dels xicots que aquells dies s'hi internaven; això sí, sempre disposades a deixar-se retratar. Molta vida, d'arrel gitana, sempre al carrer.
.jpg)
1934. Lo Canyeret, Lleida.
Revista «Camins», de maig (Càtedra Màrius Torres, hemeroteca).
Els estrets carrers del Canyeret no facilitaven la circulació rodada.
.jpg)
1934. Lo Canyeret, Lleida.
Revista «Camins», de maig (Càtedra Màrius Torres, hemeroteca).
Alguns eren (mal)empedrats, amb reguerol immund al centre.
.jpg)
1934. Lo Canyeret, Lleida.
Revista «Camins», de maig (Càtedra Màrius Torres, hemeroteca).
Carrers molt tortuosos, que redolaven cap amunt. L'estretor hi dificultava que hi toqués el sol.
.jpg)
1934. Lo Canyeret, Lleida.
Revista «Camins», de maig (Càtedra Màrius Torres, hemeroteca).
Els carrers de més amunt eren de terra.
.jpg)
1934. Lo Canyeret, Lleida.
Revista «Camins», de maig (Càtedra Màrius Torres, hemeroteca).
Lo Canyeret va nàixer al segle XVIII, a la zona que l'enderroc de la muralla de la Seu per reforçar la ciutadella va deixar lliure, llavors amb cases fetes de fang i teulada de canya. D'ací en derivaria el nom.
La reforma del barri no arribarà parcialment fins a la fi del segle, sempre amb l'etern dubte de rehabilitar o tombar. Amb el problema afegit que no només lo Canyeret, sinó tot el barri antic és avui lloc de residència i refugi per a nouvinguts. Potser no se'n pot dir gueto, però s'hi assembla prou.
.jpg)
.jpg)
1939. Lo Canyeret, Lleida (AHL).
La devastació del vell barri popular. Ja existia un camí de circumval·lació al peu dels bastions. Actualment, és un dels llocs de passeigs més bonics de la ciutat, vista des de dalt..jpg)
.jpg)
1929. Vista de Lleida.
Foto: Josep Gaspar i Serra (ICGC).
La imatge que tanca el reportatge correspon al vol que feu aquest fotògraf sobre la ciutat, de la qual en captà una bona colla d'imatges aèries, que ara són un bel testimoni visual del nostre passat.
1934. Lo Canyeret, Lleida.
Revista «Camins», de maig (Càtedra Màrius Torres, hemeroteca).
Bella portada de la revista, amb l'anunci de la Festa Major.
1931. Lo Canyeret lleidatà.
«Occident: setmanari català republicà», Lleida, de 30 de maig (FPIEI).