20191021

[2041] Retalls de vida borgenca de fa cent anys i més

1908. Les Borges Blanques (les Garrigues).
«Aurora Social», de 2 de maig (ARCA).
Diverses vistes centenàries de la capital garriguenca, amb els collidors d'aulives i els molins d'oli com a tema central, les fumeres dels quals en formaven l'horitzó, en competència amb el campanar, sense els altres atroços edificis alts de les darreres dècades. Al tros, el treball de la dona era essencial en el moment de la collita. 
1908. Les Borges Blanques (les Garrigues).
«Aurora Social», de 2 de maig.
«Malgrat el títol i el subtítol, el setmanari que ara ressenyarem no tenia res de revolucionari. Es deia Aurora Social i es presentava com a Setmanari defensor dels interessos del treball. Surt els dissabtes. El director era Ramon Albó i Martí, promotor d'un sindicalisme catòlic, el qual deia, en l'article adreçat al públic del primer número: «El poble, doncs, necessita d'assessors i secretaris fidels, lliures de cobejances i d'ambicions, generosos, de bona voluntat, que l'ajudin a defensar els seus drets i a complir els seus devers. Aquestes són les funcions que'ns proposem exercir des de les pàgines d'Aurora Social...». 

Era un setmanari de gran format (460 x 305 mm) amb quatre pàgines a quatre columnes, imprès al carrer de Sant Francesc, 17, i que tenia la redacció a la plaça de Santa Anna, 26. Era venut a cinc cèntims el número. El primer va sortir el 4 de maig de 1907, i sembla que va continuar sortint fins al 26 de setembre de 1908» (ARCA).
1896. Les Borges Blanques (les Garrigues).
«Anuario Riera», BCN (BDH).

Quatre anys abans del final del XIX, els habitants del poble no arribaven a quatre mil. Ara tot just s'arriba als sis mil, de manera que el creixement demogràfic no ha sigut pas gens alegre durant el segle XX, sinó més aviat gansoner i ranquejant. Això a la capital. Als pobles garriguencs, misèria i companyia.

No s'hi diu res del Canal d'Urgell, però sí que el camp hi és «muy bueno y feraz». Se'n destaca també la línia de tren, el gran i modern mitjà de transport de masses del moment.

Entre les indústries i comerços, en destacaven cinc productors d'aiguardent i licors, cinc ferrers, cinc espardenyers i fins a deu fusters! Ja s'hi recull la fàbrica de cartró de la Forestal d'Urgell, i les escoles municipals de xiquets i xiquetes. Tres cafès cobrien les necessitats d'esbarjo dels borgencs. Hi havia també una llevadora, ofici aleshores imprescindible ja que tothom naixia a casa, tres calderers per a proveïment d'estris i atuells per a la llar. Barberies, tallers de carros, boters, llauners... oficis tradicionals la majoria dels quals són ja història. Tot el quadre en el seu conjunt esdevé una imatge gairebé etnogràfica d'aquella societat d'ara fa poc més de cent anys.

Com a curiositat, una botiga de confecció de gorres, tot i que segons el diccionari RAE gorrista era aquell qui «vive o come a costa ajena»!
1908. Les Borges Blanques (les Garrigues).
«Aurora Social», de 2 de maig.
Dos detalls que definien el poble d'abans: el treball al tros i el treball al molí.
1910 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Postal d'ATV amb l'esplèndida banqueta borgenca del canal d'Urgell de fa cent anys, bona part de la qual encara s'hi conserva, amb els plataners ara agegantats. 
1908. Les Borges Blanques (les Garrigues).
«Anuario Riera», BCN (BDH).

El darrer anuari Riera, molt més complet que el de feia 12 anys, amb més de 40! premses d'oli i quatre d'aiguardent de pinyola (orujo). Més de trenta productors de vi i la llista dels propietaris terratinents.

Tres metges i un parell de farmàcies atenien la salut física dels parroquians. Una fonda, la Central, i quatre posades, dos de les quals amb el renom tradicional: De la Beva, i de la Bolsa. Modistes, paletes, barbers, cafeters, pastissers, planxadores, pintors, lleters i una llarga llista d'oficis variats propis dels temps aquells. Les cacharrerías eren botigues on es venien atuells per a la llar, habitualment de terrissa o llosa.

S'hi destaca que l'enllumenat públic ja era elèctric, amb fàbrica d'electricitat (de Josep Giné, això sí que era consum energètic de quilòmetre zero), que el servei de carruatge fins a Lleida costava 1 pta (0,006 € al canvi de cent anys després!), i que hi havia gairebé una dotzena de comissionistes, que diria que eren marxants d'animals, atès que sembla que la fira ramadera de Borges era de renom.

Entre les societats, s'hi recullen, a banda del Centro Carlista els Cercles Republicà i l'Unionista, si fa no fa com ara. A veure si podem, més d'hora que tard, trencar aquesta inèrcia històrica i que la democràcia i la República vencin el colonialisme i el sucursalisme per sempre!