20161011

[1539] La volta al món al segle XIX (iii): vistes americanes

1827. Cascada del Niàgara (USA), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Vista de la Cascada de la Ferradura, la més famosa de les Niagara Falls, a la frontera entre els Estats Units i el Canadà. L'etimologia de Niàgara deriva del nom del poble de la tribu índia iroquesa allà establert i significa «punt de terra tallat en dos».


1827. Filadèlfia (USA), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
El port sobre el riu Delaware, i la ciutat de Philly, a Pennsilvània, nucli històric, cultural i artístic dels Estats Units, fundada al 1682, que arribà a ésser la tercera més poblada de l'Imperi Britànic després de Londres i Dublín, la més important de les ciutats de les Tretze colònies. Al 1776, el Congrés Continental s'hi va reunir al 4 de juliol per declarar la independència dels Estats Units respecte de la Gran Bretanya.




1827. Nova York (USA), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Manhattan al segle XIX amb Brooklin que es començava a omplir.
Conrad Malte-Brun (1775-1826) fou un danès proscrit que arribà a Franca al 1799 a l'edat de 24 anys. Estudiós de la teologia, participà de les idees de la Revolució i acabà ocupant un lloc important dins la «Société de Géographie» de París. Va escriure el que podríem considerar la primera geografia universal moderna: el «Précis de la Géographie Universelle ou Description de toutes les parts du monde» (1810 i ss). Fou l'inventor del terme Oceania.
1827. San Francisco, Califòrnia (USA), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
A final del segle XVIII, l'expedició dirigida pel balaguerí Gaspar de Portolà va descrobrir la badia i reclamà el lloc per a la corona espanyola. Aquell anys s'hi establiren el presidio i la missió, comandats l'un pel tinent Josep Moraga, i l'altra pels frares franciscans amb el pare  mallorquí Francesc Palou al capdavant. Una segona missió, aixecada en territori més favorable, s'acabà al 1791, i encara es conserva. Feta de tova, és l'edifici més antic de la ciutat que s'ha preservat intacte. Després de la guerra amb Mèxic, passà a domini dels EUA al 1847 i ràpidament s'hi desenvolupà la gran ciutat de la costa oest nord-americana.
1827. Guayaquil (Equador), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La ciutat equatoriana al costat del Pacífic, amb el barri de cases de fusta elevades sobre l'estuari del riu Guayas.
1827. Buenos Aires (Argentina), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
El nou moll del port de la capital argentina, amb el característic edifici semicircular de la Duana vuitcentista. Al darrere, ombrejada, la catedral de la ciutat.