 |
| 1903. «Cançoner Popular». Aureli Capmany (Archive). «La Presó de Lleida». Una de les més populars, fins fa un segle, a les terres ponentines, i que es coneixia també a tot Catalunya i fins a les Balears. Els estudiosos n'han trobat de semblants per tot França i Itàlia, la qual cosa faria remuntar molt i molt enrere el seu origen, fins als temps medievals. El tema de l'amor prohibit és universal i atemporal. La impossibilitat de la relació entre la filla del baró i un dels presos que aquest mateix pare ha posat entre barrots, el més jove de tots, en genera tota la tensió dramàtica. Ella se n'ha enamorat sense veure'l, per la veu. En oir-lo cantar tan bonica cançó, n'ha quedat captivada. La immediatesa de l'execució dels presos comportarà la sinistra i patètica decisió de la Margarida, de ser penjada al seu costat, trista cosa que s'entén que s'acompleix a la fi. |
 |
| 1903. «La Presó de Lleida». |
 |
| 1903. «La Presó de Lleida». |
 |
| 1903. «Cançoner Popular». Aureli Capmany (Archive). «La Pastoreta». Una de les més conegudes i conservades cançonetes infantils del nostre repertori popular. Probablement era una breu, alegre i rítmica dansa infantil. Els diminutius així ho delaten. Si es vol, es pot anar repetint canviant la peça de roba: caputxeta, manteta, jaqueteta, camiseta, faldilleta... Una recurrència típica d'aquestes cançonetes per anar passant l'estona tot entretenint la canalla a la vora del foc. |
 |
| 1903. «La Pastoreta». |
 | |||
| 1903. «Cançoner Popular». Aureli Capmany (Archive). «La mort i la donzella». Un tràgic romanço, atès que sempre és tràgica i funesta la mort d'una xica jove, abans que pare i mare. Especialment destacat i ben trobat n'és el diàleg amb la Mort personificada. Reflecteix la dura realitat dels temps passats, quan la mortalitat era com una pandèmia. La mort podia arribar a qualsevol edat a petits i grans. Calia estar-hi previngut, perquè no t'agafés "condemnat", com li ocorre a la donzella, que ha gosat demanar fins i tot que primer s'emporti a son pare i sa mare, que ella n'és bandera de l'hermosura, que de ben poc serveix: la mort arriba a rics i pobres, guapos i lletjos. |
 |
| 1903. «La mort i la donzella». |
 |
| 1903. «La mort i la donzella». |
 |
| 1903. «Cançoner Popular». Aureli Capmany (Archive). «Blancaflor». Un romanço cavalleresc, del qual Capmany en conegué d'argument similar a Grècia, en el qual la dama, presa del desamor del seu marit, soldat de servei a la guerra (i que se n'ha buscat una altra, segons el mariner que la informa del fet) després de set anys d'espera fidel, decideix portar set anys més de dol i, finalment, tancar-se en un monestir. A la vista de tanta fidelitat, el missatger decideix descobrir-se per mitjà de l'anell de casament i això serveix el final feliç, celebrat de la natura: «floria lo romaní/, l'ametller tot blanc estava». Ens informa l'autor que «amb aquesta cançó va inaugurar-se el Teatre Popular iniciat per l'Adrià Gual, en la sessió del Teatre Íntim donada en lo Teatre Líric (sala Beethoven) el 30 de gener de 1899, i a precs de son autor fem constar que obtingué un fracàs, com també el propòsit de seguir pel camí assenyalat». O sigui, l'intent d'un cicle de romanços teatralitzats no arribà a quallar. Esperem que, passats mes de cent anys, algú es decideixi a renovar la idea. |
 |
| 1903. «Blancaflor». |
 |
| 1903. «Cançoner Popular». Aureli Capmany (Archive). «La Madrastra». Un romanço que posa lletra a una tonada dansívola, cosa freqüent, segons l'autor, en les contrades pirinenques. El tema del maltracte de la madrastra a la fillastra és un universal, recollit i populartizat en el conte popular d'arrels europes de la Ventafocs. La derivada d'aquest romanço n'és l'explicitat de la relació amorosa amb el cavaller a la font, quan aquest aprofita i «la'n tira dins d'un joncar/ primeta quan li tirava/ grosseta se'n va aixecar». La desgràcia de la noia s'acreix quan el cavaller se n'acomiada, tot fent evident el profit sexual que n'ha tret, i tot recomanant-li que se'n busqui un altre per casar-se. La història, contada a la vora del foc, servia d'avís a les donzelles del perill del món extern, en aquest cas fruit de la despreocupació de la madrastra, i que se suposa que mai no hauria fet una bona mare. |
 |
| 1903. «La Madrastra». |
 |
| 1903. «Cançoner Popular». Aureli Capmany (Archive). «Lo Desembre Congelat».Nadala molt popular i que ha perdurat fins als nostres dies, de tornada característica i repetitiva. Anota l'autor un record d'infantesa, de ple segle XIX, de com l'aprengué: «Encar recordem haver sentit cantar aquestes cançons dites de Nadal a un cego que per los anys de 1860 a 1880, aproximadament, anava per Barcelona venent herbes, pel qual motiu era comunament anomenat l'herbolari, i durant les fires que hi ha en los dies 8, 13, 21, 22, 23 y 24, diades de la Puríssima, Santa Llúcia i vigílies de Nadal, del mes de desembre en nostra ciutat, destinades a vendre objectes per guarnir pessebres, deixava d'exercir d'herbolari per dedicar-se a la venda de cançons de Nadal, estampades en llibrets, a on n'hi havia de catalanes yi castellanes, les que cantava indubtablement per facilitar als compradors el medi de posseir la tonada. De la que publiquem conservem encar lo record d'haver-la apresa de boca d'aquell joglar modern». |
 | ||
1903. «Lo Desembre Congelat».
|
 |
| 1903. «Cançoner Popular». Aureli Capmany (Archive). «Los Tres Tambors».Un dels romanços de caràcter històric més populars, i del qual se'n troben de paral·leles a la Provença, França i Itàlia. Molt adequat per al joc de la canalla, per la seua expletiva tornada, simulant el toc dels tambors. Formalment, de temàtica amorosa, encara que, en el fons, posa de relleu la hipocresia dels qui jutjaven per les aparences. El pare de la donzella, rei de França, rebutja com a galant de sa filla al jove tamborer, perquè no era prou bon partit, ignorant que n'era el fill del rei d'Anglaterra. |
 |
| 1903. «Los Tres Tambors». |
 |
| 1903. «Los Tres Tambors». |
 |
| 1903. «Cançoner Popular». Aureli Capmany (Archive). «La filla del marxant». El tema de la mare infanticida és present a totes les tradicions populars d'un cap a l'altre del continent europeu, excepte al romancer castellà. La salvació de l'infant abandonat hi és present, i també la condemna de la dama a la fi, en algunes variants a càrrec del propi pare, jutge enlloc de marxant. Tema recurrent per sa força dramàtica des dels inicis del Romanticisme alemany, encara al segle XVIII, des que Schiller n'escrigués una primerenca obra teatral, La Infanticida (1776). Fou reprès per Víctor Català, també com a peça teatral, en aquest cas com a monòleg teatral, a La Infanticida (1898). fou presentada als Jocs Florals d'olot i, atesa la cruesa del tema, el jurat (entre els quals Francesc Matheu) demanà la presència de l'autor per proposar-li certs retocs de caràcter moral i de bon gust, segons l'època i la gent benpensant, és clar, a qui feu feredat el cruixir d'ossos de la criatureta sota la roda del molí a on la llançà sa mare. La Caterina Albert no s'hi presentà i quan el jurat esbrinà que l'autora n'era una dona, l'escàndol adquirí gran ressò, i el premi li fou negat. Per aquest motiu, l'autora decidiria que mai més signaria amb son nom, i que adoptaria el pseudònim amb que l'hem coneguda de llavors ençà. |
 | ||
1903. «La filla del marxant».
|
 |
| 1903. «Cançoner Popular». Aureli Capmany (Archive). «La filla del Carmesí». Un romanço molt estès per les terres catalanes, probablement des de l'Edat Mitjana. La molt joveneta protagonista, dita Escrivana, filla d'en Carmesí, és casada quan encara «no se'n sap calçar i vestir». El marit se n'ha d'anar a la guerra i, mentrestant, la noia es farà gran. En trucar a la porta, al cap de set anys, per retrobar-se amb l'esposa, és informat per la mare que el moro sarraí se l'ha emportada. Decideix, doncs, empendre l'aventura d'anar-la a cercar com un pobre pelegrí. Quan a la fi la troba, al castell del rei moro, emprenen la fugida just al dia que se'n preparaven les noces al palau. En la persecució, el rei sarraí cau al riu en enfonsar-se el pont, just quan atrapava els fugitius, salvats miraculosament per aquest accident. En el dolgut lament del rei, reconeix que després de set anys de captiveri, «poncelleta te l'emmenes,/ encara és verge per mi», i que se n'endú un ric i valuós joiell familar que li havia regalat. Sembla que la intenció del romanço podria ser la de donar força d'esperit i esperança a les noies que eren preses i captivades. En territoris fronterers amb comunitats sarraïnes, fins a l'expulsió de començ del segle XVII, no devien ser infreqüents aquests casos, i des de llavors i fins al segle XIX, les ràtzies dels sarraïns expulsats per assaltar els nostres pobles costaners foren constants i molt perillosos. De fet, nombrosíssims pobles cresqueren costa endins, al peu de la serra, més ben resguardats i protegits allà que no pas al costadet del mar. |
 |
| 1903. «La filla del Carmesí». |
 |
| 1903. «La filla del Carmesí». |
 |
| 1903. «Cançoner Popular». Aureli Capmany (Archive). «Don Joan i Don Ramon». El dolor de la pèrdua dels fills cridats a la guerra és mostrat de manera directa en aquest dramàtic diàleg de fill i mare. La por a veure els fills marxar de casa per decisió militar fou ben viva durant segles, i encara fins a començ del segle XX, quan esclatà la Setmana Tràgica (1909) i, poc després, en la malaurada crida de la quinta o lleva del Biberó quan la guerra ja era gairebé decidida al 1938. |
 |
1903. «Don Joan i Don Ramon».  1903. «Cançoner Popular». Aureli Capmany (Archive). «Lo bon caçador». Un romanço de senzill tema pastoral per omplir una alegre i balladora melodia asardanada. No hi ha gens de mala fe en el xicot, i la noia accedeix a la proposició amorosa, amb el permís dels pares. Tot puresa i gens de drama, per dansar joliuament per la festa major o diada assenyalada. |
 |
| 1903. «Lo bon caçador». |