 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre.Foto: Josep Tomàs i Bigas (Thomas), (Barcelona, 1852 — Berna, 1910). Els febrils enderrocs de la ciutat vella a l'inici del segle XX. El món volgué córrer acceleradament cap al futur i, tristament i penosa, començà per enderrocar-ne part del passat, com si la desaparició dels elements materials pogués renovar les ciutats, talment un arbre que veu esporgades ses branques. |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. «Van ja més de 200 cases les que són a terra... i ara ja es veu la mar des de la Plaça de l'Àngel i al pas que anem no tardarem a veure'l des del carrer Baix de Sant Pere. D'aquest a la Plaça d'Urquinaona podem dir que no hi ha més que un pas i s'haurà fet una part del miracle». De la bombolla immobiliària més descarnada d'ara fa un segle. «La Ilustració Catalana» fou una destacada revista gràfica editada a Barcelona del 1880 al 1894. Fins al 1882 aparegué desenalment a cura d'Eudald Canivell, Ramon E. Bassegoda i Jacint Laporta i dirigida per Josep Franquesa i Gomis, que fou substituït aviat per l'editor de la revista Carles Sampons. Francesc Matheu, amb l'impressor Josep Thomàs, l'adquirí, i al 1883, com a director, la convertí en quinzenal, publicà acurats extraordinaris —els dedicats a l'Exposició del 1888 li valgueren la medalla d'or del certamen— i aconseguí la col·laboració dels principals artistes i escriptors del moment. En una segona època (1903-17) aparegué com a setmanari amb el nom d'Ilustració Catalana, amb la col·laboració de Josep Alemany, antic director de La Ilustració Llevantina. Es convertí en una de les principals publicacions catalanes —hi col·laboraren Joan Maragall, Narcís Oller, Joaquim Ruyra, Josep Carner, Josep M. Folch i Torres, Magí Morera i Galícia—, mantingué l'esperit tradicional i de Renaixença —amb conflictiva obstinació pel que fa a l'ortografia—, es féu ressò de moltes iniciatives culturals i del catalanisme polític i publicà el suplement Feminal. L'encariment del paper produït per la guerra de 1914-18 condicionà la substitució de la revista il·lustrada per la més modesta Catalana (enciclopèdia.cat). |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. Carrer de Graciamat, entre la Riera de Sant Joan i la plaça de l'Oli, format al segle XV, desaparegut per la construcció de la Via Laietana. |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. Detalls de l'antic carrer de Graciamat, amb els xiquets que surten de l'escola o potser de passeig un diumenge a la tarda, car els veiem ben mudats i cofats i tot. Una altra parella també passeja amb la nena entre un paisatge de parets mitgeres i runa per totes bandes. |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. El carrer de Vidal i el de les Donzelles, desapareguts per obrir una plaça al costat de l'antiga plaça de l'Oli, al darrere del carrer de la Tapineria. |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. El campanar de la Capella de Santa Àgata despunta al darrere, mentre una dona passa entre un munt de runa amuntegada al mig dels patis oberts. |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. L'antiga Plaça de l'Oli, «amb els trossos dels carrers de les Tres Voltes i del Bon Déu» |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. Detall d'un carro, buit, a força de braços, i de les mitgeres que restaren. La plaça degué son nom al fet que s'hi vengués l'oli dins la ciutat, sota uns porxos ja enderrocats al segle XVII. El campanar de la porta de Sant Iu de la seu barcelonina, dita de les Hores o del Rellotge ensenya la seua característica estructura superior de ferro treballat en estil modernista de finals del segle XIX. |
 |
| 1855.- Plaça de l'Oli i entorn en un plànol de Barcelona de mitjans del segle XIX. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya) (Barcelofília). |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. Una gran esplanada guanyada als carrers del Pont de la Parra, Tarascó, Riera de Sant Joan i Mercaders. |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. Les dos torres-campanars de la Seu barcelonina s'albiren al darrere de les mitgeres despullades de la nova plaça, amb el cimbori encara en obres. També s'hi aprecien el campanaret i el cimbori de l'església de Santa Marta. La runa encara no ha estat del tot enretirada, però els vianants ja observen el nou espai. |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. Vista posterior de l'Església de Santa Marta, que també sucumbí al «progrés». La façana barroca fou traslladada a un dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau, llavors també obra de nova construcció. |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. Llambordes, pedres i carreus amuntegats foren el darrer testimoni de la ciutat medieval autèntica en vies de desaparició. |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. Perspectiva de la nova gran via Laietana, amb el carrer Baix de Sant Pere al fons. |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. L'enderroc tot just acabat i la gent ja transitant i trafiquejant pel carrer, entremig dels desmunts apilotats. |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. Les runes del carrer de l'Avellana, molt a prop de l'antiga església, ara mercat, de Santa Caterina, diria que en l'espai que ocupa l'actual Avinguda de Cambó, un dels principals beneficiaris de les requalificacions urbanístiques. |
 |
| 1910. BCN. «La Ilustració Catalana», núm. 380, 18 de setembre. Les runes conformen una desolada «decoració teatral». Es llegeix al peu de foto la signatura de Josep Tomàs. |