Anys 1920. Creu termenera d'Aubesa (Albesa, la Noguera d'Urgell).
Les creus de terme, tan freqüents en els nostres pobles, han anat desapareixent. La guerra (espanyola) del 36 en feu estralls, i la majoria han acabat museïtzades, que se'n diu ara. Durant segles, eren la guia del caminant o del pelegrí. No havien d'ésser emplaçades necessàriament com a fites just al terme del terme, o sia, a la frontera entre dos dominis, sinó que sovint eren col·locades a propet dels pobles. Més que la propietat, anunciaven que aquell territori no era abandonat de la mà de Déu, i que aquells camps (o viles) tenien amo, i que no eren gaire lluny, i que seguien els dictats de la fe, catòlica, apostòlica i romana (amb els pecats corresponents, suposem). En resum, eines de semantització (una altra parauleta d'ara) del camp obert, a on, com que no s'hi podien posar portes, s'hi posaven creus. |
