1707. Lo Portal de la Magdalena, Lleida.
«Belagerung von Lleida ducrch die Franzosen»,
Setge de Lleida pels francesos.
Lo riu Noguerola baixava a tocar del turó de la Seu, per la banda septentrional. Aprox. pel carrer Salmerón. Allà s'hi acabava el carrer Magdalena en un portal, si fa no fa allà a on hi ha la placeta de davant de l'auditori. Extramurs, el convent dels franciscans, que en aquella contesa restaria del tot malmès. L'església gòtica de la Magdalena, cap allà a l'inici del carrer Democràcia, a tocar del portal.
És ben curiós com el Noguerola entrava per aquesta banda de la muralla dins la ciutat, fins a tornar-ne a sortir per la banda del riu.
Les línies que s'hi dibuixen corresponen a les trinxeres dels borbònics. Car aquella derrota de 1707 significà l'ocupació (espanyola) de la ciutat i, a la fi, de tota la nació, després d'aquella guerra dita de Successió.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
El portal de la Magdalena era situat una mica més enllà que l'antiga església gòtica que donava nom al barri, la silueta de la qual s'aprecia més enfosquida al centre de la imatge. Fora destruïda al 1810, durant el setge napoleònic. S'hi aprecia ben bé el caminet que pujava fins a la Seu. Tant les tropes borbòniques un segle abans (1707) com les napoleòniques (1810) prendran la ciutat per aquesta banda, des de la porta de la Magdalena fins al baluard del Carme, a tocar del riu. Era la part més plana i desprotegida de la ciutat, lluny dels canons de Gardeny, i amb les muralles més accessibles.
Segle XVIII. Lo Portal de la Magdalena, Lleida.
Vidal Vidal, «Lleida, la ciutat de l'oblit», 1998.
Era una de les set portes de la ciutat, antigament dit Portal de Sant Gili. El creixement de la ciutat a partir de 1860 amb el consegüent enderrocament de la muralla, no en va deixar cap dempeus, excepte la de l'entrada principal, davant per davant del Pont Vell. Encara que sense les pedres, els passos dels portals continuen oberts i segueixen sent punts neuràlgics en la trama urbana i en la mobilitat de la ciutat.
Segles XVIII-XIX. Lo Portal de la Magdalena, Lleida.
Vidal Vidal, «Lleida, la ciutat de l'oblit», 1998.
L'antic portal medieval fou refet per enginyers napoleònics i va subsistir, segons les notes de Vidal, fins a començament del segle XX, amb una garita de guàrdia i una casella del burots, a on es pagaven els impostos dels productes que entraven a la ciutat. Al 1874, hi hagué una bona batussa, amb una pagesa greument ferida pels carrabiners, als quals els comandaments donaren l'ordre de fer foc. L'endemà d'aquell fet, els pagesos lleidatans prengueren el control de les portes de la ciutat, armats amb pals i bastons. Vaja, que obtingueren el control del territori, que tant remenem en els dies actuals. Va haver-hi d'acudir el propi governador (espanyol) de la plaça a negociar.
Seguint el fil d'en Vidal, sabem que a final del s. XIX s'hi feien les fires de bestiar de peu rodó, que acabarien a Camp de Mart. Les portes, durant l'època de les carlinades, es tancaven a les 9 de la nit i fins demà a trenc d'alba romanien barrades, cosa que feia que els pagesos arribessin tard al tros!
Segles XVIII-XIX. Lo Portal de la Magdalena, Lleida.
Vidal Vidal, «Lleida, la ciutat de l'oblit», 1998.
De la Costa de la Magdalena, arribant a l'antic portal, s'enfilava un carreró zigzaguejant que portava fins dalt a la Seu. Va subsistir fins a la postguerra, car ma mare me n'havia parlat com en alguna ocasió hi havia pujat, en els anys joves en què feia de cosidora a ciutat. A la vora dels quals hi hagué els grans pous de gel que abastien tota Lleida, omplerts amb la neu baixada del Pirineu durant l'hivern. Si n'hem fet de coses la humanitat per subsistir!
El glaç es venia pels carrers i feia de nevera durant els mesos estivals, que ja sabem quina en gasta, l'estiu, a Lleida. Sembla quan al 1876, el cafè Cuatro Puertas el feu servir per fer granissats i gelats, tot i que només fins a exhauriment d'existències... en ple agost. També comenta Vidal, sempre de prosa explicativa, interpretativa i deliciosa, que se solia prohibir a la canalla d'acostar-s'hi, pels obvis perills que podia comportar. Per tant, era lloc a on sempre hi rondava canalla, per allò de portar la contrària als pares...
Anys 60. Lo Mercat de la Magdalena, Lleida.
Emplaçat just a l'esplanada a on hi hagué l'antic portal, i a on ara hi ha l'Auditori i la placeta. Sembla com si a la costa del turó s'endevinés l'antic camí que pujava fins a la Seu.
1898. Lo Portal de la Magdalena, Lleida.
«El Pallaresa», de 5 d'octubre (FPIEI).
Les tropes de canalla sembla que sí, que tombaven per aquells rodals del Portal. La nota reporta la batalla a pedrades de dos colles de marrecs. Ves a saber si simulaven el setge de Lleida... El burot no s'hi va voler posar entremig, segurament amb bon seny.