1898. Revista «Los Deportes», BCN.
Portada il·lustrada pel lleidatà Xavier Gosé, abans que marxés a l'aventura parisenca al 1900.
A finals de 1899 s'hi faria la crida per a la constitució del FC. Barcelona.
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», d'1 de febrer (HLV).
Segon partit de la Societat de Foot-Ball Barcelona, després que es debutés la tardor de 1894. Si era una societat constituïda com a associació legal és difícil de saber. La novetat d'aquest segon partit és que enfrontarà l'equip barceloní amb l'Associació (de Futbol) de Torelló.
«A finals del segle XIX a la localitat osonenca de Sant Vicenç de Torelló, concretament a Borgonyà, es va crear una colònia industrial del ram del fil de cotó amb capital dels empresaris Fabra i Puig, i amb la posterior associació de l'empresa escocesa dirigida pels germans James i Peter Coats, nadius de la localitat de Paisley –propera a Glasgow–, que se'n van apoderar d'una part i van anomenar l'empresa Compañía Anónima de Hilaturas del Ter.
«La colònia industrial de Borgonyà va importar especialistes i mà d'obra escocesa, i es va convertir en un petit nucli que, malgrat l'origen escocès, va ser coneguda com la colònia dels anglesos. Hi havia carrers, botigues, església i escola. Els treballadors escocesos van demanar la construcció d'un camp de futbol, un esport que ells coneixien, i practicaven, per gaudir d'aquest esport en els seus moments d'oci. Així naixia el club Asociación de Torelló, un equip de futbol format bàsicament per treballadors nadius d'Escòcia». El naixement del futbol i la indústria del fil anaren, doncs, de bracet. (https://cdborgonya.weebly.com).
Aquell partit no va poder jugar-se a Barcelona, però al diumenge vinent, els jugadors de la capital preveien traslladar-se a la colònia tèxtil osonenca per al matx. La notícia, a manca de resultat esportiu, s'enfoca a explicar les diferències entre el futbol associació (d'on el nom de Societat, Associació, o similars d'aquells clubs originals, com la Real Sociedad de San Sebastián, al nord peninsular), i el futbol rugby: la forma de la pilota, el joc de mans o peus, i la diferència de contacte físic. (cihefe.es)
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 5 de febrer (HLV).
No sembla que aquell partit contra els torellonencs s'hagués jugat. En canvi, al cap de pocs dies, tornen els partits entre blaus i rojos, tot i que només hi hagué 21 jugadors. No en sobraven pas encara, de futbolistes. Hi havia contactes amb l'Associació Torelló per al matx de desafiament, però sense data concreta. Per tant, diumenge, al velòdrom, el partit de costum. El cònsol anglès acceptava la presidència de la Societat de Foot-ball Barcelona. Devia fer impressió de societat seriosa, doncs. Era difícil trobar contrincants, i llavors la solució era jugar entre ells, com a blaus contra rojos.
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 20 de febrer (HLV).
Un diumenge primaveral a la Bonavova, que hi facilità distingida concurrència, «ganosa de admirar los pases y alegres variantes del juego». No s'arribar a 22 jugadors, només 18, que jugaren amb els colors tradicionals, blaus els uns, vermells els altres, amb empat final 3-3.
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 27 de febrer (HLV).
Notícia sobre els primers Jocs Olímpics de l'època moderna a Atenes, que finalment tingueren lloc a l'abril del 1896. D'entrada, sembla que el foot-ball i el polo no eren a la llista d'esports oficials. El futbol no hi debutaria fins a París 1900. La febre de l'esport recorria tot Europa, i destacava com un dels grans canvis socials de la modernor a les portes del segle vintesc.
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 6 de març (HLV).
Preparació del desafiament futbolístic entre un equip barceloní, la Societat de Foot-ball, i un altre d'osonenc, l'Associació de Torelló, partit fixat per al 25 de març al camp del velòdrom.
  |
1895. Blau i grana abans del Barça. «La Vanguardia», de 12 de març (HLV). Notícia de l'entrenament dels jugadors de la Societat barcelonina en previsió d'un proper matx contra els de Torelló. Després d'un mes, encara no s'havia disputat, doncs. Però les expectatives anaven creixent. S'hi informa que els jugadors del Torelló són ferms i entrenen diàriament. Després de colar-s'hi un parell de notes sobre curses atlètiques, la notícia futbolística segueix a la columna següent: els jugadors de la Societat de Foot-ball Barcelona jugaran de color roig, amb gorra i pantalons blancs. Això de la gorra fou habitual en aquells matxs del segle XIX. La «media escocesa» eren mitjons fins al genoll i els «borceguíes», botes altes fins al turmell. Cal puntualitzar que la nota diu que els jugadors han escollit jugar de roig, com si també ho haguessin pogut fer de blau. Perquè ja sabem que en els partits a la Bonanova entre els dos equips d'ells mateixos lluïen aquests colors. Però quan van haver d'enfrontar-se a un equip de fora van decidir-se pel roig. Potser el blau recordava massa als del Club de Regates. |
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 12 de març (HLV).
Aquell mateix diari informava d'un partit de futbol femení. A Anglaterra, és clar.
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 27 de març (HLV).
La secció esportiva d'aquest diari, Crónica de Sport, fou la més constant en la informació futbolística en aquell lustre finisecular barceloní. El redactor Franco ens fa la ressenya d'aquell desafiament esportiu, del primer partit jugat al nostre país entre dos equips de futbol de dos pobles diferents. L'any 2020 en va fer 125 anys: al 25 de març.
El partit es jugà finalment un dilluns tarda, a la Bonanova, camp de la Societat de Foot-ball Barcelona. Gran ambient: «completament lleno». Aquest nou esport anava adquirint carta de naturalesa pròpia a la ciutat, malgrat que els jugadors fossin majoritàriament britànics. És prou versemblant que la foto d'aquell equip fos presa aquest dia: «previas algunas vistas fotográficas de los jugadores», passades les quatre, se'n xiulava l'inici del partit.
L'interès despertat fou prou gran com per haver d'immortalitzar en fotografies l'esdeveniment. Probablement, la imatge que tenim de l'equip de la Societat de Foot-ball Barcelona fou captada aquest mateix dia. «Lo mejorcito de Barcelona» s'hi havia congregat.
El Torelló començà a contravent i amb el sol a la cara. A més, sembla que la defensa no era gaire ferrenya. El goal keeper, o porter (com se'l començava a traduir), no tan segur com el barceloní. El resultat canta: 8 a 3 a favor dels locals. Es veu que els escocesos de Torelló, que tant s'entrenaven, es veieren superats per la por ambiental.
M'ha agradat la nota del periodista que diu que, en acabat el partit, la jovenalla va saltar al camp a fer tocs. Igual com quan érem petits: nosaltres també ho fèiem als partits de l'equip del poble. Era quan la canalla es ficava a tot arreu.
No hi va haver entrades de fort contacte físic ni lesionats. A la fi del matx, com fou característics d'aquells primers partits, berenar fraternal entre els dos equips (amb whiskey inclòs, segons la crònica) i visques monàrquics per a tron espanyol (governant a Catalunya aleshores) i el tron britànic, pàtria dels jugadors, amb vots conjunts per a la popularització «de un juego tan brillantemente inaugurado».
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 13 d'abril (HLV).
La revenja era servida, i ja preparada. Semblava que tot apuntava a una altra victòria dels de la capital.
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 17 d'abril (HLV).
La revenja tingué lloc a la ciutat osonenca un parell o tres de setmanes després. El camp del Torelló feia costa i era prou enfangat. L'equip local jugà a favor del pendent i, és clar, n'aconseguí el triomf amb el suport de cent espectadors assistents. La pluja havia impedit que els comarcans hi acudissim massivament. El resultat fou de 5-0. La crònica, en el castellà periodístic que la diglòssia imposava, parla de cinc partides a zero, o sia, amb el mot partida com a sinònim de goal>gol. Els jugadors barcelonins passaren la nit a la localitat, a la «fonda del Box».
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 25 d'abril (HLV).
A causa de l'èxit d'aquest desafiament esportiu, la temporada no es pogué cloure: cada diumenge, entrenament de 10 a 12 al velòdrom. Gran nombre d'aficionats s'apuntaren a la Societat, s'entén que per practicar. Es preveia un altre partit cap al 12 de maig, per fer debutar tots aquests nous fitxatges, bona part joves catalans i no només de la colònia anglesa. El partit anava intercalat en la sessió de curses ciclistes que s'hi oferirien, aquell diumenge al Velòdrom.
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 27 d'abril (HLV).
El partit del 12 de maig era promogut pel Fomento del Sport Velocipédico del Velòdrom de la Bonanova. S'hi enfrontarien un equip blanc contra un de vermell. S'hi farien apostes, i hi hauria dos mitges parts de mitja horeta cadascuna. Les apostes eren habituals en tota mena d'esports en aquells temps. En els nostres, també, des de les velles travesses o quinieles fins a les apostes online actuals.
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», d'11 de maig (HLV).
Al partit de foot-ball o «juego de pelota a pié» d'aquell maig, rojos contra blancs, amb bona presència de jugadors nacionals, amb un Busquets i tot! Sembla, doncs, que durant aquell any 1895 i següents, gràcies al velòdrom, s'aniria afermant la pràctica futbolística entremig de les curses ciclistes i les apostes, fins a la formació dels primers clubs de la capital, el FC. Català, que restaria de titular a les instal·lacions del velòdrom de la Bonanova, i el FC.Barcelona, el qual havent debutat també a la Bonanova, hagué de traslladar-se al camp de l'Hotel Casanoves al Guinardó, terrenys a on després s'hi aixecaria l'Hospital de Sant Pau.
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 5 de maig (HLV).
Anunci de les activitats esportives al Velòdrom, entre les quals dos grans partits de futbol, amb 44 jugadors, entre equips blancs i rojos. Amb apostes, és clar. Fins i tot la Banda de Música de la Casa de la Caritat amenitzava la tarda. Una pesseta d'entrada, dos amb 10 per a tribuna i seient. Venda d'entrades al Romea i al quiosc de davant del Liceu. A les proves ciclistes també era habitual distingir els competidors amb samarretes de color (blancs i negres). Sembla una pràctica estesa en aquells anys, quan sovint no es competia club contra club, sinó entre esportistes de la mateixa casa.
1895. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 8 de novembre (HLV).
L'estiu interrompia la pràctica esportiva. Ben entrada la tardor es reprenia la temporada de futbol. La Societat de Foot-ball de Barcelona havia perdut un dels jugadors més destacats, el capità de l'equip, senyor Reewes, que havia retornat a Anglaterra. Llavors, el futbol era del tot amateur, sense fitxatges ni cap dels negocis amb què el capitalisme del segle XX impregnarà tot el món de l'esport.
1899. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 24 d'octubre (HLV).
A la ciutat s'hi coïa la creació d'un parell de nous clubs de futbol, el FC. Català amb el senyor Tolosa al capdavant, al camp del «ex-velódromo», i el que promovia en recent crida pública en Hans Gamper, «de la sección de foot-ball de la sociedat 'Los Deportes' y antiguo campeón suizo». La creació de clubs que competissin entre ells era fonamental per a l'arrelament definitiu de l'esport, que fins aleshores, i tret dels enfrontaments entre la Societat (Barcelona) i l'Associació (Torelló) de la primavera de 1895, i els del Club de Regates i joves anglesos entr 1893-94 es basava en partits jugats per esportistes de la mateixa organització, els uns de samarreta blava (o blanca), els altrs de samarreta vermollosa o granatosa.
1899. Blau i grana abans del Barça.
«La Vanguardia», de 9 de desembre (HLV).
Fins al 1895, doncs, tres equips de futbol han aparegut al nou panorama esportiu català: el del Reial Club de Regates, la Societat de Foot-ball Barcelona i l'Associació Torelló. Al 1898 naixerà el Palamós Foot-ball Club, i al 1899, el Foot-ball Club Català i el F.C.Barcelona.
A partir d'aquell any, les notícies del foot-ball no tornen a ser freqüents a la premsa barcelonina fins a final de segle. La desaparició de la secció «Crónica de Sport» del periodista Sr. Franco (o potser era un pseudònim) del diari La Vanguardia deixà el nou esport amb poca veu.
1900. FC. Barcelona,
Revista «Iris», núm. 43, de 3 de març (BDH).
Aquesta és la considerada primera foto del club, en un enfrontament contra el FC.Català, al camp de la Bonanova, amb la pista del velòdrom que fa de teló de la imatge. Els colors del FC. Barcelona passaran a ser el blaus i vermell (amb el temps més granat), per meitats de la samarreta amb les mànigues del contracolor: blava a la part roja, roja a la part blava, i pantalons blancs.
No fou pas el Sr. Gamper qui n'importà els colors del seu cantó suís nadiu. Simplement hi coincidiren, perquè allò que feren amb lògica implacable els jugadors del nou club, molts dels quals ja competien o practicaven des de 1894-95, fou ajuntar en una sola sarrameta els colors blau i vermell de les samarretes amb què havien jugat tots aquells anys, des dels primers partits a l'Hipòdrom fins als del Velòdrom.
1903. FC. Barcelona.