 |
| Anys 1900-1910. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Esmorzar a la primera cabana al peu de l'abric natual, a punt per empendre l'ascensió. |
 |
| Anys 1900-1910. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Detall de l'esmorzar, de forquilla, ganivet i bóta. El guia de l'esquerra, fins i tot amb una botella de vi. Aquesta primitiva cabana la va portar la família Mora. «Des de llavors els turistes eren servits per Sebastiano, una de les figures més pintoresques de l'Aneto. Cada estiu, durant 30 anys, pujava a la cabanya per atendre'ls. En el 1907 va cedir el lloc al seu nebot, José Sayó, que també treballava de guia per a Juli Soler». |
 |
| Anys 1900-1910. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Nombrosos excursionistes francesos s'acostaven a la Renclusa per a l'ascensió al rei del Pirineu. A Benasc corria el rumor que el CAF volia aixecar-hi un refugi, més comfortable que la cabana de pedra, per facilitar l'assalt a l'Aneto. |
 |
| Anys 1900-1910. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). El primitiu abric natural de la Renclusa, ben a prop del qual es construí la primera cabana de refugi. «El rústic abric de la Renclusa havia sigut una paret de pedra de l'altura d'una persona a la bauma de la roca i que servei per resguardar les senyores de les mirades indiscretes». |
 |
2011. La Renclusa (vall de Benasc, la Ribagorça), Esther Guiu (Butlletí CESC).
L'evolució del refugi de la Renclusa des dels inicis del pirineisme català amb Juli Soler i Santaló. «No buscava difícils ascensions, sempre utilitzava la via normal. Recordem que en aquells dies les càmeres eren molt pesades i voluminoses, i les fotografies es feien en grans plaques per a impressió».
|
 |
| 2011. La Renclusa (vall de Benasc, la Ribagorça), Esther Guiu (Butlletí CESC). La conquesta de l'Aneto al 1906 per Mn. Jaume Oliveras i Mn. Antoni Arenas, calçats amb espardenyes! Van inaugurar, a causa d'aquest fet, l'anomenada via dels descalços per la cresta des de Corones. «No portaven corda, ni piolet, ni mapa, ni brúixola. Les provisions se les havien oblidades a la cabanya del pastor. Una vegada al coll de Corones, en comptes de pujar per la glacera, per on no podien passar a causa del seu calçat, prenen l'aresta nord-occidental i aconsegueixen arribar a les tres de la tarda al cim... Però es feia tard i no podien baixar per la glacera, i elegeixen una altra aresta, cap a la vall de Vallibierna, deixant l'Aneto per primera vegada sense passar pel Pas de Mahoma». |
 |
2011. La Renclusa (vall de Benasc, la Ribagorça), Esther Guiu (Butlletí CESC).
«Mentre finalitzaven les obres de l'interior del refugi de la Renclusa, es va fixar la inauguració pel 5 d'agost de 1916... El 25 de juliol arriben a la Renclusa dos alemanys... El dijous 27, Sayó acompanya els dos alemanys a l'Aneto. Se'ls hi uneix el Mossèn [Oliveres]. Fa molta calor. La pujada es fa pesada, i a les 10, quatre homes són al cim. Mentre firmen el llibre de visites, els núvols ho envaeixen tot i comença a pedregar. Mentre estan travessant el Pont de Mahoma, es produeix una explosió, i Sayó i Blass, desapareixen, fulminats per un llamp».
|
 |
| Anys 1900-1910. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). L'estany de la Renclusa (2.390 m). |
 |
| Anys 1900-1910. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). L'estany de la Renclusa amb un viatger contemplant el grandiós paisatge fins al Pic d'Alba (3.112 m). |
 |
| Anys 1920. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). La cabana adjacent al primer refugi on hi havia els estables i on dormien els guies locals. El refugi de la Renclusa fou el segon construït pel CEC: el primer fou el d'Ulldeter al 1909. El tercer, al 1925, a Prat d'Aguiló a la Serra del Cadí. |
 |
| Anys 1920-1930. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). El refugi, situat a 2.140 m, tenia una capacitat per a 30 persones i estava distribuït en dos pisos. |
 |
| Anys 1920-1930. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Una magnífica panoràmica amb la situació del xalet-refugi, tal com eren anomenats a l'època, als peus de les Maleïdes. |
 |
| Anys 1920-1930. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). El xalet-refugi amb la cabana adjacent. |
 |
| Anys 1920-1930. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). La façana i entrada al xalet-refugi. |
 |
| 1916. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Revista Ibérica», núm. 138, 19-08-16. «Este chalet refugio, que puede compararse ventajosamente con los más importantes de su género en Europa, se ha construido en el monte situado en el valle izquierdo del río Ésera, y facilitará la ascensión al Monte Aneto (3.404 m), i además, por encontrarse en el paso obligado de los puertos de la Picada i del Born, por los cuales se comunica con el Valle de Arán y Bagnères de Luchon respectivamente, será de gran utilidad como refugio en esos parajes azotados con frecuencia por terribles tempestades...» |
 |
| 1916. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Revista Ibérica», núm. 138, 19-08-16. L'edifici dissenyat de Juli Soler feia 20 x 7,5 m. i tenia al costat la cabana per als guies i cavalleries. «Al día siguiente de la inauguración, se verificó la ceremonia de descubrir en el Pico de Aneto una lápid, proyecto del arquitecto don José M. Pericas, que el Centro Excursionista dedica al inmortal vate Mosén Jacinto Verdaguer». Les fotografies publicades foren trameses per Mn. Faura.  1922. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). Detall del xalet de la Renclusa completament nevat, en una revista de l'època.  1916. Refugi de la Renclusa (la Vall de Benasc, la Ribagorça). «Chalet de la Renclusa, construido por el Centro Excursionista de Cataluña en la parte norte de los Montes Malditos, que sirve de refugio y descanso para los excursionistas que se atreven a hacer la arriesgada ascención al Pico de Aneto, punto culminante de los Pirineos». |