20190621

[1993] La Balaguer republicana, 1934

1934. Lo carrer del Pont, Balaguer.
«La Humanitat», fundador: Lluís Companys, 8 de maig.
Perspectiva del carrer del Pont de la capital urgellenca, amb l'antiga barana sobre el Segre. Un tros de l'antic pont de pedra medieval amb un bon corrent d'aigua per sota és visible a la part dreta, i a dalt, el Santuari del Sant Crist. El vell pont desapareixeria cap al 1938 durant la darrera guerra. Si ens fixem en les façanes, malgrat la mala qualitat de la imatge periodística, hi veiem la blanqueria ben estesa des dels balcons. Sort dels porxos!
1934. «La Humanitat», fundador: Lluís Companys, 8 de maig.
Pàgina del diari dedicada a la ciutat de Balaguer, històrica capital del comtat urgellenc.
1934. «La Humanitat», fundador: Lluís Companys, 8 de maig.
1934. Arcada del Pont, Balaguer.
«La Humanitat», fundador: Lluís Companys, 8 de maig.
Artística vista de Balaguer ran de l'aigua del Segre i a través d'una de les antigues arcades apuntades del pont de pedra medieval, amb Santa Maria damunt les teulades de la ciutat.
1934. Balaguer.
«La Humanitat», fundador: Lluís Companys, 8 de maig.
Un pessic d'història, amb la memòria de la caiguda del pretendent reial Jaume d'Urgell, el Dissortat, després del setge de 1413 de part de Ferran d'Antequera, futur rei de la Corona. La Balaguer republicana era fonamentalment agrícola, però amb conreus ja desapareguts com ara el cànem, la remolatxa, el lli i el tabac. El monocultiu (o gairebé) fruiter del darrer terç del segle passat s'ho enduria tot al bagul de la història. La sucrera de Menàrguens havia desenvolupat el cultiu de remolatxa des de començament del segle XX. Altres fites d'aquells temps foren la construcció del pantà de Camarasa, el tren de la línia a Mollerussa i el de la Pobla.

Dos mercats setmanals i quatre fires anuals convertien la població en un centre comercial i de serveis per a una àmplia comarca geogràfica que tenia la capital a la plaça del Mercadal.
1934. Balaguer.
«La Humanitat», fundador: Lluís Companys, 8 de maig.
Article de Josep Sauret, diputat al Parlament de Catalunya, amb elogis abrandats a l'arrel patriòtica de la vila. Fins al punt que la Plaça Mercadal «sempre s'ha mostrat propícia als grans fets populars, reservant-se buida i grandiosament silenciosa, quan l'ha visitat l'ex-rei o l'ex-Primo de Rivera, entra altres; en agraïment, fem de la plaça l'escenari de totes les nostres activitats ciutadanes». L'article de l'Enric Lluelles, el famós actor barceloní dels escenaris d'aquell primer terç de segle, és una visió més literària dels seus records de la ciutat: «Dues vegades he passat per Balaguer, arrossegat pel carro de la faràndula...
1934. Balaguer.
«La Humanitat», fundador: Lluís Companys, 8 de maig.
Anuncis d'alguns dels principals comerços i negocis balaguerins de l'època, com ara de l'«autoòmnibus» a Lleida, la impremta Sauret, la fàbrica de sabons i la de formatges... S'anunciava no pas roba de bebè, paraula no incorporada encara, sinó planerament roba de néixer, com aquell qui arriba al món i es vol canviar de vestit. A la ciutat, hi devia haver cap als 500 telèfons, disposava d'autocamió diari a Barcelona per a formigó, i una fàbrica de farines que se'n deia 'La Elèctrica de Balaguer' o de queviures a on comprar el cafè 'Momotombo', llegendària marca d'abans de la guerra i de la pobra postguerra, que prenia el nom del volcà nicaragüenc. La marca havia nascut a Barcelona al 1903 i d'allà s'anà expandint. En alguns llocs, com a Lleida mateix, va donar nom a una coneguda botiga de queviures de la postguerra a la Plaça de la Sal, antic d'Estereria, que donaria pas amb el temps a la cadena Plusfresc de supermercats. 


a