 |
| Anys 1900-1910. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Silvi Gordó i Montanya -SGM, la Pobla de Segur. El petit poble de Gerri al tombant del segle XIX al XX, amb el Raval del Roser en primer terme i el gran Casal de la Sal al fons. Presa des del barranc d'Enseu. |
 |
| Anys 1900-1910. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Silvi Gordó i Montanya -SGM, la Pobla de Segur. Esplèndida imatge de les salines des de dalt del poble, amb els erals i els conductes elevats d'aigua salada. Al fons, l'aleshores repoblat bosc de Pentina, al sud de la vila. |
 |
|
Descripció de la localització de la vila, «a la orilla occidental del rio Noguera Pallaresa en terreno montuoso, y en gran parte inculto por la muchas minas de hieso [ges o guix] en que abunda», amb notòria producció agrícola de tota mena.
|
 | ||
|
La vila devia quedar tancada per les mateixes cases i algun pany de mur, i per això descriu l'autor que «tiene tres puertas, un Hospital y algunos Oratorios», amb 100 veïns que feien unes cinc-centes persones. La referència a l'antiquíssim monestir és obligada.
Però allò més destacat, sempre n'és la sal:
«A un tiro de fusil de la puerta que llaman de la Villa [la septentrional] hay una fuente de agua salada que sale de la falda de un monte, de cuyas aguas se fabrican muchas cargas de sal anualmente, de que no solo se abastece todo este partido, sino que se pasan una gran parte de ella a Francia, con permiso de S.M. [espanyola en aquells temps] por cuya quenta se administran estas Salinas».
Fins a la fi de l'Antic Règim, el senyor temporal de vila fou l'Abat del cenobi benedictí. Primerament, el monestir era dedicat a Sant Vicent màrtir, «pero despues que se halló una imagen de Nuestra Señora, se llamó de Nuestra Señora de Gerri». Probablement, el canvi degué tindre lloc en la reconstrucció del segle XII, quan l'església es proposava el control del règim feudal per mitjà del control del paper social de la dona, per a la qual desenvolupà el model marià basat en la virginitat, fins aleshores inèdit al si del cristianisme.
El primer comte de Pallars, Frèdol de Tolosa, súbdit de Carlemay s'encarregà de la reconquesta i reedificació del monestir gerrienc, que els sarraïns havien destruït durant la primera meitat d'aquell reculat segle VIII.
|
 |
| Anys 1900-1910. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Silvi Gordó i Montanya -SGM, la Pobla de Segur. El superb pont romànic d'un sol gran ull damunt de la Pallaresa, en una preciosa presa des de baix, de l'areny de la marge esquerra una mica aigües amunt, per poder enquadrar-lo tot sencer. Amb figurants i tot, que esperaven el retrat. |
 |
| Anys 1900-1910. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Silvi Gordó i Montanya -SGM, la Pobla de Segur. La part septentrional de l'estret de Collegats, baixant de Gerri cap a la Pobla de Segur. El camí de terra amb aquells antics i característics mollons de pedra de protecció. Com que s'hi aprecien pals de llum, cal datar la imatge després de la construcció del pantà de Sant Antoni, o sia, als voltants de 1915. No sabria dir ara mateix si hi havia pals de línia de telègraf cap a la primera dècada del segle. |
 |
| Anys 1900-1910. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Silvi Gordó i Montanya -SGM, la Pobla de Segur. Vista del congost de Collegats i de la Noguera Pallaresa al lloc de «la casilla», potser cap a la sortida meridional, allà on al segle XIX hi hagué la Barraqueta o caseta on la Casa Bringuer de la Pobla de Segur cobrava el dret de pas, aprox. a la boca sud de l'actual túnel. |
 |
| 1900 ca. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Thomas. La data de circulació de la postal és del 1903. La vista, dels salins i eres a l'arribada a la població. amb la vila al fons, sempre amb el gran casalici del magatzem de la sal, l'Alfolí reial, destacant dalt del poble per sobre de les altres teulades. S'hi aprecia com el vell pont romànic descansava suaument sobre la marge esquerra de la Noguera. |
 |
| 1900 ca. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Thomas. Meravellós testimoni del Raval del Roser, amb els salins als peus de l'estret camí. La conducció canalitzada de l'aigua salada des dels afores al nord de la vila es feia en aquests canalons elevats, de fusta, que travessaven per baix al riu i per sota del pont fins als salins d'aigües avall, els més amplis, a l'entrada de la vila, davant per davant del monestir. |
 |
| 1900 ca. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Thomas. La mateixa postal, escrita per davant, segons el costum de l'època. La part posterior era enterament dedicada a l'adreça i franqueig. |
 |
| Anys 1900-1910. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Silvi Gordó i Montanya -SGM, la Pobla de Segur. La sortida de Collegats, a 4 quilòmetres del «pintoresco pueblo que posee salinas». Diria que la imatge és de l'entrada a l'estret pujant de la Pobla, tot i que la vista està encarada cap al sud, i que l'edifici que s'hi veu és l'Hostal del Pas o Barraqueta abans esmentada, on s'hi feia el cobrament del dret de pas i on també s'hi podia fer nit. |
 |
| Anys 1900-1910. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Labouche Frères, Tolosa. Vista dels «alrededores», del barri dit del Comte, a tocar de l'actual cruïlla de Balestui, a la dreta de la Pallaresa. L'església del Carme hi és actualment desafectada. |
 |
| Anys 1900-1910. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Labouche Frères, Tolosa. Magnífica presa del Raval del Roser des de l'altra banda del riu. Al peu del mur de l'estreta carretera, les conduccions de l'aigua salada cap als salins, que veiem allà tots blanquinosos i planers. Les finestres i finestrals de les cases encara tenen totes pintades un marc en blanc de calç i algun llençol de la bugada penjat i tot. |
 |
| 1938. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). La casa comercial de Gerri, dita Quincalleria Vda. Federico Viadera e Hijos, o també Comerç, féu fer en aquells començament de segle XX una edició de cartes postals als prestigiosos germans Labouche de Tolosa, o també al conegut fotògraf aranès Manuel Solé. En la imatge anterior, al peu a la dreta, hi veiem la indicació. Prova que el negoci de la sal encara devia surar amb certa prosperitat. Molt pocs poblets com Gerri podien permetre's aquestes edicions simplement perquè no hi havia prou mercat. |
 |
| Anys 1920-30. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). No tinc referències de l'edició, que devia d'ésser una postal genèrica que es personalitzava amb el nom del poble que el carter demanava. Del tot segur que es tractava de l'estampeta que repartia per a les estrenes de Nadal. Una altra prova d'una certa prosperitat de la vila. |