20181021

[1897] BCN assetjada per la flota francoespanyola

1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel (AHCB).

La resistència solitària, digna i honorable dels catalans davant l'ocupació borbònica francoespanyola durant de la Guerra de Successió va causar una gran commoció a tot Europa durant el segle XVIII. Era la mala consciència d'haver abandonat a la seua sort un poble que lluitava per sa llibertat. El zogràscop fou un dels més potents instruments de transmissió d'informació visual, a través de les vistes gravades sobre coure. 
1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel (AHCB).
Detall de la façana marítima de la ciutat entre el bosc de pals i velam de la flota enemiga. Hi distingim la Torre de les Puces (rodona o octogonal) al capdavall de la rambla i el campanar de la Mercè.
1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel 
(AHCB).
Els turons que tancavan l'horitzó de la ciutat, avui colonitzats, llavors es veien verges i alterosos, com a sentinelles i guardians. Especialment, la muntanya de Montserrat que tancava la vall del baix Llobregat amb ses particulars giragonses pètries, que el dibuixant intenta destacar.
1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel 
(AHCB).
Detall del moll, a on s'apostaven les bateries enemigues, en un emplaçament superb per al bombardeig de la ciutat. El campanar de Sant Just, de la Catedral, l'esvelta torre del costat de mar de Santa Maria... Tot el gòtic skyline de la ciutat exposada a la destrucció del setge.

La nova bandera adoptada per la corona espanyola per als seus vaixells sembla que oneja en algun galió. Això potser hauria de fer retardar la datació de la imatge més cap a final del segle XVIII.
1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel 
(AHCB).
La muralla de mar barcelonina no estava preparada per aguantar assalts d'artilleria. La representació dels grans monuments de la ciutat és molt fidedigna i encertada, amb un intent d'ombres que, amb visió per mitjà de l'aparell (zogràscop), devia oferir una certa sensació de profunditat i perspectiva.
1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel 
(AHCB).
La banda del bastió de llevant, des de l'església de Santa Maria del mar, la Llotja i la torre de Sant Joan, fins a l'agulla de Santa Caterina, desapareguda, per damunt de les teulades.
1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel 
(AHCB).
Detall del moll del port, ocupat per l'artilleria enemiga borbònica. S'hi veuen ben bé les peces parapetades rera una palissada, i com fumegen als peus del gran fanal o llanterna del cap del moll. 
1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel 
(AHCB).
Detall dels poderosos galions de les armades divuitesques, i de com els oficials anaven dels uns als altres per traçar l'estratègia del setge marítim.