 | ||
1885. BCN. «Excursió-visita a la Companyia d'Aigües de Barcelona», I. Martí Turró.
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 77 i 78, febrer i març (UAB).
La visita a aquesta companyia industrial de proveïment d'aigua a la capital s'efectuà al 2 de març de 1884.
|
 |
1885. BCN. «Excursió-visita a la Companyia d'Aigües de Barcelona»,
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 77 i 78, febrer i març (UAB).
Quadre del consum d'aigua per habitant/dia d'algunes principals ciutats europees, i de les diferents companyies subministradores de la capital catalana. La Companyia d'Aigües invertí en l'explotació de la deu de Sant Martí de Provençals, «que com a immens tresor s'amagava sota les sorrenques terres del pla del Teulat». L'excursió a Sant Martí s'hi féu amb tramvia: «Baixàrem en l'estació, més enllà del cementiri, i una passejada de 15 0 20 minuts a peu nos portà a l'entrada de l'establiment».
|
 |
1885. BCN. «Excursió-visita a la Companyia d'Aigües de Barcelona»,
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 77 i 78, febrer i març (UAB).
Des d'aquesta planta se subministraven 24 milions de litres d'aigua a la ciutat. S'hi expliquen les construccions i pous practicats sobre el tàlveg del riu Besòs, és a dir, al més fons de la vall. D'allà «se prenen les aigües per a elevar-les als dipòsits de la torre». Una de les dificultats de les instal·lacions fou evitar les avingudes del Besòs, que «se n'hauria emportat més d'una vegada totes les bastides i aparatos, a no haver sigut les obres tan perfectament dirigides».
|
 |
1885. BCN. «Excursió-visita a la Companyia d'Aigües de Barcelona»,
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 77 i 78, febrer i març (UAB).
«Lo rei d'aquestos [edificis] i que en alt grau cridà l'atenció dels visitants, és la colossal torre, projectada per l'arquitecte D. Pere Farrés, que tindrà, quan termenada, l'altura de 90 metres». Els excursionistes pujaren fins a la meitat, 45 m: «lo panorama que des d'aquella altura s'ovira [albira] sobre la fèrtil plana, és dels és bonics; a una part, Barcelona s'estén majestuosa, quasi coberta per lo mantell de fum que aboquen les xemeneies de ses mil fàbriques; Al Nord i Oest, tanca l'horitzó la serra del Tibidabo, que resguarda la capital de la fredor dels vents d'aquell quadrant, i li brinda asiento per a infinites cases de recreo i llocs d'esbargiment; mentre que a la part oposada, la bonica costa del llevant apareix salpicada de blanques taques que representen altres tantes poblacions, industrioses i netes com a catalanes que són, i l'argentat Mediterrani s'ostenta amb tota sa grandiositat, solcat sempre per innombrables naus». La fàtua meravella pel progrés (contaminant).
|
 |
1885. BCN. «Excursió-visita a la Companyia d'Aigües de Barcelona»,
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 77 i 78, febrer i març (UAB).
«Una de les aplicacions que la Companyia pensa donar a la torre és la de sostenir un potent foco de llum elèctrica que, al temps que serveixi de far, per a los navegants... il·lumini l'extensa plana que envolta Barcelona». S'hi descriu el quarto de màquines.
|
 |
1885. BCN. «Excursió-visita a la Companyia d'Aigües de Barcelona»,
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 77 i 78, febrer i març (UAB).
Proporcions de la torre d'aigües en comparació a l'esvelta fumera de la màquina de vapor.
|
 |
1885. BCN. «Excursió-visita a la Companyia d'Aigües de Barcelona»,
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 77 i 78, febrer i març (UAB).
La torre encara no era del tot acabada. El dipòsit de son cim«li permetrà repartir aigua fins a una altitud de 80 m, és a dir, a la part alta de Gràcia, Putxet, etc». S'hi afegeix una analítica de l'aigua potabilitzada i el preu per metre cúbic: «100 duros l'any i 6 de cànon. Lo metre cúbic equival aproximadament a mitja ploma de Barcelona»
|
 |
| 1882. Companyia d'Aigües de Barcelona. Construcció de la torre, autor anònim. La gran torre solitària damunt el pla del Taulat barceloní, que temps a vindre s'ompliria de fàbriques completament. S'hi observa també la construcció dels pous de captació. |
 |
| 1881. Companyia d'Aigües de Barcelona. Gravat del projecte original i plànol d'una secció de la torre, Pere Falqués. Font: Manuel Guàrdia, La revolució de l'aigua a Barcelona, MUHBA, 2012. |
 |
| 2011. Companyia d'Aigües de Barcelona. Vista actual de la torre, un cop desaparegudes les fàbriques i urbanitzat l'entorn (Icària). |
 |
1884. BCN. «Visita als tallers de construcció de màquines de cosir i altres, de Miquel Escuder», Simó Alsina.
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 67, abril (UAB).
La visita s'efectuà al matí del 30 de setembre de l'any anterior.
|
 |
1884. BCN. «Visita als tallers de construcció de màquines de cosir i altres, de Miquel Escuder».
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 67, abril (UAB).
La fàbrica es trobava al carrer de Sant Ferran, 54, de la Barceloneta: «Predestinat sembla aqueix punt de la barriada marítima de Barcelona a grans instal·lacions industrials, ja que a pocs passos se troben los celebrats tallers també de construcció de màquines de ferro universal, coneguts per La Maquinista Terrestre y Marítima, la fàbrica de gas La Catalana, les fundicions Vulcano y Alexander i els tallers especials per a màquines agrícoles de Pfeiffer...»
|
 |
1884. BCN. «Visita als tallers de construcció de màquines de cosir i altres, de Miquel Escuder», Simó Alsina.
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 67, abril (UAB). |
 |
1884. BCN. «Visita als tallers de construcció de màquines de cosir i altres, de Miquel Escuder».
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 67, abril (UAB).
Comentari de l'exposició de màquines de cosir de què disposava la casa, de totes mides i models, «algunes d'elles tancades en magnífics armaris de riques fustes, adornats per delicats i primorosos treballs escultòrics, que els donaran l'aspecte d'un moble ric i digne de figurar en lo saló més aristocràtic».
|
 |
1884. BCN. «Visita als tallers de construcció de màquines de cosir i altres, de Miquel Escuder».«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 67, abril (UAB).
A la gran sala de treball, els visitants són sorpresos per la immensitat de l'espai, «contribuint a son majestuós aspecte les corretges que des dels tambors de les transmissions del sostre baixen a les politges de les màquines que fan moure, com si fossin llaços de vida, o millor dit, les artèries d'un gran monstre per on circula la sang a... son organisme», tot plegat mogut per una màquina de vapor de 8 cv de força.
|
 |
1884. BCN. «Visita als tallers de construcció de màquines de cosir i altres, de Miquel Escuder».«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 67, abril (UAB).
La visita al segon cos d'edifici ens mostra les altres màquines que es fabricaven en aquesta indústria, com per exemple les màquines de gas per a confeccionar la pasta de xocolata. L'empresari feia distribució de les màquines a domicili, per a la qual cosa disposava de cotxeria i estables, «on tinguérem ocasió de veure les cavalleries i els distints vehicles que posseeix el senyor Escuder, tant per a ús de l'establiment, això és, per a transportar les màquines a domicili, com per a lo servei particular de l'intel·ligent industrial».
|
 |
1884. BCN. «Visita als tallers de construcció de màquines de cosir i altres, de Miquel Escuder».«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 67, abril (UAB).
Senyala l'autor de la ressenya, la particularitat dels cartells penjats per tot arreu de les parets de tots els departaments de la fàbrica, com ara:
«El obrero que explota a su dueño y éste al obrero acaban los dos por arruinarse». «Trabaja la hormiga, trabajan los mundos, trabaja Dios sin cesar en su inmenso laboratorio; justo es que trabajemos para alcanzar la bendición del Eterno». Aquests cartells, doncs, «contenen pensament, màximes i sentències, impresos en caràcters negres i llegibles, destinats a inculcar en l'ànim de l'obrer l'afició al treball i el respecte a sos semblants, senyalant-los al mateix temps les funestes conseqüències...» Una visió paternalista i de classe (burgesa) de la formació dels treballadors, i en el castellà obligat de l'època. |
 |
1884. BCN. «Visita als tallers de construcció de màquines de cosir i altres, de Miquel Escuder».«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 67, abril (UAB).
«A més de cosir, de fer xocolata i motors de gas... ne fa d'altres d'utilitat innegable com són les d'elaborar taps de suro..., ascensors amb pressió d'aigua, bombes, màquines per al treballat de fusta i altres». Segons la ressenya, el propietari «començà essent un humil obrer que en sa joventut treballava en un soterrani del carrer Sant Miquel de la Barceloneta, que gràcies a l'enginy i l'amor al treball logrà més tard establir-se en una botiga del carrer de Ginebra davant mateix de la font dita de la Batzegada en aquell barri marítim...» Arribà a disposar de botigues «en lo carrer de l'Hospital, prop de la Rambla, i altra recentment en lo d'Escudellers».
|
 |
1884. BCN. «Visita a la col·lecció de dibuixos, fotografies i antiguitats de l'Empordà, de Josep Pella i Forgas».
L'article acaba amb un gran panegíric d'aquest home fet a si mateix, que acomplí el gran somni del cabaler català. «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 67, abril (UAB). |