 |
| 1933. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). Setmanari «Mirador», núm. 221, de 27 d'abril (ARCA). Un tros del firal de Verdú, en un carrer sense asfaltar, de terra com abans. O ben enfangat, si havia plogut amb les roderes dels carros ben enfonsades i marcades. La fira era un món d'homes, de marxants, tractadistes i els nostres pagesos de la terra. |
 | ||
Setmanari «Mirador», núm. 221, de 27 d'abril (ARCA). Atès que Tàrrega era el punt principal des del qual traslladar-se a la veïna fira durant els dos dies de fira, la ciutat urgellenca feia també la seua pròpia fira gràcies a la vila segarreta, de la Baixa Segarra històrica. «A les fondes paren llits per tots els racons i encara no en tenen prou. Els cafès tots vessen de taules pel carrer, i a dins i a fora tot són bruses negres, bastons, tractes, mules i unces». Especialment animada n'estava la plaça de Macià, des d'on partien els cotxes per portar la gent fins al poble de Verdú. La carretera fins allà formava un núvol de pols constant i allargassat de cinc quilòmetres. I també «molta gent a peu, perquè fet i fet cinc quilòmetres es fan en una estona». En arribar a la plaça Major de Verdú, davant la casa de vila, començava a dibuixar-s'hi l'ambient de fira, amb les parades de guarniments per al bestiar (collars, sofres, bridons...) i també paradetes «de quincalla i joguines, tot a 95», cèntims, o sigui, sense arribar a pesseta. I tant modern que ens sembla això de tot a 1€! I és que tot (o gairebé) està inventat, ni que sigui en altres maneres. Les gitanes llegien la bonaventura, plena de «recargolades obscenitats», als visitants per 10 cèntims. A la fireta de les barques, s'hi amunteguen homes i nois per veure les cuixes a les xiques. Parades de ferro vell, de venda de carros, un parell de «gitanets de tres pams cada un ballen deu minuts de garrotín per una perra gorda [10 cts]». I les cridaneres venedores amb «tauletes amb tovalles blanques dels torrons d'Agramunt». D'avellana i d'ametlla, els millors de món! El firal és al carrer més ample de poble. Als baixos de les cases s'hi han instal·lat quadres. Allà s'hi fan tractes a l'engròs. Al carrer, els tractes més personals i fins i tot intercanvis d'animals. I xerrameca, molta xerrameca, dels venedors. Els millors, aquells gitanos blancs, que feien d'intermediaris i eren realment convincents. |
 |
| 1933. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). Setmanari «Mirador», núm. 221, de 27 d'abril (ARCA). Diu la crònica que els gitanos, per deixar-se retratar, si se n'adonaven doncs feien pagar: «la quitxalla, un parell de perras gordas. Els homes si estan de mal humor, ni pagant; i les dones, sobretot si són boniques, per menys d'una pesseta no hi ha manera de situar-les a l'abast de l'objectiu». |
 |
| 1931. «La Torre. Periòdic catalanista republicà» de Verdú. núm. 2, 1 d'agost (Fundació Irla). |
 |
| 1931. «La Torre. Periòdic catalanista republicà» de Verdú. núm. 2, 1 d'agost (Fundació Irla). Anunci a la revista verdunina republicana de la fira. S'hi oferien fins i tot quadres per a la recria i engreix de bestiar, tot l'any. A més a més, parades de guarniments i d'estris agrícoles, com ara sacs, borrasses, espardenyes... No hi faltaven ni els torrons d'Agramunt ni els embotits de la comarca. En definitiva, «per a fer negoci, per a divertir-se, per a veure coses típiques d'una fira, aneu cada any a Verdú». Com la devien esperar cada any, xics i grans, l'arribada de Sant Marc, en aquest poble! |
 |
| 1931. «La Torre. Periòdic catalanista republicà» de Verdú. núm. 2, 1 d'agost (Fundació Irla). Per aconformar-se fins a l'any que ve, passat l'estiu, el tercer diumenge d'octubre, ja a mitja tardor, doncs, s'hi feia la fira petita de Verdú. Com ara l'aplequet del caragol lleidatà en començant l'octubre. |
 |
| Anys 1920-1930. La fira de bestiar de Verdú (l'Urgell). Foto: Ajuntament de Verdú. La fira de bestiar verdunina se celebrava des de feia cinc segles, des de la concessió de permís reial al 1378 de part del rei Cerimoniós a l'abat de Poblet, senyor del lloc, cada 25 de març, dia de Sant Marc. La fira perdurà fins a final de la dècada dels 60, quan ja la mecanització del camp esdevingué absoluta. Sempre sota la protecció de l'abadia cistercenca pobletana esdevingué la fira de mules més important de tot el nostre país. |