 |
| 1920 ca. Lleida. La Banqueta de Blondel. Els carros deixen trilles sobre el fang de la primitiva Banqueta davant de la Plaça de Sant Francesc, amb la nova i modernista Casa Melcior (1910) ja construïda i, al fons, el nou pont del 1911. La Banqueta substituí, des de l'enderrocament de la muralla, al carrer Major com a camí ral o carretera, la futura N-II. Els arbres hi foren plantats en la dècada del 1860 o poc més tard. |
 |
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Al maig 1787, el marquès i mariscal Lluís de Blondel pren possessió de la plaça de governador (espanyol) de la ciutat, sota el règim borbònic (espanyol) de Carles III, que moriria l'any següent. El seu mandat, doncs, transcorregué durant el regnat de Carles IV.
El despotisme il·lustrat, propi de l'Europa del moment, va fer que es preocupés per la transformació urbana de la ciutat. Per la qual sempre ha sigut recordat amb amabilitat i admiració fins i tot pels historiadors posteriors: «...tanta fue su iniciativa, constancia y actividad, que en los ocho años que desempeñó el mando, logró cambiar por completo el aspecto y las condiciones higiénicas de la ciudad». |
 |
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
El Marquès de Blondel s'afanyà a la construcció del dipòsit del Pla de l'Aigua: «...pues si bien es cierto que cuando tomó posesión del cargo el General, se hallaba ya empezada la excavación del terreno para construir dicho depósito, no lo es menos que a su celo y actividad debemos aquella importantísima mejora».
Es proposà la millora del clavegueram, de l'empedrat de carrers, de l'embelliment de façanes i de la numeració de cases amb rajoleta. Feu urbanitzar el Pla dels Gramàtics, l'antiga esplanada a on donaven les principals escoles de l'antiga universitat lleidatana, i que pot ésser considerat com el primer campus de la ciutat i dels Països Catalans.
També impulsà la construcció de l'Hostal de Sant Lluís, «famoso en aquel tiempo por ser el más cómodo y capaz que había en todo el tránsito de Madrid a Barcelona», a la plaça on anys a vindre s'hi aixecarà el mercat i a on ara hi ha l'estació d'autobusos encara. La casa es feu famosa per esdevindre punt de trobada dels liberals de la ciutat, opositors de Ferran VII.
Més encara: organitzà i coordinà la construcció de la casa hospici del Sant Esperit (actualment edifici de la Diputació), a la qual destinà l'herència de 300.000 rals deixada a la ciutat pel governador californià Gaspar de Portolà, retirat i mort a la ciutat aquell 1787 i enterrat a l'església de Sant Francesc d'Assís, avui de Sant Pere, a la plaça que encara serva el nom de Sant Francesc.
|
 |
| Lleida. Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos Hainaut, 1728 — Palma, Mallorca, 1797. Primer titular del marquesat de Blondel de l'Estany i mariscal de camp de l’exèrcit (espanyol). Fou corregidor de la nostra capital entre 1787 i 1794, que es retirà ja emmalaltit. Set anys de profunda transformació urbana i de mentalitat de la classe dirigent local sota el seu exemple i dedicació al càrrec com a autèntic il·lustrat de les acaballes de l'Antic Règim. El seu origen francès, de la Valònia posteriorment belga, degué contribuir a aquesta diferent mirada que mostrà sobre els afers públics. El bust representa l'il·lustrat marquès (que mai no aprengué la llengua del país), col·locat davant a la banda de dalt dels porxos de la Plaça de la Paeria, al costat de la Plaça Sant Joan. Des d'allà, una mica elevat, veu passar cada dia milers de lleidatans apressats pel consumisme exacerbat, que ni tan sols el veuen, i si ho fan, ni tan sols s'hi fixen. Allà hi hagué el Pilar del General, on hi havia una argolla on eren lligats i exhibits els delinqüents. |
 |
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Un dels més grans problemes de la ciutat eren les inundacions recurrents que les avingudes del Segre provocaven als carrers baixos de vora el riu, posem de la Paeria en avall, quan el terreny va baixant fins a l'Hospital de Santa Maria. «Para conjurar este peligro», els paers de la ciutat «intentaron varias veces, durante los siglos XVI, XVII y XVIII, 'fer antepit [ampit o talús] en la vora del riu per salvar la ciutat», según se lee en los diferentes libros de actas de la Paeria».
La ciutat només disposava del vell pont de pedra, i la carretera principal entrava per l'Arc del Pont dins la ciutat, i carrer Major i carrer Sant Antoni avall sortia per la porta oest de la muralla. Això omplia de pols i de fang, de soroll de carruatges i bestiar tota aquesta artèria principal de la ciutat, «siendo molesto y peligroso su tránsito por ellas, e imposibles los empedrados y el establecimiento de comercios e industrias». El discurs del governador a les autoritats locals, quinze dies després de la presa de possessió, deixa ben clars els objectius de l'obra. El Marquès, que -si no recordo malament-, tenia el seu palau al carrer Major, havent-se adonat del greu problema, hi posava una unça d'or de la butxaca per a l'inici del projecte. |
 |
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Calgué reunir els 257 propietaris del veïnat per explicar-los el projecte. Malgrat que molts ciutadans benestants se subscrigueren a l'obra amb fons propis, tothom temia que una obra d'aquesta magnitud quedés avortada per manca de capital. El mestre d'obra (paleta, o constructor com diríem ara) Marià Biscarri s'oferí a portar la direcció de les obres de franc. El projecte fou encarregat a l'enginyer militar de l'exèrcit ocupant (espanyol) des de 1707. Un cop redactat el projecte, estimat al voltant dels 25.000 rals, calgué l'aprovació reial (de Madrid). Es volia aconseguir l'alineació dels edificis del carrer Major que donaven a la façana fluvial, molt irregular des de segles enrere, i la construcció del mur de contenció de les furioses aigües del Segre, i reomplir tot aquest espai per encabir-hi el pas de la carretera.
|
 |
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La pedra del mur de contenció fou extreta de la pedrera de Gardeny, «para construir el primer trozo de muralla de la nueva carretera, comprendido desde San Antonio al Portal de la Barca». Aquest embarcador era situat davant la Plaça sant Francesc, i hi fou construït al 1507 per causa de l'avinguda del Segre del 19 de maig que tombà un pilar i dos ulls del pont. «Para restablecer comunicación con la orilla opuesta, ínterin durase el arreglo, se colocó una barca frente a la casa del actual señor Pereña». Al 1641, durant la Guerra dels Segadors contra els monarques hispans, «para no dejar al enemigo, en aquellos tiempos de turbulencias, ningún punto de la ciudad abierto, se construyó al extremo inferior de dicha rampa [de l'embarcador], un portal que se cerraba durante la noche». El portal desaparegué amb la construcció de la Banqueta.
Per anar finançant aquesta superba obra, entre altres aportacions, el governador aconseguí la cessió dels impostos del peatge recaptats al pont lleidatà. |
 |
| 1900 ca. Lleida. La Banqueta de Blondel. Imatge de Victorià Muñoz, uns dels pioners de la fotografia lleidatana. Les fotos les preparava per a les edicions de la casa espanyola Hauser y Menet. Hi veiem la Banqueta urbanitzada de després de la caiguda de les muralles davant mateix de la Paeria, encara amb l'antiga façana. |
 |
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
A començament del 1787, s'instaura un treball a jova entre tots els veïns durant els dies festius fins a migdia, o dos rals de paga a canvi per als qui no volguessin treballar-hi personalment. Aquella tardor el Segre tornà a desbordar-se al pas per la ciutat, «que subió 20 palmos y se extendió un cuarto de legua, inundando todas las casas inmediatas y causando graves daños a la obra».
Conclòs aquell pany murallat a final del 1789, calgué ordenar als veïns de la ciutat que hi aboquessin totes les enrunes «para poder rellenar el espacio que quedaba entre las casas y la nueva pared, logrando por último ver terminado el primer trozo de carretera el de 1º de Agosto de 1790». Immediatament el trànsit rodat -de carros- hi fou desviat entre la porta de Sant Antoni i la plaça Sant Francesc, de manera que començà la construcció de clavegueram i empedrat als carrers de Sant Antoni i Major, tot passant per davant la catedral i l'Hospital, igual que s'havia ja fet als del Carme i Cavallers. |
 |
| Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida. Durant segles les aigües del Segre topaven, i sobreeixien, amb les cases del carrer Major, que feien de muralla davant el riu. El mur de la primera Banqueta de Blondel començava a allunyar el Segre d'aquelles antigues parets, en un esforç recurrent de la ciutat fins als inicis de la segona meitat del segle XX, en la primera postguerra, quan s'arribarà a la màxima expansió i estabilització de l'amplària tal i com avui la coneixem. La imatge permet de veure l'estreta carretera que conformava la Banqueta, per al pas dels carros, que ja no calia que entressin al carrer Major per l'Arc del Pont. La Banqueta fou, doncs, la primera ronda de circumval·lació exterior de la ciutat. Dos segles després, amb l'autovia al Nord i la LL-11 al sud, l'expulsió del trànsit de pas cap als afores de la ciutat serà una altra de les constants viàries fins a l'actualitat. |
 |
| Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida. La Banqueta tota rectilínia davant la Paeria. La imatge podria correspondre a les obres de millora i ampliació de la Banqueta efectuades a començament dels anys 1920, que la convertiren en un passeig més ample i enjardinat a la part més ampla, davant carrer Cavallers i el nou carrer d'eixample que anava creixent per darrere de l'Hospital, on s'hi instal·laren el teatre Viñes i el Liceu Escolar. |
 |
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La petició al Rei (espanyol) d'una nova destinació de part del Marquès feu saltar totes les alarmes entre les autoritats locals, que demanaren fervorosament que el militar il·lustrat es quedés a la ciutat. Restava acabar l'obra des de la Plaça Sant Francesc fins a l'Arc del Pont. Es tractava del tram més complicat, perquè calia encegar el primer ull a tocar del portal d'entrada a la ciutat i eixamplar-lo amb un nou arc per la banda de Cappont, perquè no es perdés capacitat d'empassar-se aigua durant les gran avingudes.
Per tal de no patir de les penúries econòmiques experimentades durant la construcció del primer tram de Banqueta, decidí d'adjudicar l'obra a una companyia solvent, executable a quatre anys, «con la sola condición que se le dejase cobrar íntegro por espacio de nueve, el peage del mismo puente». |
 |
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'obra d'aquest segon tram de Banqueta començà al gener de 1791, entre els elogis i gratitud dels paers i ciutadans. Aquell febrer, Blondel era nomenat tinent general de l'exèrcit ocupant, i «se le concedió continuar de gobernador, hasta dejar terminadas las importantes obras de la nueva carretera-arrecife y arreglo del puente».
A l'agost de 1793 s'acabà el nou arc de la part de Cappont «y la muralla de la media luna, y se procedió enseguida a tapar el primero inmediato a la ciudad». Els treballs en dies festius provocaren certa tibantor amb el bisbe Torres, amb el qual ja se les havien tingut feia un parell d'anys per causa del pitram de les sirenes de la font de la Plaça Sant Joan. Entre final d'aquell any i començament del 1794, la salut del governador militar esdevingué precària, cosa que l'obligà a sol·licitar un trasllat «no permitiéndole su salud soportar por más tiempo el clima de Lérida». El retir li fou concedit a final del mes de maig amb una pensió de 45.000 rals a l'any. |
 |
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
El dia primer de juny de 1794 s'acabaren les obres del pont, i quinze dies després el governador Blondel abandonava la ciutat. Una gran comitiva ciutadana, amb les autoritats al capdavant i «vecinos de todas las clases de la ciudad», l'acompanyaren en el camí cap a Barcelona fins ben bé mitja hora lluny de la ciutat. El Senyor General, Don Lluís, els encomanà d'acabar la carretera des del pont fins a la barca.
Però és clar: «A pesar de esta recomendación y de lo mucho que interesaba a la ciudad terminar cuanto antes tan importantísima obra», encara passaren tres anys i mig. Entre el juny i desembre de 1797 s'emprengué la resolució definitiva d'aquest tercer tram de la primitiva Banqueta, just per davant de l'edifici de la Paeria. |
 |
| Anys 1910. La Banqueta de Blondel, Lleida. La Banqueta primitiva, molt estreta davant la Paeria. D'allà fins al pont, no hi havia cap arbre, que arribarien amb l'ampliació. Llavors els pisos eren tots habitats, i a les fotografies sempre llueixen els llançols eixugant-se als balcons i galeries, a l'escalf del vent i del sol lleidatans. |
 |
| 1876. La Banqueta de Blondel, Lleida. L'incendi del primer teatre lleidatà, a l'antic edifici del Convent dels Agustins al carrer Major. El solar s'obriria al riu i avui connecta Blondel amb el Carrer Cavallers, que durant segles només desembocava a la Capella del Peu del Romer. A l'esquerra, l'edifici del terrat i les portalades, esdevindrà un taller d'automòbils a les primeres dècades del segle XX, com s'aprecia a les imatge de l'època. El dibuix és, doncs, prou realista. La Banqueta s'eixamplava en aquesta zona, i disposava d'arbrat. Al fons, el pont vell, rectilini en lloc dels arcs de pedra corbats de la banda de Cappont. En aquests anys, una riuada s'endugué els dos ulls de vora la ciutat i calgué refer el pont amb una passarel·la de fusta. Al mig del pont, encara s'hi veu l'antiga caseta de peatge. |
 |
| Anys 1910-20. La Banqueta de Blondel, Lleida. La Banqueta fou continuada cap a l'altra banda del pont, en direcció a la nova Rambla de Ferran. S'anà reomplint el terreny i s'hi guanyà una plaça, dita de Cabrinetty, on després de la guerra s'hi aixecaria l'edifici del Gobierno Civil (espanyol) a la ciutat. Actualment, d'aquest tros de Rambla entre el pont i la de Ferran, se'n diu Rambla de Francesc Macià. Fixeu-vos que els llançols sempre emblanquien les façanes estesos al ventet del riu. |