 |
Caminant per l'Etimologia.
Del Ranxo de Ponts als Rangers de Texas.
Català: «ranxo».
Lo Ranxo de Ponts és una de les festes més conegudes del nostre Carnestoltes. Tradicionalment, la vigília calia fer recapte de fato per les cases i carrers de la vila. El dimarts de Carnestoltes, tantes calderes com cal, més de 60 o 70 en alguns anys, són posades a bullir a foc de llenya, per tal que durant tots el matí aquesta escudella de pagès vagi fent xup-xup. Després, racions per a tothom, per fer-se passar la gana i el fred de l'hivern.
Escriu en Coromines, que el mot català ranxo l'hem agafat del castellà rancho, amb el significat d'«indret on s'allotgen una o algunes persones, especialment, soldats, homes de mar i gent que viu fora del poblat, que es derivà antigament del verb rancharse, 'allotjar-se', terme soldadesc pres del francès se ranger, 'arranjar-se, instal·lar-se en un lloc' (derivat de rang, 'filera, Rengle')».
La paraula ranxo es documenta en la nostra llengua al 1800, i, per tant, devia haver estat en ús des de feia un segle i abans i tot. Però en la nostra llengua, no tingué el mateix significat que en castellà, sinó que es va agafar en el sentit de lloc on s'ajunten diverses persones per menjar i, més simplement, de menjar que es pren en comú, en companyia, com solia ocórrer entre soldats i mariners. És en aquest sentit, diguem-ne gastronòmic, que el trobem en el nom d'aquesta festa de la vila urgellenca de la comarca de la Noguera.
|
 |
| Caminant per l'Etimologia. Del Ranxo de Ponts als Ràngers de Texas. Castellà: «rancho». En castellà, també el nostre savi va desgranant al DECH usos i documentacions del mot des del segle XVI. El sentit originari fou el d'allotjament de tota mena, sobretot entre gents de baixa estofa i de baixa condició social. |
 |
| Caminant per l'Etimologia. Del Ranxo de Ponts als Rangers de Texas. Castellà: «rancharse». Què hi té a veure la Guerra dels Segadors amb l'etimologia del mot? Doncs que, segons el nostre gran etimòleg, el castellà hauria agafat definitivament llavors el mot del francès. Escriu Coromines: «El soldado de la época tomaba el alojamiento como un pretexto para saquear, y si esto ocurría más o menos en todas partes, debemos reconocer que era tradición especialmente arraigada en los Tercios de Castilla». Això comportà les queixes dels pobles flamenc i català: «de los flamencos en la segunda mitad del s. XVI y de los catalanes en 1640, que condujeron a la guerra de separación de estos dos países: el clamor constante del pueblo en la 'Guerra dels Segadors' fue que los Tercios, bajo pretexto de buscar alojamiento en el Principado durante la guerra contra Francia, aniquilaban la hacienda y el honor de los ciudadanos pacíficos». Salvant les distàncies, si fa no fa com ara, amb la repressió contra els presos polítics, exiliats i altres ciutadans encausats que els terços judicials espanyols s'han pres com a croada. Així doncs, «en sus prolongadas luchas con el país vecino, el soldado español se había apropiado la voz francesa 'se ranger', que ya en Francia podía referir-se al alojamiento... Y de ahí se hizo 'rancharse'» amb el sentit d'allotjament i de fer-se amb el que cal per viure. D'on també, els mots catalans arranjar i arranjar-se. |
 Caminant per l'Etimologia. Del Ranxo de Ponts als Ràngers de Texas. Anglès: «ranch, ranger». L'anglès ranch, és clar, n'és un manlleu. A Amèrica, essent un mot d'ús entre la soldadesca, passà a designar les colles de soldats, els rangers, com una mena de sometents, que s'aplegaven per lluitar contra els mexicans que traspassaven la frontera texana al llarg de la turmentada història d'aquest Estat al llarg del segle XIX i començament XX. Els famosos ràngers de Texas van acabar esdevenint la policia estatal més antiga dels Estats Units. |
|
 |
| Caminant per l'Etimologia. Del Ranxo de Ponts als Ràngers de Texas. Anglès: «ranch, ranger». De l'anglès, òbviament, el mot s'ha tornat a esbarriar pels quatre punts cardinals del món. El mot ranch, aplicat a les grans hisendes dels terratinents texans, ha esdevingut coneugt a tot el món. Entre nosaltres, per mitjà d'una de les sèries més primerenques i populars emeses per TV3, en la recuperació des dels anys 80 del nostre dret a ser, després de la llarga dictadura franquista (espanyola). El ranxo de la nissaga dels Ewing fou vist a totes les cases del país. Les malifetes i embolics sens fi d'en J.R., de la Pamela, d'en Bobby van marcar la primera generació de la nostra televisió pública durant tota aquella dècada. Fins i tot, a cada poble hi ha hi hagué algú que fou obsequiat amb el sobrenom de J.R. |
 |
| Caminant per l'Etimologia. Del Ranxo de Ponts als Ràngers de Texas. Anglès: «ranch, ranger». Els publicistes, sempre atents per fer-nos passar bou per bèstia grossa, adoptaren la paraula anglesa Ranger per designar aquesta mena de furgonetes obertes, amb carreta posterior, mot que també aquests darrers decennis ha sigut manllevat en la nostra llengua per designar aquesta mena de vehicles. Tindre un rànger, com a pagès o granger, és tindre un estatus. Si més no, aparentar-lo. |