 |
| 1948. La Marededéu de l'Acadèmia, patrona de Lleida. «Todo para María», octubre (Sol-Torres, UdL). Portada de la revista de l'Acadèmia Mariana, corresponent al mes en què, en els temps més ominosos i nefands del franquisme (espanyol i local), es commemorà l'entronització de la Marededéu de l'Acadèmia com a patrona de la ciutat de part de la Santa Seu vaticana, després d'una campanya de 'fervoroses' peticions. La festivitat de la patrona restà fixada al dia 2 d'octubre. L'advocació mariana fou una de les vies per on el nacionalcatolicismo penetrà fins al moll de l'os de la societat, especialment de les dones, i que va aconseguir de destruir de soca-rel tota la modernitat de costums i actituds de les dones republicanes. Per a la nostra generació ha sigut molt evident el canvi de mentalitat que mostraren les nostres mares, aplacades sota el jou constant (catolicoespanyolista) del sotmetiment a l'home, de la culpa, de la interdicció i l'expiació, respecte de la força, del coratge i del determini lliurepensadors de les nostres àvies republicanes. |
 |
| 1948. La Marededéu de l'Acadèmia, patrona de Lleida. «Todo para María», octubre (Sol-Torres, UdL). Aquell dissabte 16 d'octubre, ara en fa poc més de setanta anys, tingué lloc la festa de celebració d'aquesta elevació patronal, «una demostración sin precedentes de la devoción de la ciudad a su nueva celestial Patrona». Tancaren oficines i botigues i tothom a la professó [processó], que aconduí la imatge fins a la Catedral. Tota la parafarnàlia més oficialista i rància conformava el seguici processional: la Guàrdia Urbana muntada obrint la marxa, el Signífer i Heralds a continuació, els Seminaristes i la Schola Cantorum, que interpretava l'himne a la Marededéu. |
 |
| 1948. La Marededéu de l'Acadèmia, patrona de Lleida. «Todo para María», octubre (Sol-Torres, UdL). La imatge mostra el pas de la Marededéu, portada a espatlles de membres de la Guàrdia Urbana, amb els dirigents de l'Acadèmia escortant-los amb les atxes, darrere dels quals venien els concelebrants, amb el malvat i infame bisbe Aurelio del Pino al capdavant, llavors recentment arribat justet feia un anyet al capdavant de la diòcesi lleidatana (1947-1967), i les autoritats militars i civils filofranquistes per completar la presidència. |
 |
| 1948. La Marededéu de l'Acadèmia, patrona de Lleida. «Todo para María», octubre (Sol-Torres, UdL). El (deshonrós) Paer en Cap de la nostra ciutat era en Víctor Hellín i Sol, alcalde entre 1943 i 1952, exalumne del Liceu Escolar!, però actiu membre de la Falange des del cop militar del 1936 contra la República. «Condemnat a 30 anys de presó, el gener de 1939 aconseguí fugir del camp on es trobava retingut als Omells de na Gaia, l'Urgell. Aquest empresonament li valgué la condició d'ex-cautivo, camisa vieja i bones relacions entre els cercles franquistes i falangistes, que li permeté assolir càrrecs cada vegada més importants. Falangista pragmàtic, fou successivament secretari local, inspector provincial, delegat provincial de transports i conseller nacional de l'Organización Juvenil Española de la FET y de las JONS i arribà a conseller nacional de l'Organización Sindical Española» (viquipèdia). No fa falta dir res més, oi? La imatge mostra el Bisbe sortint per la porta posterior de Sant Llorenç, que llavors tornava a oficiar d'església catedralícia (fins al 1952), perquè la Catedral Nova encara s'estava refent dels estralls de la guerra. |
 |
| 1948. La Marededéu de l'Acadèmia, patrona de Lleida. «Todo para María», octubre (Sol-Torres, UdL). La disposició de les autoridades rere la imatge de la Verge, al carrer Acadèmia. El text detalla el recorregut processional «en medio de las aclamaciondes del vecindario y de los cánticos de los seminaristas», fins a l'arribada a l'altar major de l'església-catedral de Sant Llorenç (catedral temporalment, igual que durant l'exclaustració de la Seu Vella al 1707 de part de l'exèrcit borbònic espanyol i fins a la construcció de la nova). |
 |
| 1948. La Marededéu de l'Acadèmia, patrona de Lleida. «Todo para María», octubre (Sol-Torres, UdL). La cerimònia de presentació a la Catedral del Breu Pontifici tingué també tota la pompositat nacionalcatolicista que els temps exigien, exalçada en els discursos solemnes. |
 |
| 1948. La Marededéu de l'Acadèmia, patrona de Lleida. «Todo para María», octubre (Sol-Torres, UdL). A continuació, un Te Deum per cloure l'acte. L'endemà, missa de comunió a les 8 del matí a Sant Llorenç, i després missa pontifical. Altre cop totes les autoridades a primera fila, quin estrès! I encara una altra processó: la de retorn de la imatge a l'Acadèmia, el «Palacio de María». Altre cop, doncs, prietas las filas, tots a formar i a complir, ai si te'n descuidessis! Ara fins i tot els serenos («Cuerpo de la Vigilancia Nocturna»), a torns amb la Urbana, participaren en el trasllat del pas de la Marededéu. |
 |
| 1948. La Marededéu de l'Acadèmia, patrona de Lleida. «Todo para María», octubre (Sol-Torres, UdL). Vista des d'una de les finestres de l'Acadèmia de l'acte de «besamanos» de les autoridades al senyor Bisbe al final de la processó. També s'hi identifiquen les banderes de totes les associacions religioses de la ciutat, que eren els qui tancaven el seguici processional, amb la gentada que s'hi congregà, entre la qual «las niñas de los colegios nacionales y de los colegios de religiosas y mujeres de las asociaciones religiosas». La música, és clar, la hi posaven els militars (espanyols), llavors encara aquarterats a la Seu Vella. |
 |
| 1948. La Marededéu de l'Acadèmia, patrona de Lleida. «Todo para María», octubre (Sol-Torres, UdL). La processó de retorn seguí un traç diferent del camí d'anada, anant a retombar fins a la Paeria i plaça de Sant Joan pel carrer Major. |
 |
| 1948. La Marededéu de l'Acadèmia, patrona de Lleida. «Todo para María», octubre (Sol-Torres, UdL). Finalment, la imatge santa fou col·locada a l'oratori de la «Pontificia y Real Academia Bibliogáfico-Mariana». Els actes commemoratius continuaren, però, a la tarda, amb el certamen literari anual, celebrat al «Salón de Actos de la Cámara de la Propiedad Urbana, que se encontraba en aquella hora repleto de distinguido público». Aquell any, les composicions anares dedicades a la Marededéu del poble (espanyol) d'on el 'señor Obispo' era originari. Encara avui en dia, no és fàcil que els bisbes catalans siguin nacionals, i tot i que es procura que siguin catalanoparlants, l'Estat (espanyol), de comú acord amb el Vaticà, controlen i procuren que en diòcesis grans no s'elevi gaire sovint a tal dignitat els bons i doctes homes de la terra. Sembla que aquests no poden arribar-hi ni manar, i això que els filofeixistoides pontifiquen que els supremacistes som nosaltres! |