20160918

[1522] La taula parada de la Pia Almoina lleidatana

1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
El primer edifici de la Pia Almoina es construí adossat a l'ala nord del claustre al peu del turonet de la Suda, i allà hi hagué la sala del refectori, que cap a mitjan segle XIV vingué decorada amb sis taules murals que reproduïen els peregrins i altres persones necessitades al costat d'una taula parada de menges. Els necessitats comensals són representats de mig cos per amunt, i no en veiem les cames per sota de les estovalles parades, ja que més aviat semblen menjar dempeus que no pas asseguts. La unitat del conjunt ve trencada per les columnes de separació de les escenes, que divideixen els personatges en grups de tres o quatre o bé d'un de sol, amb l'única diferència entre tots ells del color del terra, que va alternant el fosc amb el roig. 
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
A taula s'hi reuneixen una gran varietat de personatges, entre els quals pobres, esguerrats, peregrins, malalts i clergues. Aquestes pintures, d'autor anònim, foren descobertes l'any 1947, quan s'iniciaren les obres de restauració de la Seu Vella un cop feta fora la militarada (espanyola) que l'ocupava com a caserna des de la dominació borbònica del 1707. Durant molts anys foren dipositades al MNAC (que sota el franquisme -espanyol- no podia tindre la N) fins que al 1975 retornaren a Lleida, on es poden contemplar al Museu Diocesà i Comarcal en l'actualitat. Les pintures són d'un estil gòtic primerenc, atesa la linealitat de la composició encara sense cap intent de perspectiva visual. 
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
Al escrits de la part superior s'hi troben els noms dels canonges que procuraven la beneficència de la Pia Almoina. Aquesta institució fou durant segles, del XII en què es fundà fins al XIX en que es dissolgué, la principal entitat que procurà la caritat cristiana a la ciutat, i només per donar menjar als pobres, sinó també i segons l'època per sufragar altres organismes locals com l'Hospital d'expòsits de l'Esperit Sant. Dels deu personatges a taula en aquest fragment, el més ben conservat, només dos són dones. En altres panells, s'hi observen dones amb criatures a la falda, probablement mares solteres a les quals l'Església donava gran atenció, com sentencià Vicent Ferrer en sos sermons quan recomanava que calia fer caritat «singularment a òrfanes e fadrines pobres a maridar, e  hospitals [d'orfes] a mantenir». 
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
«Un document procedent de l’arxiu d’aquesta institució, datat l’any 1338, permet saber què menjaren aquell any: diàriament se’ls repartí una ració de pa de 750 grams i mig litre de vi. El pa i el vi foren acompanyats de verdures i llegums, com ara les cols, les faves seques i les faves tendres, els fesols, els alls o les cebes. La carn també hi fou present, però en una quantitat molt més petita. La més consumida fou la de corder, mentre que la menys consumida, la de porc, només un dia de tot aquell any. Cap dels dies menjaren carn d’au, reservada als malalts o als paladars més fins, ni tampoc fruita. Cal recordar que el costum de menjar les postres no existia a l’època medieval. En total, unes 2.300 calories, suficients per passar tota una jornada, però amb una manca evident de vitamines i minerals» (http://www.turoseuvella.cat).
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
Les pintures fan un recull dels tipus medievals característics. Els peregrins de Sant Jaume de Galícia, amb el singular barret amb la petxina, no havien pas d'ésser per força persones de baixa extracció, ans sovint era ben al revés, però rebien igualment la caritat dels canonges menors que se n'encarregaven, i compartien taula amb dones necessitades de tota condició (monges velles, mares solteres...), pobres vergonyants en estat molt degradat per la indigència, malalts incurables apartats, esguerrats de tota mena en una època en què els serveis mèdics eren primitius o inexistents.
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
Un pelegrí de Sant Jaume amb un pa redó i un bol de sopes, en què s'hi sucaven aquestes barretes estretes i llarguirudes de pa. Barret amb petxines i bordó o bastó llarguirut per ajudar-se en la caminada són atributs comuns als pelegrins. La presència dels pelegrins en les pintures fa suposar que Lleida en rebia un gran nombre, car probablement hi confluïen tots els dels diversos camins catalans.
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
Els esguerrats, amb les crosses al costat, i els orats o dements, un altre dels col·lectius socials més assidus a la caritat cristiana medieval. La bena al voltant del cap, l'estrafolària manera de menjar i un rònec mantell amb què es cobreix el tors nu suggereixen la malaltia del figurant (imatges de El Bolg del Senyor i).
2003. Lleida. 
Exposició sobre les pintures de la Pia Almoina al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
2003. Lleida. L'exposició sobre les pintures de la Pia Almoina al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
Detall d'un dels tipus convidats a la taula d'almoina; per l'extravagant cabell i la mirada perduda podria tractar-se d'un malalt o foll. Sembla que mengi pa amb alguna altra cosa, potser, per la forma, una sardina.
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
2003. Lleida. L'exposició sobre les pintures de la Pia Almoina al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
La taula parada amb pans, bols de sopes i una gerra de vi, amb el gos expectant de sa ració sota les estovalles dóna un gran toc de realisme a tota l'escena.
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
2003. Lleida. L'exposició sobre les pintures de la Pia Almoina al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
«Les pintures de la Pia Almoina ... ens atansen a la pobresa, que era present a tots els carrers de la ciutat. També ens mostren imatges de pelegrins que passaven per Lleida anant cap a Sant Jaume de Compostel·la. Així mateix hi tenen un lloc important les imatges de dones pobres o les que tenen cura de nens abandonats».

Mapa de Jordi Bolós amb les parròquies de la Lleida medieval.
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
2003. Lleida. L'exposició sobre les pintures de la Pia Almoina al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
«Lleida, a la Baixa Edat Mitjana, era una de les ciutats més importants de Catalunya, i l'any 1300 va esdevenir l'única ciutat amb un Estudi General o Universitat. La crisi dels darrers segles medievals,... la reducció de l'activitat productiva... va causar un augment de la pobresa».
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
2003. Lleida. L'exposició sobre les pintures de la Pia Almoina al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
«Era pobre, per tant, el malalt, el pelegrí, el vell, la vídua, o l'orfe o també aquell qui patia els efectes de la crisi econòmica». Se solia diferenciar entre els pobres de solemnitat (o de tota la vida) dels pobres vergonyants, els qui per mala administració, mala fortuna, accident o malaltia havien perdut la posició benestant de què gaudien i havien acabat com a miserables. 
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
2003. Lleida. L'exposició sobre les pintures de la Pia Almoina al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
Un dels folls o orats representats a la taula caritativa. 
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
2003. Lleida. L'exposició sobre les pintures de la Pia Almoina al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
Dones i nens foren durant l'Edat Mitjana un dels col·lectius més vulnerables de la societat, i la seua presència a les institucions de caritat fou massiva i constant.

Els pelegrins eren un altre dels col·lectius més habituals a la Pia Almoina lleidatana, provinents de la resta de Catalunya i de l'Occitània i fins dels països més orientals d'Europa.
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
2003. Lleida. L'exposició sobre les pintures de la Pia Almoina al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
Una dona amb mantellina sobre els cabells, i un gran ganivet a la mà al menjador de la Pia Almoina de Lleida. La figura no fa pas aspecte deixat, i potser retratava només una mare soltera o una vídua jove que, en haver-se quedat sense marit a casa, deixaven de percebre ingressos i restaven desprotegides davant d'una societat misògina completament.
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
2003. Lleida. L'exposició sobre les pintures de la Pia Almoina al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
Els puntals de l'alimentació medieval: el pa, el vi, l'aigua i el caldo.
«Cada pobre tenia dret a una ració de mig litre de vi en cada menjada. El vi, al llarg de l'Edat Mitjana, havia esdevingut la beguda principal, en bona part com a herència de la civilització romana i com un dels grans símbols cristians». 
1330-45. Anònim, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida.
2003. Lleida. L'exposició sobre les pintures de la Pia Almoina al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
Un pelegrí amb el bastó o bordó de romeu bevent un bol de caldo. Després d'entrar a la ciutat pel Pont Vell i l'Arc del Pont, carrer Major avall trobaven la capella del Romeu. Pujant carrer Cavallers amunt feien cap a la Seu Vella, on al refectori de la Seu Vella tenien un lloc a taula per alimentar-se.



1947 ca. Lleida, pintures murals de la Pia Almoina de la Seu Vella.
La descoberta de les pintures a l'inici de les obres de restauració de la Seu Vella, després que la militarada ocupant (espanyola) canviés de turó a la ciutat. La Sala era partida en dos pisos, com tota la catedral (convertida en Castell), per tal d'aquarterar les noves tropes.

Més informació detallada (en espanyol) a l'estudi Imágenes de la caridad catedralicia. Orígenes y evolución funcional de las pinturas de la Pia Almoina de Lleida, Gloria Fernández (UAB), «De Arte», 2, 2003.