1932. Cervera, la Segarra. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). Quan a tots -o gairebé- pobles i viles hi havia un molí, allò sí que era producció de proximitat. Ara tot ha de ser gran: els bancs, les empreses, els instituts-escola, els hospitals... Voleu dir que el model bo no era l'altre? |
1932. Cervera, la Segarra. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). 'La Cervariense' de farines. Fa cent anys, els gentilicis cultes van imposar-se en la denominació de fàbriques i empreses. En el castellà oficial obligatori de l'època. Pel que fa als queviures, drogues (productes químics de neteja i similars), colonials i despulles són mots que han passat a la història dels diccionaris. |
1932. Cervera, la Segarra. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). Pàgina del diari català conservador del Cap i Casal, fundat per Prat de la Riba just al tombant del segle XIX al XX. |
1932. Cervera, la Segarra. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). Un article molt genèric, sense detalls de la ciutat. Per alguna raó, no se'n buscaren col·laboradors locals i l'article s'inclogué en una edició genèrica d'«Aspectes de la Segarra i Pla d'Urgell». |
1932. Cervera, la Segarra. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). L'anunci de vins i alcohols. Quan els vins i licors no solien ser de marca, sinó a granel. |