20191214

[2062] Lo Crist del Miracle de Sant Llorenç

1917. Lo Crist del Miracle de Sant Llorenç, Lleida.
Foto: Josep Salvany  i Blanc (1866-1929), (BdC-MdC).

Lo Crist del Miracle era una talla romànica tardana de fusta procedent de la Seu Vella
(de cap als segles XIII-XIV). Fou traslladada a Sant Llorenç al 1707, quan l'església es convertí en catedral temporal de la ciutat, en haver-se ocupat la Seu i la ciutat per les tropes borbòniques (espanyoles). És ben probable que hagués format part d'un conjunt més ampli, en concret d'un davallament. L'escultura feia ben bé dos metres d'alçada i, per això, era imponent. S'hi podia accedir als peus per mitjà d'una escala de fusta amb barandat en què pujant per una banda se'n baixava per l'altra permetent l'adoració de la imatge. La particularitat inconfusible de la talla era que el Crist tenia la mà dreta despenjada. Fou cremada durant el saqueig de l'església a l'inici de la guerra, al 1936.
1949. Lo Crist del Miracle de Sant Llorenç, Lleida.
Revista «Ilerda», XIII (FPIEI).

En aquest número de la revista de l'IEI (franquista), s'hi publicà un article que recollia una antiga (suposada) llegenda lleidatana, gens atestada per escrit, segons la qual el Crist hagué de fer de testimoni en el cas d'un jove que hi feu promesa de casori, no acomplerta. En negar la prometença, el xicot fou portat davant la imatge, a on s'hi descobrí el perjuri, perquè el Crist jurà, tot abaixant la mà per posar-la damunt dels Evangelis, que podia donar fer de tal jurament.
1917. Lo Crist del Miracle de Sant Llorenç, Lleida.
Foto: Josep Salvany  i Blanc (1866-1929), (BdC-MdC).
No sabem l'abast popular de llegenda, però la manca de documentació fa pensar que es tractava d'una referència més aviat culta que no pas folklòrica o tradicional. El cas és que alguns erudits lligaren aquesta talla amb la llegenda que l'escriptor espanyol José Zorrilla al 1838 recollí a l'obra «A buen juez, mejor testigo». Erudits que en aquella ominosa postguerra anaven lerets buscant de trobar i lligar la tradició lleidatana amb l'espanyola. Probablement, a partir de la coneixença de l'obra d'aquell escriptor, inspirada en la llegenda del Cristo de la Vega de Toledo, observant la similitud de les imatges, algun canonge pogué fer coneguda aquella llegenda a la nostra ciutat, com si del Crist del Miracle se'n derivés. 

La talla en fusta feia gairebé dos metres i vist des dels peus, a on s'hi pujava per les escales laterals, oferia una imatge imponent, amb el braç caigut, que semblava que volgués agafar o tocar a qui des d'allà l'esguardava.