1932. Fascicles del Diccionari de la Llengua Catalana, Pompeu Fabra.
Revista «Escola», 15 de març (FPIEI).
El Diccionari Fabra fou el primer diccionari "oficial" de la nostra llengua, publicat cap al novembre de 1932. Fou el diccionari de referència fins a la publicació del primer DIEC al 1995. Poc se sap, però, que l'edició primera, o millor dit, prèvia, començà en fascicles al 1931. Es publicaven quinzenalment i cadascun tenia un centenar de pàgines. Com que l'obra era viva, encara no se sabia el nombre total de llibrets que el formarien, «de 20 a 25». Al març del 32, ja n'hi havia vuit de publicats: havien començat a sortir al novembre de l'any anterior. El preu n'era de 2,50 pta., gens negligible en aquells anys, de venda a la llibreria Urriza del carrer Cavallers.
1932. Revista «Escola», 15 de març (FPIEI).
Portada de la revista. Una publicació que demostra que hi havia un cert mercat a Lleida sobre nova pedagogia en aquells primers anys de llibertat republicana.
1932. Revista «Escola», 15 de març (FPIEI).
Ben a prop de la llibreria Urriza hi hagué, al carrer Major, la llibreria Granada. Al carrer Blondel, s'hi feien les classes del Liceu Escolar i a la Rambla de Ferran, llavors Av. de la República, les del Col·legi Ibèric.
1931. Fascicles del Diccionari de la Llengua Catalana, Pompeu Fabra.
La primera pàgina dels fascicles fabrians.
1931. Fascicles del Diccionari de la Llengua Catalana, Pompeu Fabra.
Els fascicles solien incorporar les butlletes de subscripció, que eren l'única manera d'adquirir-los.
1932. El 'Fabra', Diccionari General de la Llengua Catalana.
Gairebé vint anys després de les Normes Ortogràfiques, amb una dictadura (espanyola, amb el suport de part de les classes dirigents catalanes) entremig, sortia el volum definitiu del diccionari, amb algunes correccions sobre les que s'havien donat als fascicles. Algú ha dit, amb un joc de mots prou ben trobat, que els fascicles són un "Fabra prefabrià", ahaha...
1931. Fascicles del Diccionari de la Llengua Catalana, Pompeu Fabra.
«Revista de Catalunya», núm. 76, de desembre.
Les Nòtules de la revista que avisaven de l'aparició dels primers fascicles. L'editor n'era el López-Llausàs, fundador de la Llibreria Catalònia (1924), des d'on popularitzà el Dia del Llibre cada 23 d'abril. «Tot fullejant-ne els inicis, tenim una impressió d'aplom, com de repòs... sabem que tot —els mots, les definicions, les accepcions, els exemples, l'ortografia— hi és exacte, sospesat, fiable».
Pompeu Fabra.
Una obra filològica de primer ordre, el nostre seny ordenador de la llengua. Resta pendent, però, i per ser fidels als seus principis, una bona revisió simplificadora de l'ortografia, i alguns ajustos morfosintàctics, que l'obra de Joan Solà ja va mostrar. A servidor, tots els purismes li fan basarda, sovint feredat.