1878 ca. La fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
Fundada al 1835.
1875. La fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
«El Cronicón Ilerdense», de 15 de gener (FPIEI).
1875. La fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
«El Cronicón Ilerdense», d'1 de febrer (FPIEI).
Tota mena de licors i vins 'generosos': de cireres o marrasquino, rom, conyacs, anisets, i a preus avantatjats.
Segle XIX. La fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
Catàleg dels productes amb els preus. Diverses menes de licors i cremes de licors. Els uns a 6 pta el litre, els altres, al doble! En garrafes i botes, només a 10 rals.
1879. Fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
«El Viajero Ilustrado», d'1 de gener (HDH).
Anuncis de l'Aniset Lamolla, «gran fàbrica de espíritus y aguardientes», casa fundada al 1835.
1880. Aniset Lamolla, Lleida.
«El Diluvio», de 24 de setembre (ARCA).
Distribució a la capital catalana.
1880. Fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
«La Publicidad», d'1 de gener (ARCA).
La marca publicava un almanac acolorit «tirado en París» i que anunciava el celebrat aniset de la casa. El dibuix representava un diluvi en què l'arca de Lamolla, sota l'arc de Sant Martí, surava sobre totes les altres marques. Ah, si s'hagués conservat!
1885. Fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
«La Ilustración», de 8 de novembre (HDH).
La casa Lamolla participà a l'exposició aragonesa d'aquell any, l'estand de la qual «es, a no dudarlo, por su sencillez, elegancia y buen gusto, una de las instalaciones más relevantes de esta sección».
1888. La fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida,
«La Vanguardia», de 7 de desembre (LV).
A les envistes de la campanya de Nadal, la fàbrica devia treballar de valent, al màxim. La màquina de vapor no va aguantar, i va provocar grans destrosses a l'edifici i la maquinària. Com que la casa era forta, va recuperar-se'n. Però la notícia va valer un breu al diari barceloní, cosa que degué fer patir a més d'un pel desabastiment, oi?
1888. La fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida,
«Diario de Huesca», de 9 de juliol.
La nova llei d'alcohols no fou gens de ben rebuda pels fabricants. La notícia deia que tant l'Enric Lamolla com el Sr. Reñé de Fondarella «se han dado de baja en sus industrias, por las trabar que a la fabricación ha puesto la citada ley». No podem esbrinar l'abast d'aquesta afirmació, però la gran producció d'aquests dos fabricants lleidatans, que destil·laven més de 12.ooo hectolitres anuals de vins del país, continuà amb impostos inclosos. Aquesta gran producció em fa pensar en l'extensió àmplia que degué tindre la vinya a la plana de Lleida al segle XIX i fins a la fil·loxera, i fins que l'aigua del canal començà a canviar-ne els conreus tradicionals.
S'inicià amb aquella llei la tradició impositiva de l'Estat sobre els alcohols, que es fixà en 0,75 pta per grau d'alcohol pur per hectolitre per als vins de més de 20º, i d'aleshores fins avui aquests impostos especials als alcohols han anat en augment constant.
1893. Lo fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
«El Correo Militar», de 16 de desembre (HDH).
L'Anisette Lamolla era «El Anís del Ejército Español» era fabricat per Lamolla, que li assegurava enormes vendes.
«Mientras nuestros valerosos soldados se disponen á castigar la osadía de los rifeños […] la casa Lamolla se apresura á elaborar para nuestros soldados un exquisito Anís que les entone, recree y alegre. [Así mismo, se] mandará una caja al Sultán y á sus ministros, con objeto de que sepan que la nación que elabora productos tan exquisitos y confortantes como el heroico ¡Pum! y el patriótico Anís del Ejército Español, jamás, jamás será vencida […]».
La presència a Lleida de l'exèrcit (espanyol), aquarterat a la Seu Vella des de 1707, va crear, juntament amb els funcionaris estatals, els dirigents locals, els terratinents i els pocs grans industrials una classe dirigent provinciana d'altes pretensions socials, que dirigia la ciutat al seu gust i manera, sempre en castellà i promonàrquica. A la qual, per exemple, pertanyia per orígens socials la família Lamarca de la dona de l'oficial militar Francesc Macià. Caldrà esperar, a partir dels dos darrers decennis de segle, l'arribada del republicanisme, del catalanisme i de la Renaixença, per tal de, a poc a poc, recuperar l'essència pròpia de la cultura, la història i la tradició pròpies, als antípodes de la proclama del lema publicitari:
«¡Tronó en África el cañón, ahora saltará el tapón!»
1894. La fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
«La Publicidad», de 24 de juny (ARCA).
La col·laboració de l'industrial amb les autoritats militars de la ciutat queda testimoniada amb aquesta breu nota periodística. Les coneixences polítiques i militars (espanyoles), i els favors mutus, eren a l'ordre del dia per tal d'aconseguir contractes milionaris. Res que no sapiguem des dels orígens de la humanitat i fins avui.
1905. La fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
«El Pallaresa», de 15 de desembre (FPIEI).
Els tres productes principals de la gran fàbrica de licors lleidatana: el ponx PUM, l'anís TUTE i l'Anisette Lamolla. Sovint, descrits com a digestius o estomacals. La fàbrica fou fundada al 1935 per Joaquim Lamolla, pare de l'Enric. Disposa de 28.000 metres quadrats amb diferents naus i edificacions. S'hi incloïen els edificis destinats a la fabricació de mobles, l'altra gran indústria familiar, dita «La Artística Industrial», descrita com a «hermosa fábrica de muebles y camas torneadas que... está merecidamente acreditada por el buen gusto de su producción, su solidez y la economia de sus precios». L'article es clou amb la reclamació de la modificació de la «funesta ley de alcoholes», tan dolenta per a l'economia de l'industrial i dels pagesos que el proveïen.
Tombant de segle XIX-XX. Aniset Lamolla, Lleida.
«Diario de Tarragona».
«Es un alcoholato aromàtico, el más recomendado para las digestiones difíciles, bien sea solo o mezclado con el Thé o Café».
1906. Anís TUTE, d'Enric Lamolla, Lleida.
L'anís dolç de la casa.
1908. La fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
«La Actualidad Finaciera», de 29 de juliol (HDH).
Generació elèctrica d'un salt al Noguerola, per portar corrent a la gran fàbrica que tingué en aquella esplanada, llavors despoblada i només plena de naus industrials, a prop de l'estació de ferrocarril, a on hi hagué gran tràfec de licors de la fàbrica cap a les grans ciutats, punts de consum.
1920-30. La fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
Una ampolla d'Anisette Lamolla.
Segle XIX. Anunci d'Anisette Lamolla.
1905. Aniset Lamolla, Lleida.
«El Pallaresa», de 15 de desembre (FPIEI).
Cartell de preus. La botiga era a Rambla Ferran, 30.