1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
El vell pont medieval (26) amb els tallamars punxents. El text descriu que el vell pont havia sigut abatut al 1727, probablement de manera parcial per una riuada. La plaça de Sant Joan (14) hi és recollida amb aquest nom, que li donava l'església gòtica (16) que la tancava. A l'altre costat, i fins a la Paeria, sembla que hi hagué una placeta arbrada (28), dita del Mercadal per l'autor. Més avall, la plaça i església de Sant Francesc (13). El Cappont encara romania despoblat.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
El bastió i baluard del Carme, amb la porta del Sant Esperit (9). Una mica més amunt, al peu del turó lleidatà, el gran embalum de l'església medieval de la Magdalena, que no passaria de l'imminent setge gavatxo del 1810. En ple carrer del Carme, un forat ens indica el pati del convent i església del Carme, dels quals actualment només conservem, ben refet, el temple. Per la banda que donava llavors al riu, car encara no s'havia saltat la muralla per fer la Rambla de Ferran, els vells banys medievals (29) de la ciutat, que es remuntaven a època romana.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
Els banys antics eren ocupats al segle XIX per «la fabrique d'un corroyeur», és a dir, per les adoberies, sempre necessitades de gran quantitat d'aigua que les antigues conduccions dels banys, provinents del Noguerola, els proporcionaven. Eren descendents de les antigues termes romanes. L'autor les data de cap al segle V o VI.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
L'església de la Magdalena al peu del baluard de la Reina (4).
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
Els pous de gel a tocar de la porta de la Magdalena, al peu de la muralla.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
L'autor dibuixa una gran bassa d'aigua cap a la zona del Camp de Mart, llavors només voltada d'erms i alguns trossos de conreu.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
Un vell rentador públic o safareig (30) amb aigua del Noguerola.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
El cap de pont fortificat per a resistir els embats de l'artilleria. L'accés s'hi feia pel lateral est, cap al camí de Granyena i Barcelona, o bé, per mitjà d'un passeig arbrat que ja voldríem avui per a l'Avinguda de les Garrigues, cap al camí de Montblanc i Tarragona, a tocar del qual hi hagué el monestir dels Trinitaris (21). Com a curiositat, el gravat defineix com «piles de l'ancien pont» uns pedrots conservats al bell mig del nostre modern Cappont. L'indret apareix una mica lluny de la llera del riu, a la zona a on hi hagué l'antiga forca o patíbul a l'entrada de la ciutat, ben visible als que en sortien i per als qui hi arribaven.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).