 |
| 1926. «Vida Lleidatana, revista quinzenal il·lustrada», núm. 2, 15 de maig (ARCA). Il·luminació amb llums elèctrics del pont vell de Lleida durant la festa major de Sant Anastasi d'aquell maig. A damunt, el campanar de la Seu Vella també presenta il·luminació del rellotge i de la part més alta. |
 |
| 1926. «Vida Lleidatana, revista quinzenal il·lustrada», núm. 2, 15 de maig. [corregeixo l'article amb data 09-1923, a partir de «Difusió i recepció de l'obra de Pompeu Fabra. L'aneguet lleig: el català nord-occidental i l'obra de Fabra», Ramon Sistac (enllaç). |
 |
| 1926. «Vida Lleidatana, revista quinzenal il·lustrada», núm. 2, 15 de maig. Els presidents dels Jocs Florals lleidatans, que se celebraven sempre per la festa major de maig, des de la seua institució al 1895, amb bona part de les personalitats literàries i culturals de tota la nació, i perduraren fins a la primera dictadura (espanyola) del segle XX. En Pompeu Fabra els havia presidit al 1915. Per tal de recordar-ho en temps adversos a la nostra llengua, la revista inclogué aquell 1926 el discurs del Mestre de nou anys abans. |
 |
| 1926. «Vida Lleidatana, revista quinzenal il·lustrada», núm. 2, 15 de maig. Discurs de Pompeu Fabra al Consistori dels Jocs Florals de Lleida, 1915. Reproducció del discurs pronunciat per Pompeu Fabra als Jocs Florals de 1915, encarat i dedicat als escriptors participants. El Mestre celebra que s'hagi convidat pels seus mèrits un 'gramàtic', «perquè això revela l'existència d'una ja forta reacció contra un prejudici funest per al redreçament de la llengua literària: la creença que els escriptors podien i fins devien prescindir de l'obra dels gramàtics». Es declara continuador de l'obra dels primers prohoms de la Renaixença, per bé que cadascun d'ells «esdevenia un gramàtic: cada escriptor es preocupava... de fer el seu triatge de formes gramaticals i de grafies... Així, tots, sense adonar-se'n, qui més qui menys, qui millor qui pitjor, feia tasca de gramàtic. I nogensmenys, tots ells es malfiaven de la gramàtica com d'una cosa perillosa». |
 |
| 1926. «Vida Lleidatana, revista quinzenal il·lustrada», núm. 2, 15 de maig. Discurs de Pompeu Fabra al Consistori dels Jocs Florals de Lleida, 1915. Fa un bon repàs de les lluites gramaticals fratricides durant els primers períodes de la nostra Renaixença literària. Per concloure que aquells prohoms «no volien comprendre que mentre el català fos una llengua sense una ortografia unificada i sense un lèxic i una gramàtica fixats, no es podia implantar en les escoles, ni podia aspirar als usos oficials, i es trobava en condicions aclaparadores d'inferioritat en la seva lluita amb la llengua castellana». |
 |
| 1926. «Vida Lleidatana, revista quinzenal il·lustrada», núm. 2, 15 de maig. Discurs de Pompeu Fabra al Consistori dels Jocs Florals de Lleida, 1915. Mestre Fabra celebra l'èxit de les normes de l'Institut i com l'adopció de les noves generacions farà decaure les reticències de les velles. «Com ells es veuen sobrepujats, ens hem de veure sobrepujats nosaltres. Que no hàgim pervingut a la descoberta i a l'esmena de totes les defectuositats del català actual, d'això no ens faran retret els que ens succeiran en l'àrdua tasca de refer la llengua». |
 |
| 1926. «Vida Lleidatana, revista quinzenal il·lustrada», núm. 2, 15 de maig. Discurs de Pompeu Fabra al Consistori dels Jocs Florals de Lleida. El ball de bastonets lleidatà, reaparegut aquell any a la festa major. |
 |
| 1926. «Vida Lleidatana, revista quinzenal il·lustrada», núm. 2, 15 de maig. Discurs de Pompeu Fabra al Consistori dels Jocs Florals de Lleida. Una imatge interessantíssima: la processó amb el sant patró al seu pas pel carrer de Democràcia, amb l'antiga imatge d'abans de la guerra. És probable que la processó pugés des de la Catedral Nova, carrer Major amunt i baixés cap a Ferran per aquest carrer, per retornar després cap a la catedral per Blondel. |
 |
| 1929. «Lleida, revista d'informacions i estudis», núm. 98, 2 de juny. Llista de subscripció popular a l'homenatge al mestre Pompeu Fabra. |