 |
| 1842. «The Barcelona Insurrection». «The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books). Les tropes (espanyoles) aquarterades a la ciutat, comandades per son capità general Juan Antonio van Halen y Sarti, defensen la plaça de Pla de Palau davant dels insurgents nacionals. La insurrecció popular s'havia produït al 13 de novembre, en contra de la política econòmica lliurecanvista del regent de la corona (espanyola), general Espartero, que danyava les exportacions industrials catalanes i, de retruc, afectava els llocs de treball de les classes populars. La ciutat també li tenia ganes al capità general van Halen, que l'any anterior havia reprimit amb duresa la ciutadania amb motiu de l'intent d'enderroc de la Ciutadella, i quan encara cuejaven les darreres escaramusses de la primera guerra carlina, i els republicans tenien gran predicament entre l'obrerisme. A més, el descontentament de la població era molt gran, a causa que s'exigia als barcelonins de mantindre la soldadesca per mitjà de racions obligades de menjar. La insurgència esclatà a partir del tumult que tingué lloc al Portal de l'Àngel, a l'entrada de la ciutat encara emmurallada (fins al 1854 no en començaria l'enderroc). Un grup de treballadors retornava a la ciutat diumenge a la tarda d'aquell 13 de novembre després d'haver passat el dia al camp, i intentaren de passar-hi certa quantitat d'alcohol sense pagar el dret de portes. La disputa transcendí a tota la ciutat, que en poques hores estava plena de barricades i s'hi havia organitzat una junta revolucionària. |
 |
1842. «The Barcelona Insurrection».
«The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books).
La plaça del Pla de Palau, la principal de la ciutat durant segles, atès que donava accés al Portal de Mar i, per tant, era l'entrada de persones i mercaderies que hi arribaven via marítima. El Palau Reial, destruït per un incendi al 1875, havia estat l'antiga Hala dels Draps, o sigui, la porxada sota la qual es contractaven les mercaderies, anomenat porxo del forment o del gra, que el Consell de Cent hi féu aixecar al 1389, després completat amb un edifici de magatzem. Des de l'inici del segle XIX havia començat a destinar-se a Palau Reial dels monarques (espanyols). La font monumental dita del Geni Català no hi fou emplaçada fins al 1855.Les tropes (espanyoles) s'hagueren de refugiar a les fortaleses de Montjuïc i la Ciutadella, des d'on envoltaven la ciutat. Després de vint dies d'escaramusses entre la milícia ciutadana i les tropes militars, el general Espartero ordenà personalment el bombardeig de la capital des de Montjuïc. El capità general van Halen el portà a terme el dia 3 de desembre, amb un total de 1.014 projectils llançats, prop de cinc-cents edificis danyats, i una trentena de morts. La ressenya de l'hebdomadari londinenc encara no podia recollir l'acció, i només parlava dels incidents esdevinguts al llarg del mes de novembre. |
 |
1842. «The Barcelona Insurrection».
«The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books).
El setmanari londinenc havia iniciat singladura al 14 de maig d'aquell any, i fou el pioner a incloure gravats a les pàgines de la revista al preu de 6 penics. Amb un parell de decennis es convertí en el gran referent de l'establishment britànic. |
 | |
|
 |
1842. «The Barcelona Insurrection».
«The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books).
Detalls dels enfrontaments a la Plaça de Pla de Palau, davant el Palau Reial. |
 |
1842. «The Barcelona Insurrection».
«The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books).
«This insurrection is the more to be regretted since it has commenced in a citu like Barcelona, wich... is certanly the largest, most industrious and flourishing... Placed on the coast of Catalonia... the people of Barcelona have always evinced a spirit of commercial industry, joined to the desire for political liberty».El setmanari explica una historieta, aliena als fets relatats però molt del gust anglès de l'època, sobre els excessos de la Inquisició (espanyola) a Barcelona. S'hi diu que al Convent dels Dominics, no gaire lluny del Pla de Palau, s'hi ornamentaven les parets amb més de 500 retrats d'herètics passats per les flames inquisitorials, «their names inscribed beneath each figure... They are surrounded by demons, drawn in all the hideous and grotesque shapes which imagination could suggest, who amuse themselves by torturing and devouring the unhappy victims who writhe in vain struggles to scape». Un exemple prototípic de la simplista confusió europea del tarannà català amb la idiosincràsia espanyola, només pel fet de pertànyer al mateix Estat. |
 |
1842. «The Barcelona Insurrection».
«The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books).
Notícia a tota pàgina de la revista anglesa. |
 |
1842. «The Barcelona Insurrection».
«The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books).
«The Rambla is the chief street in Barcelona, and usually displays a scene far different from that which our artist has here had to depict». Segueix una variada descripció dels personatges que s'hi podien contemplar... en temps de pau. |
 |
| 1842. «The Barcelona Insurrection». «The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books). «The news from Barcelona continues to wear the most alarming aspect... All the streets were barricaded». S'esmenten les baixes de l'exèrcit (espanyol), i s'hi parla de més de 500 morts. Sembla que en les cròniques periodístiques de l'època, s'hi escrivia molt d'oïda. La Junta de Barcelona expedia els salconduits, que eren signats amb el lema 'la Nació i la Llibertat', segons el diari anglès. |
 |
1842. «The Barcelona Insurrection».
«The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books).
Detall de la Rambla, plena de la fumarada dels canons i ocupada per la infanteria de l'exèrcit (espanyol), en lluita contra els barcelonins revoltats, i on s'hi veuen alguns cadàvers estesos a terra. |
 |
1842. «The Barcelona Insurrection».
«The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books).
«The National Guard is composed of the working classes, who are well armed, and have plenty of ammunition», de manera que les tropes regulars (espanyoles) s'havien hagut de recloure a Montjuïc. S'hi comenten les demandes de la Junta revolucionària de protecció de la indústria. En canvi, els republicans pressionaven per la proclamació de la República.El ban proclamat per la Junta és traduït a l'anglès i s'hi expliquen els motius de la revolta. Sembla que les filles del general Van Halen foren arrestades quan eren a punt d'embarcar per abandonar la ciutat, i posades a disposició de la Junta ciutadana. Els esforços per preservar l'ordre públic, i per atraure's l'afecte dels soldats (espanyols), foren constants. «If Barcelona shoud be saved the horrors of a bombardment it will be owing to the firm language of the French Consul». Però Barcelona fou finalment bombardejada per ordre directa del govern (espanyol). L'operació va iniciar-se cap al migdia i va durar unes dos hores, amb nombrosos edificis en flames i ferits que eren recollits de les runes. Cap a les sis de la tarda, una comissió ciutadana va demanar que s'aturessin les hostilitats, mentre que el general Van Hallen exigí la rendició total i el lliurament dels responsables. El cònsol francès, Ferdinand de Lesseps, que havia liderat la construcció del Canal de Suez, s'entrevistà amb el general repressor i aconseguí que no es reprenguessin els bombardejos, que s'alliberessin detinguts de cada bàndol, i que la multa que s'imposés a la ciutat fos esmorteïda. Per aquests serveis, la ciutat li dedicaria al 1895 una de ses places públiques més importants. |
 |
1842. «The Barcelona Insurrection».
«The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books).
La Rambla plena de foc creuat, amb tiradors dalt dels terrats, de les torres de la plaça Nova al darrere i a les finestres contra els soldats, que des del passeig responen a canonades. Entre la fumerada, s'hi aprecia la Font d'Hèrcules, la font ornamental més antiga de Barcelona, de l'escultor Salvador Gurri, instal·lada al Pla de l'Os o Passeig de l'Esplanada des de l'any 1797, davant l'antiga porta de Santa Eulàlia o de la Boqueria. |
 |
 |
1842. «The Barcelona Insurrection».
«The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books).«The Catalonians have always been celebrated for their courage». La lluita a la Porta de Santa Eulàlia als primers moments de la revolta. El despatx de premsa parla d'altres amotinaments en altres ciutats del nord de Catalunya, probablement per mor d'algunes partides carlines restants. |
 |
1842. «The Barcelona Insurrection».
«The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books).
Detalls de la brega entre civils barcelonins armats i soldats de l'exèrcit (espanyol). La repressió del Regent (espanyol) fou implacable: després de desarmada la milícia, un centenar de presoners foren afusellats. La ciutat fou condemnada a refer la Ciutadella amb una contribució extraordinària de 12 milions de rals. Tots els diaris, excepte el conservador Diario de Barcelona, foren tancats i el gremi de teixidors, dissolt. |
 |
1842. «The Barcelona Insurrection».
«The Illustrated London News», núm. 30, 3 de desembre (Google Books).
Des de dalt d'unes bótes de vi carregades en un carro, un vailet amb barretina dispara contra els soldats, mentre la resta lluiten cos a cos, per sobre d'altres cadàvers i tot. Al capdavall, una escena d'esperit profundament romàntic, probablement molt del gust dels acomodats lectors anglesos de la revista. |