20160915

[1519] La València de Wyngaerde (iii)

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Vista dels ponts dels Serrans i de la Trinitat, els dos ponts de pedra a l'època del gravat, i el gran raval de Serrans en primer terme. El riu Túria, amb poca aigua, com si d'un riu innocent es tractés. La muralla de la ciutat s'allargassa riu avall i intramurs tota la ciutat medieval amb els grans monuments que destaquen per sobre de l'espès entreteixit urbà.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall del gran raval de Serrans, crescut a la banda septentrional del pont que donava accés a la Porta de Serrans i al barri del Carme intramurs. S'anomenà també de Morvedre, atès que aquest era el vell camí cap al nord i cap a Catalunya, identificat amb la vella Via Augusta romana. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

És significatiu el grau de minuciositat del dibuix, amb tot de figurants al carrer, que testimonien el tràfec comercial i de pagesos que cada dia entraven i sortien de la gran ciutat medieval. De ben segur, el raval era ple d'hostals i fondes per atendre els viatgers durant la nit, quan les portes de la muralla restaven tancades.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

El detallisme es veu també en l'intent de reflectir els trets arquitectònics principals dels edificis: teulades, terrats, torres, finestres i finestrals, portalades, i fins i tot els grans horts tancats, probablement de tàpia, amb els llauraors cavant la terra.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Els figurants dels terrats. A l'edifici, hi ha la inscripció de Raval de Sant Antoni. Probablement es tractava de l'edifici de l'Hospital, dels Germans Hospitalers de Sant Antoni, aixecat ja al segle XIV al costat d'una ermita, posteriorment convertida en el Convent de Sant Antoni Abat. Ben a prop hi hagué també el monestir de les religioses agustines, dit de Sant Julià, i l'església de Sant Llàtzer, antiga ermita d'un antic hospital de leprosos que el mateix Jaume I hi va establir al segle XIII i que va restar en funcionament fins a començament del segle XVIII.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall del cap del Pont de Serrans, on destacava un gran casal de torres emmerletades just a tocar de l'entrada del pont, ben transitat per figurants a peu i a cavall.  
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

El primitiu pont de pedra de Serrans es construí després de l'avinguda del Túria de 1517. És el segon pont de pedra més antic de la ciutat. Allà hi hagué un dels dos ponts que tenia la ciutat sarraïna. El picapedrer Joan Baptista Corbera en fou el mestre d'obra i el féu ben generós: de fins a nou arcs amb escullera, per fer front a les crescudes de les aigües, que sovint arrossegaven molts arbres i brossa riu avall. Al cap que arriba a la ciutat, s'hi veu l'altaret del santet que protegia el vianant, potser de Sant Cristòfol.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall d'una gran bassa d'aigua al raval de la marge dreta del Túria. És probable que servís per al reg d'alguns horts i per a l'abeurament d'animals i persones. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall d'un dels terrats, amb una gran fumera damunt la teulada, i un grup de dansaires acompanyats de guitarra i tot. De ben segur, una jota ben tradicional. Se m'acut que podria ben bé tractar-se de la primera representació gràfica d'una jota, si jutgem per la disposició de braços i cames dels balladors. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall amb una bèstia de càrrega al costat de la gran bassa d'aigua del raval de Sant Antoni valencià, on també hi hagué un molí fariner. Ben carregats de blat, els muls s'hi atansaven per tornar-ne ben carregats de farina. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

A la paret del molí, la signatura de l'autor amb l'any d'elaboració del dibuix. Al darrere, el riu Túria davalla mansoi al peu de la reforçada muralla valentina. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Als arbres, s'hi identifica la paraula oranges, per indicar com els horts eren plens de grans tarongers; a l'aigua, sembla que hi hagi escrit el mot wasser, aigua. Un llauraor amb la mula s'afanya a la tasca al costat del canalet que portava l'aigua fins a la bassa. Per saltar aquests canalets feien falta passeres de fusta com les del gravat per tal de fer-hi possible el pas.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

La magna Porta dels Serrans, un dels pocs vestigis conservats modernament de l'antiga muralla de la ciutat. Sempre s'ha dit que el nom es deu al fet que la majoria de pobladors del barri, en el moment de la conquesta jaumina, fossin de provinença terolana.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Per iniciativa dels Jurats de València, el mestre d'obra Pere Balaguer, n'acomplí la fàbrica al darrer decenni del segle XIV. Fou concebuda en un estil sobri, amb dos torres laterals fortificades per a funcions defensives, i amb un gran arc central, a manera d'arc de triomf, com a funció ornamental. 

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

La Porta de Serrans ha estat de sempre considerada la porta principal de la ciutat, atès que encarava el camí reial cap al nord, cap al Principat i l'Aragó, els dos altres Estats de la Corona. L'arribada dels reis del Casal de Barcelona, doncs, s'esdevenia per aquest camí i per aquesta porta, raó per la qual els jurats valencians no volgueren descuidar-ne de cap manera l'embelliment. De fet, quan els reis de les nostres terres esdevingueren hispànics i emperaires, i ens anaren oblidant (excepte per a la imposició lingüística i per a la recaptació d'impostos, talment i idènticament al que han fet la monarquia actual i els governs espanyols aquests darrers quaranta anys), la Porta perdé la seua primera funció, i poc després de la data del gravat, es convertí en presó de la mà major al 1586, després de l'incendi de la ciutat.