1899-1900. FC. Barcelona, Camp de la Bonanova,
Sant Gervasi de Cassoles.
Diu la primerenca història del Barça que durant el primer decenni de vida calgué canviar quatre vegades de terreny de joc, per mor dels problemes econòmics, que li impediren de disposar d'un camp en propietat. El primer i on debutà fou el camp de la Bonanova, situat al Turó Parc. El velòdrom hi fou inaugurat al 1893. Sant Gervasi fou integrat al municipi barceloní al 1897. Hi jugava també el FC. Català, que se'l va acabar apropiant. Per tant, el FC. Barcelona hagué de buscar-se'n un altre, que trobà en una esplanada davant d'una gran torre als afores, esdevinguda llavors Hotel Casanovas.
1900. Inauguració del camp de l'Hotel Casanoves, FC. Barcelona,
«Los Deportes», de 25 de novembre, núm. 47 (ARCA).
Al camp de l'Hotel Casanoves, futurs terrenys de l'Hospital de Sant Pau, l'equip hi jugà des de finals de 1900 i durant l'any següent. A la xarxa, entre els mitjans periodístics que han fet reculls de la història del club, hi ha una gran confusió entre les fotografies dels camps i llur localització. Com que la inauguració d'aquest camp fou un gran esdeveniment ciutadà, és probable que hi hagués fotògrafs, i que totes dues imatges siguin les d'aquell 18 de novembre, dia del matx inaugural.
1900. Inauguració del camp de l'Hotel Casanoves, FC. Barcelona,
«Los Deportes», de 25 de novembre, núm. 47 (ARCA).
Partit inaugural del segon camp de joc del club, «hermoso y espacioso terreno que el FC. Barcelona posee frente al Hotel Casanovas». Aquest partit inaugural l'enfrontà amb l'Hispània Athlètic Club local. Més de 4.000 espectadors donen fe de l'arrelament que anava agafant l'esport a la ciutat. És clar que, a més de futbol, aquella tarda hi hagué també esport ciclista, cavallista i automobilista, segons la crònica. Això atreia la gent comuna però també les «por sus hermosuras y toilettes distinguidas damas y señoritas», de la "bona" societat. Sembla que la tarda començà amb les curses atlètiques. L'hora d'inici devia rondar les 3 de la tarda. Llavors encara es dinava normalment a migdia. Migdia clavat, sense avançament d'hores respecte del sol, com passa ara. Entre els membres del jurat de les proves, en Gamper (del FC.Barcelona), els senyors Planells (del FC. Català) i en Parsons, president accidental del FC. Barcelona, «por ausencia muy sentida y lamentada del presidente efectivo de dicho importante club, D. Walter Wild», el primer president, també suís, del club.
1900. Inauguració del camp de l'Hotel Casanoves, FC. Barcelona,
«Los Deportes», de 25 de novembre, núm. 47 (ARCA).
Aquesta publicació, primerament quinzenal, després setmanari, fou la primera publicació esportiva dels Països Catalans, encara en castellà, que es publicà entre 1897 i 1910. Fou una publicació decisiva per a l'afermament d'aquesta nova tendència social que fou l'esport en aquell canvi de segle, signe de modernitat.
1900. Inauguració del camp de l'Hotel Casanoves, FC. Barcelona,
«Los Deportes», de 25 de novembre, núm. 47 (ARCA).
Cap a les 3,30 hi havia programat el partit de futbol. El terreny era ben preparat, «limpio y bien arreglado, con sus blancos goals (marcos), rojas banderas y las blancas líneas. círculos y semicírculos reglamentarios». El Barça no podia comptar amb en Gamper per al matx, mentre que l'Hispània era reforçat d'anglesos i escocesos. El partit fou dominat pel conjunt blaugrana, però acabà sense gols, gràcies «en gran manera a las excelentes defensas y entendidos goals keepers» de tots dos equips. La denominació de «goals keepers» adoptada per als porters apareix en aquestes dates en les ressenyes periodístiques.
1900. Inauguració del camp de l'Hotel Casanoves, FC. Barcelona,
«Los Deportes», de 25 de novembre, núm. 47 (ARCA).
El matx s'havia jugat l'altre diumenge, dia 18, però atesa la periodicitat setmanal de la publicació, la ressenya en sortí al dia 25. Els vestidors eren en «dos bien dispuestas habitaciones del Hotel». Després del partit, reunió de jugadors a la planta baixa de l'Hotel, amb brindis inclòs dels capitans. Els serveis que l'«Hotel de la Fuente Casanovas» oferia a aquestes societats esportives eren, doncs, ben notoris. De fet, llavors els jugadors eren majorment de casa bona i, encara que fossin estrangers, tenien negocis a la ciutat i un estàndard de vida elevat. Per això es podien permetre d'anar al gimnàs i de quedar per fer partits. Alguns devien haver sentit i tot els crits de son pare: altre cop al futbol, a la fàbrica hauries de vindre!
Entre les mancances de la festa, l'escassedat de transport per arribar fins al camp. La majoria es trobaven apartats del centre, és clar. Per qüestions d'espai i de preu.
La Societat Esportiva Santanac, amb camp a Casa Pepet, a la carretera del Prat, fou un altre dels clubs d'aquell tombant de segle barceloní.
1899. «Hotel de la Fuente Casanovas».
El menú, en francès per a major distinció. La vista de la ciutat podia ben bé ser la que hi havia des de l'Hotel, futura ubicació de l'Hospital de Sant Pau. S'hi distingeixen les torres en construcció de la Sagrada Família, i la ciutat que saltava cap a l'Eixample. «Sucursal del Hotel de Inglaterra», diu la propaganda, que era un gran casalici a la cantonada de Plaça Catalunya amb Passeig de Gràcia, inaugurat al 1898. L'any següent, al setembre, inauguraven aquesta nova seu en el singular edifici del Guinardó, a tocar del Mas Casanovas, propietaris, i tot just un parell de mesos després allà s'hi trasllada a jugar el FC. Barcelona.
1899. «Hotel de la Fuente Casanovas».
«La Vanguardia», de 28 de setembre.
1900. «Hotel de la Fuente Casanovas».
El Mas Casanovas desapareixeria amb la construcció de l'Hospital de Sant Pau, però l'edifici de l'Hotel li esperaven noves peripècies. Desaparegut el Mas, l'Hotel no tenia gaires perspectives de negoci amb tot d'obres al seu voltant. Se cedeix o es ven per fer-hi una caserna de la Guardia Civil (espanyola). Fins al 1934, quan la Generalitat transforma el mas en col·legi. De curta durada, perquè al 1940 torna altre cop al seu ús militar, per raons òbvies. Deu anys després, però, les noves autoritats ocupants rectifiquen i el retornen a l'ús escolar. Al 1989, renovat i restaurat, adopta el nom de CEIP Mas Casanoves, tot i que n'era l'Hotel, pas el Mas. És clar que no quedava bé un col·le amb nom d'hotel (enllaç).
1900. Inauguració del camp de l'Hotel Casanoves, FC. Barcelona,
«Los Deportes», de 18 de novembre, núm. 46 (ARCA).
A l'edició matinal de diumenge s'hi anunciava l'esdeveniment de la tarda. Aquella setmana de mig novembre ja s'havia jugat un «partido de ensanyo en su nuevo terreno de frente al Hotel Casanovas», amb resultat de 2-1, però sense dir-ne el guanyador. Així anava la pràctica de futbol, sense una competició fixa, amb partits emparaulats entre uns i altres, i amb assajos i tot del partit d'inauguració o amb préstec de jugadors dels uns als altres, com li passà al FC. Escocès barceloní que, havent de completar la plantilla amb jugadors contrincants de l'Hispània AC, encara guayaren per 4 goals a 2.
Per a la inauguració del camp de davant l'Hotel Casanoves es repartiren «miles de programas de la fiesta a todos los Centros, Círculos, Clubs de foot-ball, eqüestres, ciclistas, gimnasios, marítimos, prensa, particulares, etc.» Les curses atlètiques prèvies eren participades també per part dels mateixos jugadors. El camp de joc, preparat segons indicacions de l'«inteligente y entusiasta campeón Hans Gamper». Hi hauria cadires en un parell de costats del camp, i també begudes per als jugadors. Els vestidors, al primer pis de l'Hotel, i hi hagué un parell de serveis de cotxe, a les 8 del matí i a les 2 de la tarda, per al trasllat fins al Guinardó.
1900. Inauguració del camp de l'Hotel Casanoves, FC. Barcelona,
«Los Deportes», de 18 de novembre, núm. 46 (ARCA).
Els teams eren formats de goal-keeper, backs, halves bakcs, forwards. Sembla que la tàctica era netament ofensiva: 2-3-5, més un linesman i un parell de suplents. L'àrbitre n'era un jugador d'un altre club, del FC. Escocès. Sembla que aquell any hi hagué algun problema amb els jugadors escocesos, en partit d'11 de febrer, i que els blaugranes van decidir de no jugar-hi més. Per això, si l'Hispània AC. n'hi tenia algun, potser no el faria jugar, «evitando así discusiones y quedando bien con todos».
He dit blaugranes perquè la crònica afirma que el Barça «lucirá su uniforme azul, encarnado y blanco», aquest darrer color als pantalons. L'equipació fou confeccionada als tallers de Jaume Santiveri, «dueño de las acreditadas camisería y farmacia Kneipp». En Gamper no podrà jugar el partit «por sus muchas ocupaciones y muy especialmente por su delicado estado de salud» que l'havia dut a «retirarse de todos los deportes, en los que siempre tanto se ha distinguido». Sembla que hi ha un cert secretisme en l'afectació o malaltia del jugador suís, i no fa l'efecte que es tracti de lesions musculars o similars. Llavors tenia 23 anys. Potser tenia ja tenia episodis o símptomes depressius —ei, potser no—, com els que, trenta anys després, el portaren al suïcidi.
1900. Inauguració del camp de l'Hotel Casanoves, FC. Barcelona,
Trobo la mateixa imatge girada. No sabem si és del dia de la inauguració, però és una deducció plausible. Diria que l'original és aquesta darrera. Al darrere, el gran mas que s'hi veu, potser sí que era aquest el Mas Casanovas, amb un gran i altíssim paller a tocar mateix del camp, si us hi fixeu bé. Més enllà, un parell de torres dels burgesos barcelonins que fugien del centre insalubre per airejar-se amunt de Barcelona.
1901. FC. Barcelona, Camp d'Horta.
«Los Deportes», de 13 d'octubre, núm. 41 (ARCA).
El tercer camp del club, al Camí Fondo, antiga carretera d'Horta, «en el cruce del nuevo tranvía eléctrico con el antiguo que parte de la Sagrera y frente a la clínica en construcción del Dr. Ferran». A quinze cèntims el bitllet per arribar-hi des d'Urquinaona. Els terrenys s'havien venut a la Junta constructora de l'Hospital de Sant Pau.
1901. FC. Barcelona, Camp d'Horta.
Terreny de joc blaugrana entre 1901-1905.