20161204

[1584] En Josep Sayó de la Renclusa, o Pepe el de Llausia, de Benasc

1915. Pic d'Aneto (la Vall de Benasc, la Ribagorça). 
«Un guia, en José de la Renclusa», Juli Barloque i Llagostera,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916 (ddd.UAB).
Fotografia de Juli Barloque (esquerra) al cim de l'Aneto l'estiu de 1915, en el moment de col·locar-hi el primer llibre del Centre Excursionista de Catalunya, amb el guia benasquès Josep Sayó al mig i el pic de Vallhiberna al fons de la vista. La fotografia, a l'arxiu AFCEC, porta l'autoria del tercer home, gran fotògraf de l'època, Santiago Perdigó i Díaz-Caneja, i, per tant, és més probable que ell en fos l'autor. El dia exacte en què es col·locà aquest primer llibre del CEC dalt del cim més alt del Pirineu: el 8 d'agost de 1915. 
1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). 
«Un guia, en José de la Renclusa», Juli Barloque i Llagostera,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916.
Ressenya d'una ascensió al cim de l'Aneto a l'estiu de 1915, com a homenatge al guia benasquès difunt, signada per Juli Barloque. 

«Abandonant el xalet de la Renclusa, llavors en construcció, en el que havíem passat la nit, ens dirigírem vers la cabana auxiliar, on dormien altres companys, menys matiners o més cansats». Eren les quatre de la matinada. «En José Sayó, tranquil, ben posades les bandes, engrassades les feixugues sabates, motxila proveïda, corda a l'espatlla, piolet en mà, esperava pacient que ens desdejunéssim». 

L'experimentat guia, que havia d'ésser l'arrendatari del nou xalet, era un bon coneixedor de la ruta d'ascens al gegant del Pirineu. L'enorme grandària de la glacera en aquells temps provocava l'existència de crevasses o grans esquerdes, molt perilloses; per tant, la ruta òptima, segons en Sayó, era «guanyar el Portilló de dalt, seguint amb tota prudència l'aresta fina i tallant que separa els glaciers de la Maladeta i d'Aneto».
1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). 
«Un guia, en José de la Renclusa», Juli Barloque i Llagostera,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916.
La vista extasiant de la glacera de l'Aneto és descrita amb minuciositat. Fins i tot, en Sayó «amb la mirada tranquil·la i fonda del muntanyenc, contemplava una vegada més els glaços eterns de la seva muntanya». Cent anys després, l'adjectiu 'eterns' ja no és aplicable a la gelera de l'Aneto, en retrocés accelerat aquests darrers decennis. Llavors, aquesta glacera tenia una extensió d'uns quatre-cents metres i un pendent del 50% en algun indret.

La tasca incansable d'un autèntic guia, sempre davant i amatent a les necessitats dels qui vénen al darrere. «Guanyat el Coll de Corones, i vençuda també la forta pala de neu que puja arrapada al rocam fins prop del cim, arribàrem al Pas de Mahomet i allà es revelà una vegada més l'esperit tutelar d'en José» tot ajudant en el trànsit «per aquella cantelluda aresta de parets verticals que s'aixequen més d'un centenar de metres per damunt d'espantós precipici, en el fons del qual jeuen els glaços eternals d'Aneto i de Corones».
1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). 
«Un guia, en José de la Renclusa», Juli Barloque i Llagostera,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916.
La silueta d'en Josep Sayó passant la carena de les muntanyes Maleïdes, en clixé de Mn. Jaume Oliveras. 
1916. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). 
«Un guia, en José de la Renclusa», Juli Barloque i Llagostera,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 260, setembre de 1916.
En Sayó portava en sa motxilla el primer llibre que el Centre Excursionista de Catalunya obrí al cim d'Aneto, i allà feren el solemne lliurament de l'àlbum a la muntanya, «que firmàrem tots nosaltres, ben guardat dins de dues caixes i sota la fita que s'aixeca en el propi cim». Conclou règiament i literària l'autor, que allà «deixàrem la penyora del domini de l'excursionisme català a mercè de les tempestes i turbonades, de les besades del sol i del mantell de la neu».

Al descens, s'acomiadaren d'en Sayó al Coll de Corones, atès que els dos excursionistes volgueren baixar cap a la cabana de la ribera de Vallhiberna, mentre que el guia retornava als seus dominis de la Renclusa. El buit del comiat d'aquell dia és metàfora del buit esdevingut després de sa desaparició l'any següent... «avui ja per sempre més».
1915. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Santiago Perdigó i Díaz-Caneja (1893-1935) (AFCEC-MdC).
El reputat guia benasquès, home senzill i de la terra, gran amic de Juli Soler i Santaló, impulsor de la construcció del xalet-refugi de la Renclusa, davant una magna esquerda a la gelera de l'Aneto.
1915. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
Foto: Santiago Perdigó i Díaz-Caneja (1893-1935) (AFCEC-MdC).
En Juli Bartoque i en Josep Sayó, en la cordada de l'ascensió a l'Aneto per inaugurar-hi el primer llibre del CEC. El tercer encordat, el propi fotògraf, que tenia llavors tot just 22 anyets.
1915. La Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça).
En Josep Sayó, Pepe de Llausia, per la casa familiar a Benasc, davant el refugi a punt d'inaugurar-se i que havia de portar arrendat durant els propers trenta anys. El traïdor temps de la muntanya que tan bé coneixia li ho impedí. N'agafà les regnes son gendre, Antònio Abadias, que també es convertí en un altre gran dels llegendaris guies pirinencs del segle XX. 
a