 |
1884. BCN. «Visita a la tipografia dels Srs. Successors de Narcís Ramírez Ricart i Cia», I. Martí Turró.
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 64, gener (UAB).
Sala de la secció de caixes, amb els operaris component les galeres. La sala disposava de balconada per tots quatre costats, i d'un immens rellotge al fons.
Gravat: Antoni Castelucho / Ribas. |
 |
1884. BCN. «Visita a la tipografia dels Srs. Successors de Narcís Ramírez Ricart i Cia», I. Martí Turró. «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 64, gener (UAB).
Aquesta visita fou feta al 19 de febrer de 1883 i entre els participants a la sortida hi havia en Massó i Torrents. «Aquesta impremta fou fundada en 1847 per D. Narcís Ramírez i està actualment instal·lada en un edifici construït ex-professo en 1862 en lo passatge d'Escudellers». La intenció de l'autor és explicar «per llur ordre... les diferents operacions que exigeix la publicació d'una obra des de la composició fins a l'enquadernació».
|
 |
1884. BCN. «Visita a la tipografia dels Srs. Successors de Narcís Ramírez Ricart i Cia».
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 64, gener (UAB).
El procés de composició per tipus, «que són peces metàl·liques formades per una lliga o aleació de plom, zinc i antimoni». N'hi havia d'haver de tota mena: «abecedari de minúscules, majúscules, vocals, amb o sense accents, signes ortogràfics, etc., unes peces que no tenen relleu i que se destinen ja a separar unes lletres d'altres, ja uns d'altres noms, o també per a omplir los blancs que queden al final d'un capítol o després del punt final».
Tots aquests tipus els «té lo caixista reunits a son davant en una caixa», amb 103 caixetins no per ordre alfabètic, sinó per freqüència d'ús.
|
 |
1884. BCN. «Visita a la tipografia dels Srs. Successors de Narcís Ramírez Ricart i Cia». «...lo local destinat als caixistes està en la planta baixa al voltant de la gran obertura que serveix per a donar llum i aire als qui treballen en lo soterrani; a l'hora en què férem la visita, poguérem veure lo gran nombre d'individus (regularment uns 200) que silenciosament i amb una llestesa extraordinària, s'ocupaven en aquest difícil i bonic treball». S'hi explica la funció del componedor, on s'ordenen les caixes dels tipus. Després a les galeres, d'on va sorgir amb la invenció de la impremta el mot galerada, que és la prova que es trau per tal que el corrector repassi la composició i pugui esmenar-ne les errades.«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 64, gener (UAB). A la sala d'impressió, «l'efecte que ens causà lo primer cop de vista d'aquella espaiosa habitació és indescriptible; aquella multitud de màquines en continu moviment, aquell soroll eixordador capaç de marejar a qui no hi està acostumat, aquella trepidació formidable que fa tremolar la terra, formant un conjunt que impressiona fortament».
|
 | ||
1884. BCN. «Visita a la tipografia dels Srs. Successors de Narcís Ramírez Ricart i Cia».
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 64, gener (UAB). Comentari de les premses, especialment de la Minerva, «amb la qual un sol operari pot fer amb facilitat una tirada de 1.000 exemplars per hora». Tot mogut per dos màquines de vapor de 12 cv, l'una «destinada a funcionar de continuo i l'altra sols com auxiliar en cas de desperfecte de la primera». La mateixa empresa disposava de sala de fosa als soterranis per a la fabricació dels tipus de les caixes d'impressió, procés del qual se n'expliquen els detalls.
|
1884. BCN. «Visita a la tipografia dels Srs. Successors de Narcís Ramírez Ricart i Cia», I. Martí Turró.
«Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 64, gener (UAB).
Detalls dels operaris a la sala de composició de caixes. |