 |
| 1930. L'Orquestra Filharmònica de Lleida. Una esplèndida fotografia de la primera gran orquestra lleidatana del segle XX, dalt de l'escenari del Teatre dels Camps Elisis. A l'escaire, la dedicatòria de la Junta Directiva al seu primer mestre, Víctor Mateu, amb data de 1930. Agraeixo a l'amic Dionís Gutiérrez i Rosich que em faci arribat aquesta imatge preciosa del fons cedit per la família Mateu-Estela a l'Arxiu Capitular de Lleida, i que està inventariant per tal de catalogat l'obra i biblioteca del director musical lleidatà Víctor Mateu. La resta de fotografies d'aquesta entrada també són gentilesa seua. Gràcies Henricus Botel! |
 |
| 1930. L'Orquestra Filharmònica de Lleida. Detalls dels músics de la formació musical lleidatana amb son director Víctor Mateu al capdavant i els quaranta-un músics, si no ens hem descomptat. També s'hi aprecien la decoració al peu del prosceni i la primera fila del pati de butaques.  1930. L'Orquestra Filharmònica de Lleida. Programa de mà. |
 |
| 1934. L'Orquestra Filharmònica de Lleida. «LaVanguardia», 16 de juny. Breu notícia de premsa sobre una actuació al Teatre Ateneu de Tàrrega. |
 |
| 1934. L'Orquestra Filharmònica de Lleida. Màrius Torres, «La Jornada», Lleida, 15 de maig. Fons Sol-Torres, UdL. Ressenya musical de Màrius Torres per al diari «La Jornada», que entre 1930 i 1936 fou substitut de «L'Ideal» com a setmanari portaveu de la Joventut Republicana lleidatana, llavors ja integrada a l'Esquerra Republicana de Catalunya. La ressenya l'escrigué el nostre il·lustre poeta amb motiu del "segon concert públic" que la formació musical, oferia a la ciutat. «Remarquem, abans que res, l'escassedat de públic que hi acudí», i l'autor fa una aferrissada defensa de la necessitat que tenia una ciutat com Lleida, que rondava els 40.000 habitants, de donar suport a una iniciativa cultural d'alta volada com era tota una filharmònica. Se'n fa la crítica de les peces, sovint aguda i estricta, i s'hi comenta que el director «senyor Mateu, va entrenar una sardana -Nit de Reis- ben construïda i d'inspiració gens menyspreable». La segona part del concert fou presidida per l'acompanyament a la interpretació a la pianista Isabel Bellot, que, en la meua incultura musical, suposa que era una jove intèrpret lleidatana. Malgrat els esforços per arribar a l'alçada del Concert en Re per a piano i orquestra de Mendelssohn, el jove metge conclou: «suposant que els components de l'Orquestra, i especialment el seu director, fossin els millors músics del món, els mancaria encara una major riquesa d'instruments, especialment de vent i de fusta, per a reeixir-hi» i els recomana altres peces més al seu abast o a l'abast dels seus mitjans. |
 |
| 1934. L'Orquestra Filharmònica de Lleida. Màrius Torres, «La Jornada», Lleida, 31 de juliol. Fons Sol-Torres, UdL. Una nova ressenya crítica del poeta sobre l'execució concertística d'«una agrupació d'homes de bona voluntat que emprenen una tasca ambiciosa i desinteressada», comentari que deixa clares i diàfanes les mancances de l'Orquestra lleidatana, als quals qualifica de «wagnerians convençuts» i se'n critica «la seva escassedat d'instruments de vent contrastant amb l'abundància de violins de què disposa». Del director se n'apunta una rigidesa massa notòria: «ens produí la impressió d'un metrònom molt precís, i exacte». També censura la sobreposició dels violins sobre la pianista, «a causa d'un mal emplaçament de l'instrument solista, al darrer terme de l'escenari». Malgrat tot, el jove crític troba línia de millora d'execució de l'Orquestra, sempre supeditada a l'augment de la secció de vent i si «el senyor Mateu posa una mica més de vibració a la seva batuta». Així mateix, en l'aspecte més formal però no menys destacat, anota que «caldria procurar una certa uniformitat en l'abillament dels músics. la barreja de smokings, vestits de sport, i americanes clares, molesta els ulls si no afecta les orelles». |
 |
| 1934. L'Orquestra Filharmònica de Lleida. Màrius Torres, «La Jornada», Lleida, 4 de desembre. Fons Sol-Torres, UdL. Ressenya del jove metge i poeta de l'actuació de l'Orquestra al Saló Catalunya, en un concert de públic limitat a causa del caràcter privat de l'esdeveniment. Se'n destaca l'execució del flautista, senyor Safont, i la ja habitual execució d'Isabel Bellot, pianista. Cal fer notar com la crítica musical constructiva no estava renyida amb el suport incondicional a la iniciativa i continuïtat de la formació filharmònica. Això ens dona mesura de la qualitat del crític, però també de la receptivitat i respecte dels criticats, que entomaven les opinions en sentit positiu i ànim de millora. Cent anys després, a la societat lleidatana, qualsevol crítica, per més constructiva que sigui, sobre qualsevol iniciativa cultural és vista com un atac furibund, i tot seguit el crític és llançat als lleons. Sobretot si en aquestes activitats hi ha nens o joves, llavors l'opinió ha de ser sempre laudatòria, quan de vegades un major esforç de qualitat hi és del tot necessari. |
 |
| 1934. L'Orquestra Filharmònica de Lleida. A. Prim, «Camins», núm. 2, de febrer, Lleida. Fons Sol-Torres, UdL. L'article s'obre referint-se a la «resurrecció» de la filharmònica lleidatana republicana. Això vol dir que, probablement, a l'any 30 havia debutat davant el públic alguna o algunes poques vegades, i que havia hivernat fins quatre anys més tard. La formaven quaranta mestres de música, que foren seixanta «si fos possible suprimir els antagonismes existents... Afegiu-hi, encara, el centenar d'orfeonistes que s'apleguen sota la batuta de mestre Virgili i que podrien sumar-se a l'orquestra». Un panorama musical de ciutat de primera, segons l'autor. Se n'havia constituït la Societat protectora de l'agrupació, amb sa Junta directiva i reglament per als socis. Musicalment, la direcció corresponia a Víctor Mateu, i el debut s'efectuà «a l'espaiós Coliseu dels Camps Elisis». Els músics dissidents de l'orquestra en preparaven una altra, i «fa temps que assagen sota la direcció del mestre Lozano... la presentació pública de la qual no començarà fins que puguin presentar-se dignament». |
 | ||
| 1934 ca. L'Orquestra Filharmònica de Lleida. L'Orquestra damunt algun altre escenari de la ciutat, potser el Saló Catalunya. Destaca un micròfon radiofònic elevat sobre els músics, probablement per a retransmissió radiofònica. Entre 1932-34, es crearen més d'una cinquantena de ràdios locals al nostre país, que formaven la cadena dita de Ràdio Associació, i entre les quals, és clar, hi havia EAJ-42, Ràdio Lleida, que data del 12 de gener de 1934.
|
 |
| 2010. «Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida». Biografia breu d'en Víctor Mateu, compositor i director. A més de l'Orquestra Filharmònica de la ciutat, dirigí també l'Orfeó Lleidatà La Violeta i altres agrupacions musicals, com ara una orquestrina dita «Ilerda-Jazz». Destacà en el gènere sarsuelístic, molt popular a la Lleida de la primera meitat del segle passat, amb «diverses temporades... algunes patrocinades per les societats corals La Violeta i La Paloma». També en compongué algunes, com ara «La fi de Macot (1971),... a partir d'un text de Josep Lladonosa», sobre la vida i final del llegendari bandoler segrianenc del segle XV. |
 |
| 1960 ca. Lleida. Víctor Mateu i Moles (1898-1987), director musical. Una actuació dels interns del Col·legi Maristes lleidatà [informació d'Henricus Botel] a on Víctor Mateu feia de mestre de música. |
 |
| 1971. Lleida. Víctor Mateu i Moles (1898-1987), director musical. Dirigint la sarsuela 'La Fi de Macot' al Teatre Principal. |
 |
1980. Lleida. Víctor Mateu i Moles (1898-1987), director musical.
Dirigint la sarsuela 'El balcó del serraller' al Teatre Principal.
|
 |
| 1980 ca. Lleida. Víctor Mateu i Moles (1898-1987), director musical. El mestre component en son despatx, amb plomilla de tinta, i amb la pipa a la boca. |
 |
| 2012. Víctor Mateu i Moles, biografia. «Música en silenci. Fons musicals dels Arxius de Lleida», de Lluís Marc Herrera i Llop, Edita Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs. Imprimeix Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, 2012. El destacat catedràtic d'educació secundària i doctor en geografia i història per la UB, en Lluís M. Herrera, ens fa la biografia més completa de què disposem del director i compositor lleidatà, de sobrenom «Torvic», Víctor al revés. Destaquem la gran activitat prèvia a la guerra, amb múltiples iniciatives musicals. La imatge de 1930 de tota la formació contrasta amb l'afirmació de Màrius Torres del «segon concert públic» de l'orquestra al maig de 1934. El peu de foto de la imatge de 1930, en el text de Lluís M. Herrera, diu que es tracta d'un concert al «Cine Catalunya amb motiu de la inauguració de Ràdio Lleida al 1934». Això sí que lliga amb les dates de les cròniques de Màrius Torres i pressuposa un error en la llegenda inserida en la imatge, cosa que semblaria poc versemblant. Per comparació amb altres imatges, a més, afirmaria que es tracta de l'escenari dels Camps Elisis. Després de la contesa bèl·lica, passà a col·laborar amb les noves autoritats de la dictadura franquista (espanyola), en un drama personal i social que afectà part dels nostres compatriotes d'aquell temps, i que ens fa avinent el dany immens que la revolta (i victòria) feixista acabà fent sobre el teixit social i cultural però també sobre la pròpia pell dels catalans, d'una i d'altra orientació política. |
 |
| 2012. «Música en silenci. Fons musicals dels Arxius de Lleida», de Lluís Marc Herrera i Llop, Edita Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs. Imprimeix Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, 2012. |
 |
| 1932. L'Orquestra Filharmònica de Lleida. El director assegut al centre en primer terme. Podem reconèixer-hi també, a l’esquerra del Mestre, a Agustí Carbonell i, a la dreta de la fotografia, Manel Coca Busquets i el seu fill Manel Coca Rodié;, a l’última fila amb la trompeta a les mans Josep Agustí Guiu, i davant seu, assegut, el Sr. Clarisó.
La imatge és catalogada com a Orquestra de la Diputació de Lleida. Tot i que m'inclinaria a pensar que sí per tractar-se dels mateixos músics, ara mateix no sabria afirmar si aquesta orquestra era la mateixa que la Filharmònica, que pogués dependre econòmicament de la Diputació. En aquest cas, la data de la fotografia potser hauria d'ésser un parell d'anys més tardana. Podria tractar-se d'algun dels assajos, amb la pianista (potser la jove Isabel Bello, assídua dels concerts) i una altra jove entre els assistents. La presència de violins és aclaparadora, segons comentava en ses ressenyes en Màrius Torres.
El local d'assaig era la sala de música de la Casa de Misericòrdia, després 'Llar San t
Josep', que depenia de la Beneficència Provincial de la Diputació de Lleida [Henricus Botel al rescat]. És curiós veure'n les bombetes penjades del sostre, segons el costum.
|
 |
| 1932. L'Orquestra Filharmònica de Lleida. Detalls dels músics de la primera orquestra lleidatana. |
  | ||
|
 | |||||
|
