 |
| 2019. Juny. Lo Portarró, d'Espot a Boí. Travessar del país pallarès al ribagorçà pel vetust pas del Portarró. A l'hivern, la travessa és sempre impossible, car els 2.427 m. d'altitud fan que estigui coberta de neu. Però en pic desgela, el pas d'una vall a l'altra torna a ser factible com a pas de ferradura, amb uns 23 kms. de distància. Com és evident i escriu el mestre Coromines, el mot és un derivat de port: «l'altíssim pas de 2400 alt. entre la Vall d'Espot-St. Moriç i la ribera boïnesa de Sant Nicolau... en què vaig passar-lo [1970] a peu des de Boí a Espot en companyia de la meva valenta muller Bàrbara de Haro». Afegeix que el sufix és una forma de fonètica precatalana en l'Alt Pallars, equivalent del català portell. Nosaltres el travessem en un d'aquests dies de l'onada de calor, que també pica fort ací dalt, però una briseta frescal ens acompanya en sortir del bosc i ens amaina l'escalfada dels motors. Ens tapem del sol crement, màniga llarga i pantalons llargs, i barret calat, i ens hidratem a cada font, fontassa, fontinyola, fonteta del camí. El banyet de peus en algun dels salts d'aigua del camí és obligatori i reconstituent. La conversa i la companyia amb els companys caminaires del CEB balaguerí, un luxe i un plaer. |
