20191106

[2046] Del rang al reng i l'arengada

Caminant per l'Etimologia. 
Del rang al reng i l'arengada.
Català: «reng, rengle».
L'etimologia del francès se ranger, origen de tots els ingredients etimològics del ranxo, es remet, segons els estudiosos, a una arrel del germànic «fràncic HRING, 'cercle, rotllo de gent formant renglera'», diu en Coromines. Per aquesta via pervingué en els mots catalans reng, renglera, rengle, i ja pràcticament des dels orígens de la llengua escrita, les trobem documentades en Llull i Jaume I, al segle XIII.

Influenciades pel sentit del llatí REGULA, 'regla i regló, línia d'escriptura', aparegué la l en els derivats i el sentit rectilini, contraposat al de l'arrel originària, que donà ring, 'cercle', que es retroba en totes les llengües germàniques.
El mot reng fou molt usual en la meua infantesa camperola, ja que en lleidatà designava les fileres arrenglerades de pomeres, perers o presseguers, tal com es plantaven en trossos i bancals. Quins tips de recorrê'ls amb el banc (escala de collir fruita) amunt i avall. Quin patir quan a primera hora de la tarda et donaven el reng del sol!

Caminant per l'Etimologia. 
Del rang al reng i l'arengada.
Català: «arrencar».
Quan volem traure alguna cosa del reng, doncs el que fem és arrencar. En els dialectes occidentals del català, arrancar (amb neutralització d'e en a, com a avançar, xarrar...) Potser en el cas d'arrancar reforçar per contacte amb els corresponents occità i francès, derivat de rang. El mot ha tingut diverses derivacions modernes (l'automobilística principalment), però tots conservem el sentit originari, per tal com en absència d'artefactes tecnològics, a tots ens havia tocat parar al joc de l'arranca-cebes.
Caminant per l'Etimologia. 
Del rang al reng i l'arengada.
Anglès: «ranking».
El rang entès com a categoria o jerarquia social també és mot pres del francès rang, que és la forma corresponent al nostre mot hereditari reng. Passat a l'anglès, de rank se'n derivà ranking, mot que s'ha esbarriat per totes les llengües del món, a partir de la dèria que els humans hem desenvolupat a través de la ciència i la tècnica de classificar-ho tot quantitativament. Avui en dia fem rànquings de les coses més sorprenents, com si en la quantitat i la competitivitat hi hagués l'essència del sentit de l'ésser humà en aquest món. 
Caminant per l'Etimologia. 
Del rang al reng i l'arengada.
Català: «arenga».
 També amb l'arrel germànica HRING, mare de ranxo i de reng, trobem la paraula arenga, d'origen militar medieval, i a on amb alguna altra d'entremesclada, va donar el sentit de sermó fet a la soldadesca, aplegada en rotllana al voltant del general arengador. En aquest nostre segle XXI, passarà als arxius sonors l'arenga de la Carme Forcadell en la manifestació de l'11-S del 2014, «president, posi les urnes»! Honor i compromís amb la nostra Presidenta del Parlament injustament i venjativa empresonada pels poders de l'Estat (espanyol).
Caminant per l'Etimologia. 
Del rang al reng i l'arengada.
Català: «areng, arengada».
Encara un parell de mots més d'aquesta reproductiva arrel fràncica HRING. Potser també perquè s'assecaven i guardaven en reng, aquestes sardines salades esdevingueren arengs (francès haring, alemany hering, anglès herring). Aquestes sardines 'arencades', amb sonorització, també són conegudes com a arengades

Per acabar per avui, l'arrel germànica HRING és emparentada amb l'arrel grega (S)KER, diuen els entesos, de la qual i per mitjà del llatí, ens han pervingut nombrosos mots amb la idea compartida de rodó o corbat. Com p.ex. corona, corol·la, circ, cercle, circum-, cresta, corba. Vatua l'olla amb l'etimologia!