20200503

[2139] Ciclisme lleidatà, 1913

1913. Ciclisme a Lleida.
Programa de la Festa Major de Maig (Sol-Torres).

El llibret de la festa major d'aquell any fou promogut per la botiga de Moto-ciclos de Frederic Miquel, ubicada a Blondel, 2. L'afició dels lleidatans pel ciclisme en aquell tombant i inici de segle fou important, i resta testimoniada en diversos treballs, com l'excel·lent resum de «Els orígens de l'esport a les comarques de Lleida», Xavier Torrebadella i Flix (enllaç), professor del Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal Departament de la UAB.

És probable que la botiga ciclista d'en Miquel funcionés des de feia alguns anys. En tot cas, que l'afició a les bicicletes donés per obrir negoci és un indicador més d'aquesta popularitat del ciclisme a la nostra capital, i, per derivada, també en alguns dels pobles de les comarques ponentines. Sembla prou clar pel cartell damunt la porta, que els pneumàtics (els gomàtics que en dèiem en la nostra infantesa) eren de marca, eren Michelin. També n'és curiós el cartell principal, a on s'escriu construcció i reparació de bicis. O sigui, que s'hi podia comprar la bicicleta a peces, amb composició de diferents elements i accessoris de marques diverses, a satisfacció del client. 
1913. Ciclisme a Lleida.
Programa de la Festa Major de Maig (Sol-Torres).

Els pneumàtics eren francesos, però les bicis eren d'importació anglesa, de marca Saltley entre altres, de 175 a 200 pta de l'època. Una autèntica fortuna. El ciclisme, doncs, si fou popular, ho fou entre les classes benestants, que es podien permetre el luxe d'aquests preus. 
1913. Ciclisme a Lleida.
Programa de la Festa Major de Maig (Sol-Torres).

Una vista de l'interior de la botiga de Frederic Miquel, amb els lluents pneumàtics blancs Michelin de les bicis. 
1913. Ciclisme a Lleida.
Programa de la Festa Major de Maig (Sol-Torres).

A la botiga, s'hi trobaven tots els accessoris pertinents: canvis, botzines, fanals elèctrics i de xispa (potser algun estimat lector-a ens en podrà fer cinc cèntims). També s'hi despatxaven pneumàtics Le Gaulois, probablement més assequibles de preu. S'hi feia promoció del manillar Volta a Catalunya, que era en la seua 3a. edició, fet que en prova la popularitat. Altres màquines hi eren venudes: de cosir i de teixir, aquestes per al públic femení.

Aquella Festa Major hi hagué dos dies d'exhibició aèria a l'esplanada de Gardeny, a càrrec del pilot Mr. L. Demacel, a les sis de la tarda, vols en biplà. I curses de natació al Segre, que a causa del desglaç devia baixar imponentet.
1913. Ciclisme a Lleida.
Programa de la Festa Major de Maig (Sol-Torres).

El taller de reparació de la botiga, un servei sempre ben obligat en el manteniment de les bicis. Els operaris, d'uniforme obligat, amb bata fins als peus i gorra, en una sala tan ben polida que semblava un dispensari mèdic. 
1913. Ciclisme a Lleida.
Programa de la Festa Major de Maig (Sol-Torres).

L'«Sportiu Club Ciclista» lleidatà organitzava, almenys en aquells anys, potser també en altres, les curses ciclistes de la Festa Major als Camps Elisis. El premi de la cursa principal, gentilesa de la casa Frederic Miquel, era de cinc duros! Cal destacar, en aquella època de diglòssia lingüística que feia que el castellà passés sempre al davant en els usos públics, que triessin conscientment un nom acatalanat, esportiu.

Se sap que ja en els anys 1888 a 1891 hi hagué curses ciclistes de velocitat als Camps Elisis per la Festa Major. Des del 1906, els ciclistes lleidatans eren associats a la UVE -Unió Velocípeda Española. L'organització de curses era freqüent, com ara la cursa Sama de 100 km, també al mes de maig, o una altra cursa de 100 km en carretera, carretera de l'època, entre Lleida i Tàrrega i retorn. Destacaven els ciclistes Rafael Amorós, Josep Condal i Adolf Rey, campió provincial dels 100 km. en carretera. Afegeix X. Torrebadella al seu estudi:

«L’any 1911, un grup entusiastes al ciclisme, com Artur Reñé i Julio Montull entre altres, constituïren el Club Ciclista de Lérida, entitat que encarregada de promoure els primers campionats provincials i voltes ciclistes a Lleida. El 1931, aquest club encara es mantenia amb solidesa, com ho demostra l'organització del X Campionat Provincial de Fons en Carretera, una prova de 104 Km., que va tenir lloc el dia 18 d'octubre. 
«Un jove ciclista, Jaume Fontanet, es destacà proclamant-se campió, només amb quinze anys, del campionat provincial en les temporades de 1912/13 i 1913/14. Fontanet disposava d'una marca de 3 hores, 30 minuts i 7 segons en els 100 Km. Al 1914 un homenatge de l'Esport Ciclista Català, en reconeixement de la seva prompta trajectòria, i va passar a ser considerat un dels grans valors del ciclisme català. 
«A poc a poc, diferents poblacions lleidatanes anaven introduint les curses de bicicletes, sobretot en els programes de festes majors. El 1912, Tàrrega i Balaguer, també tenien ja clubs ciclistes. 
«Entre els esdeveniments ciclistes més destacats d’aquesta època tenim la Copa de Nadal, de fons en carretera (1914) amb un traçat Lleida-Tarragona-Lleida, o la Festa del Pedal, organitzada a Balaguer el 25 de juny d’aquell mateix any, a partir d’una iniciativa del Ciclo-Moto Club de Lleida i del Ciclo-Moto Club de Balaguer, amb l’objectiu d'unir esforços de les diferents entitats ciclistes per a promoure aquest esport.
«El 30 de juny de 1915, el Club Ciclista de Lleida inaugurà, amb una gran festa esportiva, el segon velòdrom de Lleida. Es tractava de la pista privada més gran de Catalunya i l'única aleshores propietat d'un club. Aquest recinte aspirava a ser una plataforma per a potenciar tota mena d'esports, però en especial el ciclisme, el motociclisme, el patinatge i la gimnàstica. La pista instal·lació es trobava en l’actual plaça Ricard Vinyes»  (enllaç).
Encara, a partir de l'impuls esportiu de la Joventut Republicana de Lleida al 1920 s'inaugurava un altre velòdrom al Camp d'Esports. «Al llarg dels anys vint, el ciclisme fou quasi l'únic esport que convisqué, en condicions d’igualtat, amb l’empenta del futbol. Les activitats ciclistes eren considerables en nombre, alhora que diverses: competicions de velocitat, curses de fons, excursions». 

Aquella festa major de maig de 1913 fou, finalment, a Lleida, l'any d'una gran efemèride artística: el concert benèfic al Teatre dels Camps Elisis dels dos grans músics lleidatans de tots els temps, Ricard Vinyes i Enric Granados. 
1913. Ciclisme a Lleida.
Programa de la Festa Major de Maig (Sol-Torres).

Un model de bicicleta de velòdrom, lleugera i de pinyó fix per poder agafar altes velocitats. 
1913. Ciclisme a Lleida.
Programa de la Festa Major de Maig (Sol-Torres).

El motociclisme també era tractat per la botiga de Frederic Miquel, però com que era òbviament més costós, doncs passava per més minoritari. Trobem, però, iniciatives importants en l'àmbit de l'esport motociclista, com ara curses sovintejades en festes majors de diversos pobles de les nostres comarques, com ara a Mollerussa, i la gran Cursa de Primavera de 1915, amb recorregut Lleida-Balaguer i tornada, organitzada pels Ciclo-Moto Clubs existents a totes dos ciutats. 
1917. Futbol a Lleida.
Revista quinzenal «El Bedel» (FPIEI).

Sembla que la botiga esportiva de Frederic Miquel anà creixent, i també acabà venent articles del «foot-ball», que aleshores pitjava l'accelerador com l'esport més popular entre els lleidatans, de la capital i de comarques. La botiga s'havia traslladat, probablement també ampliat, a Blondel 46. Disposava d'uns dels primers telèfons a la ciutat, l'11.