1647. Plànol del setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
«Planta de los ataques contra Lerida por el ejercito al mando de Condé»,
Josep Aparici i Garcia, (CCBAE).
Les muralles i portes de la ciutat, dibuixades de manera simple i senzilla en aquesta planta. Hi manca només la part de la muralla de Sant Antoni. Podem, doncs, resseguir-hi tot el perímetre murallat, amb indicació dels portals i de les trinxeres d'atac de l'exèrcit gavatxo, aliat de Catalunya, que sota el comandament de Le Grand Condé, no va poder fer sucumbir la ciutat en mans de les tropes espanyoles. El setge s'inicià al 12 de maig i el mariscal francès el va haver d'aixecar al 17 de juny.
Entre la Porta de Boters i la de Sant Martí la muralla lleidatana sobresortia amb una torre arrodonida en un dels angles. Un segon mur, acabat de tàpia segona la inscripció, reforçava l'interior.
1647. Plànol del setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
«Planta de los ataques contra Lerida por el ejercito al mando de Condé»,
Josep Aparici i Garcia, (CCBAE).
Vista general del plànol. De Sant Martí, la muralla baixava cap a la Magdalena i fins al riu, al baluard del Carme. D'allà i fins a la Plaça de la Sal, un petit mur i la línia de cases feien de tancament fortificat amb el Noguerola que el reforçava com si d'un fossat es tractés. Tot el carrer Major avall, la muralla seguia pels vells i reforçats casalicis medievals. La Porta del Pont ha sigut el principal accés a la ciutat, si més no des dels temps dels romans.
1647. Plànol del setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
«Planta de los ataques contra Lerida por el ejercito al mando de Condé»,
Josep Aparici i Garcia, (CCBAE).
La Seu Vella i la Suda fortificades, a vista de dron, que diríem ara. Entre el baluard de Sant Martí i el de Sant Domènec hi hagué una porta d'accés al turó, dita del Socors. Al peu del baluard dels Infants, després dit de Louvigny per les obres que hi feu, a l'escaire septentrional del castell, hi hagué els pous de gel, marcats com a nevera al plànol. Davant de la Seu, el Palau del Bisbe ocupava aquest racó del turó, des d'on baixava la primitiva muralla fins a la Porta Ferrissa, a la Plaça de la Sal.
1647. Plànol del setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
«Planta de los ataques contra Lerida por el ejercito al mando de Condé»,
Josep Aparici i Garcia, (CCBAE).
Detall de les ziga-zagues de les trinxeres gavatxes durant el setge, a tocar de la Porta de la Magdalena, ací dita dels Infants. L'artilleria que protegia la ciutadella o turó fortificat era molt poderosa gràcies a la posició avantatjada que sostenien enfront dels assaltants.
1647. Plànol del setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
«Planta de los ataques contra Lerida por el ejercito al mando de Condé»,
Josep Aparici i Garcia, (CCBAE).
Tot el raval tardomedieval del Carme i la Magdalena, des de la Porta Ferrissa de la primitiva muralla andalusina, i les successives ampliacions del perímetre fortificat fins al segle XVII. Apreciem com el Noguerola baixava ran de mur fins a desguassar al Segre ben bé a tocar del pont.
1647. Plànol del setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
«Planta de los ataques contra Lerida por el ejercito al mando de Condé»,
Josep Aparici i Garcia, (CCBAE).
El vell pont medieval, ben abaluardat al cappont, a on no hi havia cases en aquella època. La creu assenyala l'edifici de cos de guàrdia que hi hagué. Carrer Major avall, veiem l'esplanada de l'actual Plaça Sant Francesc, que feia les funcions d'embarcador.
El gran braç de riu que veiem dibuixat al Cappont o bé és confós amb el gran areny que el Segre tenia pont avall, o bé es tracta d'algun ramal de la secla de Torres, exageradament mostrat.
Segle XV. Pont Vell i barri universitari de la Suda.
Gravat d'Enric Garsaball, anys 70.
Un fragment d'un dels gravats de la sèrie que el fotògraf Garsaball portà a terme amb l'assessorament històric de Josep Lladonosa. El Palau del Bisbe tanca el turó de la Seu per la banda nord-est, amb tot un carrer de cases que tapava els arcs del claustre. Les millors vistes de la ciutat, que avui es pagarien a preu d'or. Tota la part elevada era plena de palaus i edificis, en el barri universitari. Tot fou arrasat, en mala hora, per la tempesta borbònica de 1707, que a hores d'ara continua caient sens parar.