 |
| 1932. Tàrrega, l'Urgell. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). El mercat, a la plaça de Sant Antoni -sembla. |
 |
| 1932. Tàrrega, l'Urgell. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). El Castell de Mor, dalt del tossal targarí, origen de la ciutat cristiana al segle XI. Un segon article és dedicat al Mestre Güell, fundador de l'Orfeó Nova Tàrrega, gran prohom de la Renaixença targarina, de la ploma de Lluís Millet. |
 |
| 1932. Tàrrega, l'Urgell. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). Les Escoles Pies targarines, que oferien ensenyaments primaris, secundaris i de comerç i batxillerat. Aquests darrers no començaven fins a l'1 d'octubre. A banda de pensionistes i mig pensionistes (interns o mig interns), hi havia els 'recomanats' i els gratuïts. |
 |
| 1932. Tàrrega, l'Urgell. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). Dos articles més dedicats al Mestre Güell, traspassat al 1930, completen l'edició. Amb un breu programa de la festa major de setembre: el dia de Sant Eloi, l'11, hi havia romeria fins a l'ermita, amb la banda municipal i la corporació al capdavant. Després de la missa, «tindran lloc els tradicionals cossos de la corda, pollastres, sacs i rucs». Bona part d'aquestes tradicions les vam perdre en menys de trenta anys! Aquell any hi hagué visita del ministre d'Agricultura del govern (espanyol), que crec que era el senyor Marcel·lí Domingo. A més d'espectacles a totes les societats, com l'Ateneu i l'Aliança, s'hi fa anunci de projeccions de cinema sonor. El dia 12, arribada del President de la Generalitat, «el qual assistirà al concurs d'ordis». Ara que hi penso, no sé si mai hem vist un President visitant un tros de pomeres o nectariners en plena collita aquí a Ponent, o una granja de tocinos... Només solen visitar fàbriques, oi? |
 |
| 1932. Tàrrega, l'Urgell. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). Baldomer Trepat, un dels grans homes de negocis targarins del primer terç del segle XX, assassinat al 1936 pels comitès antifeixistes com a escarment i avís a navegants. Accions desgraciades com aquestes, abocaren a bona part dels conservadors catalanistes a les mans de la dreta (espanyola) antirepublicana. Un autèntic drama: el trencament del catalanisme per donar prioritat a una revolució marxista, i que acabà sentenciant Catalunya, la república i la guerra. |